L'Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha publicat aquesta setmana una estimació del PIB real per a l'economia catalana. Segons les dades de l'Airef, Catalunya desaccelera, però mentre les previsions diuen això, l'ambient polític i l'actualitat incrementen el seu ritme. I les querelles també. El rellotge independentista s'esgota, el procés judicial avança i ara apunta cap a la societat civil. Mentrestant, el president Carles Puigdemont desflora la margarida de la seva extradició des d'Alemanya. De moment, el tribunal alemany l'ha deixat en llibertat amb fiança i no aprecia delicte de rebel·lió.
Frenada catalana
Les dades publicades per l'Airef ens proporcionen una eina d'alta qualitat per a comparar les dades econòmiques catalanes amb les de la resta de l'Estat, ja que aquesta estimació també es fa per al conjunt de l'economia espanyola. Aquest 3 d'abril l'Airef ha actualitzat les dades corresponents als primers i segon trimestre de 2018, en les que es pot apreciar una lleugera desacceleració de l'economia catalana. Si les dades del primer trimestre de l'any assenyalen un creixement del 0,75% del PIB intertrimestral per a l'economia espanyola i un 0,73% per a la catalana, el segon trimestre dóna una lleugera acceleració per a Espanya (0,79%) i desacceleració per a l'economia catalana (0,57%).
"El creixement del PIB es decideix als primers trimestres, una desacceleració al segon vol dir que Catalunya patirà una davallada important"
Val a dir, però, que el model de factors dinàmics en què es basa l'estimació per a l'economia catalana és molt dependent del mercat immobiliari (hipoteques i visats de direcció d'obra), probablement perquè la correlació d'aquestes magnituds amb el creixement trimestral durant la bombolla era molt elevada. Cosa que suggereix que una estimació a tres mesos vista pot canviar fàcilment. Amb tot, és cert que aquesta previsió del 0,57% per al segon trimestre no es mou des del 6 de febrer d'enguany. Algunes magnituds d'aquest model, com per exemple la d'afiliats a la Seguretat Social, es mouen consistentment amb la resta de l'Estat i, per tant, no cal alarmar-se. El cert, però, és que la taxa anual de creixement del PIB es decideix majorment durant els dos primers trimestres de l'any i una desacceleració durant aquest segon trimestre voldrà dir que en termes anuals el creixement econòmic català patirà una davallada important.
El rellotge independentista
D'altra banda, en l'aspecte polític les coses segueixen sense millorar substancialment. Jordi Sánchez aparentment serà el proper candidat a la presidència de la Generalitat per intentar aprofitar les mesures cautelars que l'ONU ha interposat a favor de Sánchez però el fet que l'Estat tingui sis mesos per donar una resposta suggereix que no té cap opció de ser investit, ja que queda mes i mig per a la convocatòria de noves eleccions. El bloc independentista voldria ara tenir el rellotge parat per aprofitar aquestes cautelars, el que posa de manifest l'errada de gran magnitud que es va cometre amb la investidura fallida de Jordi Turull.
"El bloc independentista voldria tenir el rellotge parat per aprofitar les cautelars de l'ONU a favor de Sánchez"
Tal com els he explicat, la propera candidata hauria de ser Elsa Artadi, tot i que en les darreres hores han sorgit tres noms més per tal de seguir afegint caos i inseguretat als electors: Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; Ferran Mascarell i Ernest Maragall, conegut popularment com en Tete. Maragall no té opcions perquè JxCat entenen que han fet massa concessions a Esquerra per a cedir la presidència i Madrenas té una querella pendent interposada pel delegat del Govern Espanyol, Enric Millo. Aquesta situació suggereix que la seva situació als tribunals empitjorarà si és designada candidata a la presidència, el que ens deixa Mascarell i Artadi com a principals candidats. En la meva opinió, el fet que Mascarell sigui tan i tan proper a la direcció del PDEcat farà que la CUP voti en contra de Mascarell, tot i que han manifestat que el que es miraran són programes i no pas noms. Després del que va passar amb Artur Mas, però, seria incomprensible que la CUP prestés abstencions per tal d'investir algú tan proper a l'expresident.
Perseguir la població
D'altra banda, el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha estat acusat de sedició i pertinença a organització criminal per la jutge Carmen Lamela de l'Audiència Nacional el que implica que darrere del Major Trapero aniran desenes de processaments més, ja que una organització criminal se suposa que té molts membres. La campanya iniciada aquesta setmana acusant de violents els Comitès de Defensa de la República fent costat a Ciutadans, Partit Popular, Comuns i Socialistes suggereix, alhora, que la causa es podria ampliar els pròxims dies. Si afegim la campanya contra TV3 i els mitjans catalans, tenim com a resultat que els partidaris de la unitat d'Espanya segueixen escalant el conflicte alhora que presumeixen d'haver-lo resolt.
"La justícia espanyola ampliarà les causes cap avall, després del sistema polític ara perseguiran la població catalana"
En les pròximes setmanes veurem com arriben nous atestats a l'Audiència Nacional i el Suprem ampliant les causes existents anant cap a avall, és a dir, un cop abatut el sistema polític, la justícia espanyola es disposa ara a perseguir penalment la població catalana que ha pres part del procés utilitzant el seu coneixement específic.
La reputació germana
Si la setmana passada Clara Ponsatí fou posada en llibertat amb cautelars pel tribunal britànic, Puigdemont és en llibertat sota fiança des d'aquest dijous al vespre. El cert és que fins i tot els mitjans de comunicació alemanys més conservadors no veien amb bons ulls extradir Puigdemont perquè sostenen que això seria un preu massa elevat per al moviment dins Schengen; més tenint en compte que Puigdemont no és cap criminal sinó un càrrec electe.
"La resposta massiva dels mitjans alemanys en defensa de Puigdemont podria forçar Merkel a replantejar-se el paper d'Alemanya en tot aquest afer"
Malgrat que jo no sóc optimista respecte l'extradició de Puigdemont, el cert és que la resposta massiva dels mitjans alemanys en defensa de Puigdemont i la decisió del Tribunal Regional Superior (OLG) d'Schleswig-Holstein podria forçar la canceller alemanya, Angela Merkel, a replantejar-se el paper d'Alemanya en tot aquest afer. No només la reputació germana està en joc, si Alemanya extradeix Puigdemont no hi haurà cap via legal cap a la solució del conflicte, ni la Unió Europea serà respectada. En un escenari així, el més probable és que el conflicte col·lapsi i es perdi el control el que obriria escenaris inèdits en el si de la Unió i, per descomptat, a casa nostra.