Els malalts per covid-19 ingressats a la UCI, els llits disponibles, els contagis, les hospitalitzacions, la vacunació... La covid-19 és la malaltia més estudiada del món i, segurament, de la que hi ha més dades. L'anàlisi de totes aquestes xifres ha estat indispensable des que va començar la crisi sanitària per tal de prendre decisions i donar una resposta política. El País Valencià s'ha erigit com a model d'aquesta gestió i la Direcció General d'Anàlisi i Polítiques Públiques ha estat l'encarregada d'aquesta anàlisi de dades. VIA Empresa ha parlat amb la responsable d'aquesta àrea de la Generalitat Valenciana, Ana Berenguer, que explica que els investigadors de les universitats del territori han estat capaços de crear un model d'intel·ligència artificial que segueix funcionant i aportant informació rellevant: "Ha guanyat premis internacionals i realment l'hem utilitzat".
Amb experiència de tres anys a l'Ajuntament de Nova York, ha vist com la digitalització pot ser una font de desigualtat i intenta des de la Generalitat evitar que es produeixi. Berenguer va ser a Barcelona fa dues setmanes en el marc del Cornellà Creació Fòrum juntament amb l'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena. Hem parlat amb ella sobre la recuperació econòmica, els reptes de l'anàlisi de dades, servei públic, l'ecosistema emprenedor, el Corredor Mediterrani i la xarxa de Rodalies.
El País Valencià ha estat exemple en la gestió de la pandèmia. En què s’ha basat l’estratègia de la Generalitat?
El primer que diu el president Ximo Puig és que des del govern tenim una gratitud infinita cap a la població perquè ha confiat en la gestió que s’ha fet des de les institucions, i això ha estat fonamental. No hi ha secret, ha estat aquesta confiança que ha fet que no haguéssim de pujar el nivell de les mesures en alguns moments determinats, ha fet que decisions molt dures de prendre hagin estat rebudes de manera pausada per la ciutadania i sectors empresarials. Ha estat un esforç col·lectiu. Recentment, hem sabut que en la major part de la ciutadania, de manera aclaparadora, predomina la sensació d’orgull pels resultats obtinguts en la lluita contra la covid.
Aquesta mateixa enquesta promoguda per la Direcció General d’Anàlisi i Polítiques Públiques no atorga tan bona puntuació a la recuperació econòmica.
La covid-19 ens ha deixat una profunda preocupació per l’economia. L’enquesta es va fer al juliol, un moment en què la confiança en la recuperació de la pandèmia comença a florir, perquè la majoria de la població ja està vacunada. En la ment de la ciutadania, les pors i desànim associats a la covid es redueixen i comença la preocupació per l’economia. Tot i així, l’enquesta diu que es confia en el paper de les institucions per treure endavant la situació econòmica. La confiança sobre el futur és molt major que les perspectives que es tenen de creixement del conjunt d’Espanya.
"La societat valenciana ha trobat una nova identitat i orgull en la lluita contra la covid-19"
Per què hi ha més confiança en la Generalitat Valenciana que en el Govern espanyol?
Jo ho associo molt a la sensació de comunitat per l’esforç realitzat i els resultats obtinguts. La Comunitat Valenciana ha estat identificada durant molts anys amb el que va construir el Partit Popular abans que arribés el govern del president Puig, amb les grans infraestructures. És una imatge valenciana que des del meu punt de vista, que soc alacantina, no es correspon amb la realitat. La societat valenciana és generosa, molt preocupada per les desigualtats, i en aquesta lluita ha trobat una nova identitat i orgull de societat que confiem que continuï així.
Un dels elements més lloats de la gestió de la crisi sanitària per part del govern valencià ha estat l’anàlisi de dades. Com s’ha afrontat?
L’anàlisi de dades ha estat un repte per a tots. En particular, les dades sanitàries són problemàtiques a diversos nivells: d’interoperabilitat, d’accés, de plataforma tecnològica... La voluntat de la societat d’ajudar és una de les coses que hem fet diferents a la Comunitat Valenciana. La societat civil volia ajudar i, òbviament, vam recollir el guant. Vam formar un equip d’investigadors amb Nuria Oliver [comissionada de la Presidència de la Generalitat per a l'Estratègia Valenciana per a la Intel·ligència Artificial] que es va posar al servei de la necessitat d’anàlisi que tenia la Generalitat, de manera totalment altruista. La relació directa del Govern amb la societat civil, incorporant-la en la presa de decisions, ha estat la clau.
Quin resultat va tenir aquesta estratègia?
Això ha derivat en un model d’intel·ligència artificial que ha guanyat premis mundials i que realment hem utilitzat. Era un dels nostres projectors de casos i d’ocupació hospitalària i l’hem adaptat a la vacunació, a altres virus i a les dades que han anat apareixent.
Ana Berenguer respon les preguntes de 'VIA Empresa' | Carolina Santos
Una de les herències de la pandèmia és una major desigualtat social. Com s’afronta des de la Generalitat Valenciana?
La covid-19 ha deixat com a principal preocupació de la ciutadania el context econòmic, però observem una sensació d’esperança gràcies a l’avanç de la vacunació. El repte a la Comunitat Valenciana és convèncer aquest 10% que encara no s’ha deixat vacunar: és fonamental perquè tots estiguem més protegits. Associat a aquest avanç de la vacunació hi ha una sensació d’esperança en la recuperació econòmica de cara al futur. Els esforços de tot el Govern se centren en diferents estratègies de recuperació econòmica, amb qüestions que ja havíem identificat abans de la covid-19, com les desigualtats associades al creixement econòmic; l’objectiu és un desenvolupament que no deixi ningú enrere. Tot el que fem té dos eixos vertebradors: la inclusivitat i la sostenibilitat.
