Josep Maria Álvarez (Belmonte de Miranda, Astúries, 1956) és secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) a Catalunya des del 1990. Un any més, el 7 d'octubre es converteix en data de reivindicació amb la Jornada Mundial del Treball Digne que convoca la Confederació Sindical Internacional (CSI).
"D'una manera global no és fàcil definir el treball digne perquè nosaltres li diem d'una manera i la CSI parla de treball decent. Ho hem d'anar aplicant a cadascun dels països", adverteix Álvarez abans de respondre les preguntes de VIAempresa.
Què és treball digne?
Per nosaltres vol dir tenir un sou que et permeti viure en unes mínimes condicions. I per això hem engegat la campanya "Mínim 1.000". Actualment tenim un salari mínim de poc més de 640 euros, però realment hi ha molta gent que guanya menys. Els contractes a temps parcial han fet que hi hagi gent que guanya 400 o 500 euros. Situar de partida un salari mínim de 1.000 euros seria complir amb les normatives de la mateixa Unió Europea (UE).
I més enllà del salari?
Un treball digne ha de tenir caràcter indefinit, per no haver d'estar pendent de si demà te l'han de renovar o no. Avui a casa nostra ja no poden donar l'excusa de la indemnització perquè les que s'han de pagar avui són insignificants. El treball també ha de ser segur i saludable, cosa que avui no passa. I que es compleixin les condicions mínimes que marquen els convenis col·lectius, com el dret a la formació contínua.
Malgrat tot, en lloc de millorar, sembla que anem a pitjor en aquest aspecte...
És tan així que ara que engeguem la campanya de "Mínim 1.000", ve d'una altra campanya de fa vuit anys destinada als joves que deia "Posa't a 1.000", i que reivindicava que no hi hagués cap conveni per sota dels 1.000 euros. Per desgràcia, aquesta reivindicació està plenament vigent, i això que quan la vam fer aleshores hi havia el debat als sindicats sobre si era massa poc. A més, en aquella època gairebé tots els treballadors estaven protegits per convenis i avui ja tenim més d'un 12% de gent que no està coberta per un conveni col·lectiu, sinó que està regulada per la normativa general i moltes empreses els apliquen el salari mínim.
A tot plegat, s'hi ha sumat que s'ha vist qüestionada l'acció sindical?
Hem de reconèixer que els últims anys hem reculat de manera brutal i volen que reculem més. Més enllà de les responsabilitats que puguin tenir les organitzacions sindicals, que en alguns casos les tenim; crec que hi ha una campanya per intentar destruir els sindicats. Són un instrument que ha servit, com en el cas d'UGT durant més de 125 anys, per defensar la gent. I la gent ha de ser plenament conscient que més que vigilar l'acció sindical, hem de preservar aquest instrument perquè serà l'única manera de sortir de la situació en la que estem.
De qui és la responsabilitat d'aquest pas enrere?
La responsabilitat és del sistema. Estem en una crisi global, i hi ha uns quants que han decidit que les èpoques en què es repartien els guanys del que es produïa al país ja han passat a la història. Només cal veure alguns informes de la cimera de Davos per veure que es tracta d'un plantejament global. Més enllà d'això, nosaltres tenim la responsabilitat de no haver aguantat, d'haver tingut algunes coses extraordinàriament magnificades que ens han fet perdre pistonada davant d'una part de l'opinió pública. Però en tot cas és un fenomen global arran d'un capitalisme que està absolutament desbocat. Alguns creuen que la seva manera de fer diners no té cap límit, i quan l'economia en comptes d'estar al servei de les persones, passa a estar al servei de si mateixa i dels que manen més, això no té solució.
I els governs?
Són culpables de no haver plantat cara. S'han deixat portar per l'onada que venia, com el govern espanyol amb les polítiques que vénen de la UE, i que per l'economia espanyola són un desastre, com l'austeritat. En comptes d'oposar-s'hi ha fet de claca d'Angela Merkel. Però ja fa molt de temps que parlem d'aquest tema. Quant temps fa que plantegem un canvi de model productiu? Aquest és l'autèntic problema de fons del país.
Què vol dir?
Si en comptes de tenir un sistema productiu massificat de baixa qualitat i amb poc valor afegit, tinguéssim un sistema productiu d'alt valor afegit i basat en la formació de la gent, estaríem en crisi com tot el planeta però no en les condicions actuals.
Però en un món on tot canvia tan ràpid, és viable seguir amb el model de convenis i contractes indefinits?
Un dels llocs del món on tot varia més ràpid perquè té un gran potencial tecnològic és Alemanya. I allà no trontolla la situació indefinida dels contractes, al contrari, els empresaris volen que la gent estigui més implicada i formada. I els està funcionant millor que a cap altre lloc. Crec que la flexibilitat l'hem d'entendre més des de la perspectiva de la formació, de la polivalència dels treballadors o a flexibilitzar el temps de treball. No és veritat que als països que menys pateixen la crisi els sistemes de producció i contractació siguin més flexibles, al contrari.
El treballador està prou obert al reciclatge professional?
Avui ja sí. Potser fa uns quants anys això era més complicat, però avui la gent està prou oberta. I si no ho està haurà d'entrar en aquesta dinàmica. Sense capacitat d'adaptació ni de formació a les necessitats de l'empresa és evident que el futur és molt negre.