Per què els nens nascuts en famílies monoparentals tenen dret només a 16 setmanes de permís, mentre que en les famílies biparentals se'ls concedeixen el doble de temps? Aquesta setmana, el ple del Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals els articles que impedien que les famílies monoparentals poguessin ampliar el seu permís per naixement i cura de fill més enllà de les 16 setmanes. Això significa que, a part de les 16 setmanes actualment concedides a la mare biològica, les famílies monoparentals podran gaudir també d'una part del permís que li correspondria a l'altre progenitor (fins a 10 setmanes, excloent les 6 primeres, que s'han de gaudir de manera ininterrompuda i immediatament després del part). Aquesta decisió es produeix arran d'una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
A més de les 16 setmanes actualment concedides a la mare biològica, les famílies monoparentals podran gaudir també d'una part del permís que li correspondria a l'altre progenitor
"Vaig atendre un cas molt complicat en el meu despatx, on una mare embarassada va perdre el seu marit en un accident laboral només 15 dies abans de donar a llum. Aquesta noia només va poder gaudir del permís per maternitat perquè no se li va reconèixer la part corresponent al pare. Per això, en el cas de les famílies monoparentals, crec que s'ha d'ampliar el termini, ja que és una qüestió d'igualtat per al menor", explica Montserrat Cerqueda, degana del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida, en una conversa amb VIA Empresa. A més, l'informe Mare no hi ha més que una: monoparentalitat, gènere i pobresa infantil, elaborat per l'Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil a Espanya, revela que les llars monoparentals liderades per dones tenen un risc de pobresa que és el doble que aquelles encapçalades per homes: un 52% enfront d'un 25%.
A Espanya, gairebé dos milions de famílies viuen en situació monoparental, i a Catalunya hi ha unes 70.000 famílies registrades com a tal, en la seva majoria liderades per dones que crien soles els seus fills, per això també se les coneix com a famílies monomarentals. Aquests nuclis familiars enfronten dificultats econòmiques més grans, a causa de la menor taxa d'ocupació femenina i a la continuïtat de la bretxa salarial amb els homes. Segons un informe de Save The Children de 2022, el cost de criar un fill a Catalunya és de 819 euros mensuals, una quantitat que representa un augment del 30% respecte als 631 euros que es calculaven fa quatre anys.
Si s'analitzen les despeses mitjanes de les llars a Catalunya durant l'any 2023 (incloent-hi habitatge, factures energètiques, aliments, transport, oci, roba, etc.), la despesa mitjana per llar va ser de 34.259 euros, segons les últimes dades d'Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya). En funció de la composició de la llar, les llars unipersonals sense fills dependents van registrar una despesa mitjana de 22.186 euros, les llars amb dos adults van gastar de mitjana 34.617 euros, i les altres llars, 41.173 euros. Pel que fa a les llars amb fills dependents, les famílies monoparentals amb un o més fills dependents van tenir una despesa mitjana de 27.908 euros, les famílies biparentals amb fills dependents van gastar 41.081 euros, i la resta de llars amb fills dependents van arribar als 47.120 euros de mitjana.
Experts alerten: l’ampliació del permís per a famílies monoparentals exigeix mesures fiscals per evitar un impacte negatiu a les pimes
"Des d’una perspectiva social, em sembla una mesura molt positiva ampliar el permís per naixement i cura de fill més enllà de les 16 setmanes per a les families monoparentals, i com a dona, la veig de manera favorable. Tot i això, hauria de venir acompanyada d’altres mesures, com l’ampliació o bonificació fiscal, així com incentius per a les empreses en matèria de Seguretat Social. Per què? Perquè, si no, estem imposant un sobrecost que moltes empreses no podran afrontar, especialment tenint en compte que el 98% del nostre teixit empresarial són pimes", assenyala Nieves Rabassó, presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, en una entrevista amb VIA Empresa.
A més, Rabassó adverteix que aquesta mesura podria acabar perjudicant la contractació de dones, ja que, segons explica, genera una discriminació indirecta per la mateixa normativa, ja que les empreses podrien preferir contractar homes.
Rabassó (Col·legi d'Economistes de Catalunya): "Estem imposant un sobrecost que moltes empreses no podran afrontar, especialment tenint en compte que el 98% del nostre teixit empresarial són pimes"
En aquesta línia, Andrés Robles, advocat expert en Dret Laboral i Civil, ha assenyalat a VIA Empresa que "el problema apareix quan es vulneren drets i es creuen límits en les entrevistes laborals, com quan l'empresa pregunta si la persona té parella o si pensa tenir fills, preguntes que poden influir en la seva decisió de contractació. Això pertany a la vida íntima i personal de l’individu, i com a treballador no està obligat a respondre aquestes qüestions". A més, Robles remarca que és necessari promoure una cultura de conciliació a les empreses i un canvi de mentalitat en l'àmbit social.
En resum, polítiques públiques com l’ampliació recent dels permisos de paternitat i maternitat a 26 setmanes per a totes les famílies monoparentals representen un avanç important en la igualtat de drets i la conciliació laboral. Tanmateix, la implementació d’incentius fiscals i bonificacions per a les pimes, així com un canvi cultural en favor de la conciliació, són importants per garantir que aquesta mesura no es converteixi en una càrrega per a les empreses ni en una font de discriminació indirecta.