LABORAL
Els ERTO fins a finals d'any, sobre la taula
El secretari general d'UGT Catalunya avisa: "És millor invertir diners públics en ERTO que en prestacions d’atur"
El 30 de setembre s'acaba la pròrroga dels ERTO que va establir el Govern espanyol. Si ja estava sobre la taula allargar els expedients de regulació temporal de l'ocupació per evitar acomiadaments en els sectors més afectats per la crisi del coronavirus, ara es comença a contemplar la possibilitat que totes les activitats econòmiques puguin mantenir els ERTO fins al 31 de desembre.
Camil Ros, secretari general d'UGT Catalunya, ha argumentat aquesta mesura de manera taxativa: "És millor invertir diners públics en ERTO que en prestacions d’atur, amb el que suposa després trobar una nova feina". El sindicat considera que els ERTO són el millor mecanisme per aturar una "allau d'ERO". Sobre la distinció segons el sector al qual es dediquen les empreses, Ros creu que és molt difícil establir els límits, ja que hi ha "sectors que treballen per a altres", tot i que no siguin els més afectats directament.
Aquesta és la principal demanda que ha fet el líder sindical a través d'una roda de premsa telemàtica, durant la qual s'ha dirigit tant al Govern català com al central. De fet, la petició té a favor les polítiques de la resta de països europeus. Aquest mateix dimecres, per exemple, Alemanya ha anunciat l'allargament dels ERTO fins a finals del 2021, com França. Itàlia i Bèlgica, d'altra banda, ja els han estès fins al desembre.
Ros ha reclamat plans estratègics per a sectors concrets: el turisme i la indústria. També ha demanat unes directrius per a la tornada a la feina aquest setembre, després de les vacances d'estiu: "La majoria d'empreses després del pic de covid-19 no van tornar als centres de treball, perquè alguns seguien amb el teletreball, d'altres començaven amb les jornades intensives o amb les vacances".
Serà ara al setembre quan moltes companyies optaran per la reincorporació al 100% de tots els empleats, una situació "de la qual no es parla" tant com de la reobertura de les escoles i instituts. En aquest sentit, ha demanat que els governs deixin "una improvisació permanent" en una situació que tenim des de la primavera.
"El teletreball no és la solució"
Juntament amb el pla per al retorn a les oficines i centres de feina, Ros ha reclamat una regulació del teletreball, que considera que "no és la solució", sinó que va ser una "solució temporal d'urgència i emergència" en el moment d'esclat del coronavirus. El secretari general d'UGT Catalunya ha destacat la diferència que suposa fer teletreball en un pis de 70 metres quadrats on hi viu una família sencera o en una casa unifamiliar: "No és possible realitzar-lo en moltes llars".
Així mateix, ha recordat que s'ha de reprendre el debat sobre quins costos comporta el teletreball i qui els ha de cobrir. La conciliació -"se n'està parlant tard i malament"- és un altre punt conflictiu de la situació provocada pel coronavirus. Segons Ros, els pares amb fills aïllats o contagiats per la covid-19 haurien de tenir accés a la baixa laboral per fer-se'n càrrec.
Però el líder sindical ha tingut unes paraules optimistes i ha retret als polítics els "missatges alarmistes" que envien a la població. "La previsió de creixement del PIB és una dada optimista", ha dit. I ha reflexionat sobre la necessitat d'evitar discursos com el del president de la Generalitat, Quim Torra, a mitjan juliol, quan recomanava als ciutadans quedar a casa però convidava els turistes a visitar Catalunya.
La lletra petita
Camil Ros assegura que els fons europeus són benvinguts, però "esperem que no tinguin lletra petita". En aquest sentit, ha afirmat que "no acceptarem retallades laborals i socials, ni en les pensions: els diners vénen per sortir d'una crisi, no per endinsar-nos-hi més". Considera que la recuperació econòmica no es pot fer sobre la base de les reformes laborals, sinó que totes les polítiques que es van quedar congelades amb l'arribada de la pandèmia s'han de reprendre.
El secretari general d'UGT Catalunya ha insistit en la necessitat d'avançar en la implantació de l'ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania per tal que "totes les llars tinguin un ingrés per arribar a final de mes". Finalment, Ros ha reclamat inversió en sanitat, especialment pel que fa a la contractació de personal: "Necessitem metgesses, infermeres, personal de neteja, zeladores...".