Precisament els fons europeus es presenten com una gran esperança, però preocupa el fet que no acabin arribant a les pimes.
Estem totes les comunitats autònomes veient com fer-ho. En el cas de la Comunitat Valenciana, es va crear una oficina de recuperació que està entregada a que sí que arribin, s’està donant suport als ajuntaments -que seran els principals receptors de fons per a les pimes-, s’estan fent aliances amb bancs perquè les seves plataformes puguin ajudar, s’està reforçant el personal expert perquè no només les grans empreses puguin accedir als fons... I a nivell d’administració estem intentant facilitar la tramitació.
"La desigualtat és una de les conseqüències de la digitalització, però no hi ha cap altra sortida; cal estar pendents que no només se'n beneficiïn uns quants"
La Generalitat de Catalunya demana que la gestió dels Next Generation sigui territorial. Hi està d’acord?
És una situació en constant evolució. El nostre paper és que arribin els fons el més aviat possible, quants més millor i de la manera més efectiva possible. Si som nosaltres, els municipis o la plataforma que es creï qui els gestiona, es consensuarà amb el govern central.
Una de les palanques de creixement que es vol impulsar per mitjà d’aquestes ajudes provinents de Brussel·les és la digitalització. A banda d’una eina de progrés, és font de desigualtats?
Vaig treballar en desenvolupament econòmic a l’Ajuntament de Nova York i la meva feina estava totalment centrada en la qüestió de la desigualtat. Quan em vaig incorporar a l’equip, l’alcalde Bloomberg ja havia implementat una estratègia centrada en la digitalització i s’havia vist que la desigualtat havia estat una de les conseqüències d’aquesta. Però no hi ha cap altra sortida: la digitalització, l’aposta per les noves tecnologies, la innovació, més ciència... és el futur, no ho neguem, però hem d’estar molt pendents que no només se’n beneficiïn uns quants. És per això que quan em vaig incorporar a la Generalitat va ser una de les primeres coses que vam començar a fer aquí i la covid-19 ho ha accentuat.
Com s’hi lluita?
Hem posat un ull en l’última milla: si els nens no tenen tablets els n’hem donat, però tampoc és la solució. Perquè potser no tenen connexió a internet o uns pares que no les saben utilitzar o que no tenen temps per dedicar-los. En aquests detalls ens fixem. Tenim una estratègia de desenvolupament econòmic que té entre els pilars la inclusivitat: estem molt centrats en què l’educació tecnològica arribi a tothom, que s’incorpori a les escoles, a totes les edats, sense diferències de gènere. Aquest esforç és el far que ens guia.
L’anàlisi de dades pot tenir un paper rellevant en aquesta lluita contra la desigualtat. Quins reptes presenta?
El principal repte és el mateix a nivell autonòmic i municipal: els recursos humans; no hi ha personal expert en anàlisi de dades. Aquesta activitat és fonamental per prendre decisions del dia a dia: des de la gestió dels residus fins al trànsit o la seguretat ciutadana, la gestió econòmica... Qualsevol àrea necessita una anàlisi sofisticada de dades. El que hem de fer primer és que hi hagi gent formada en aquesta disciplina que puguem incorporar a l’administració, que ha de ser un sector laboral que els atregui. Segon, l’administració ha de fer un esforç de modernitzar-se a nivell de tots aquests reptes tecnològics.
En aquest sentit, l’administració competeix per atreure talent amb les empreses tecnològiques. Està igualada aquesta batalla?
Jo vaig deixar el sector privat per una vocació molt forta de servei públic, però cada mercat laboral juga amb les seves pròpies eines d’atracció.
Ana Berenguer durant l'entrevista amb 'VIA Empresa' | Carolina Santos
L’ecosistema tecnològic i emprenedor valencià pot competir amb el català?
Després de Catalunya, la Comunitat Valenciana és la que va tenir abans que el govern central una estratègia d’intel·ligència artificial. El president Puig ja havia fet una aposta pel sistema emprenedor a través de la creació del Districte Digital, una xarxa d’emprenedoria que té la base a Alacant i pretén vertebrar diferents hubs tecnològics a tota la comunitat.
Per tal d’atreure inversions cap a aquest sector, és important tenir bones connexions de transport. Per què avança tan lentament el Corredor Mediterrani?
El nostre punt de vista és que és una qüestió de justícia social el fet que Espanya deixi d’estar connectada amb radials i també ho estigui en la perifèria, amb corredors mediterranis i atlàntics. És una cosa associada a les pulsions centralistes i aquesta idea que tot passa dins l’M-30.
"Amb la gestió autonòmica i més finançament se solucionaran els problemes de Rodalies"
Contempleu dates a la Generalitat?
No, seria defraudar constantment. És qüestió de guanyar petites victòries cada any als pressupostos. Ja hem tingut bones notícies amb l’avançament a Castelló.
Aquest estiu hi ha hagut la inversió frustrada a l’aeroport del Prat. A València també es contempla?
A València ciutat, probablement és necessària una ampliació. Els darrers anys, s’ha impulsat l’aeroport de Castelló per dotar-lo de contingut i que no fos un aeroport tancat. I la importància d’Alacant com a centre turístic fa que es continuïn fent inversions al voltant de l’aeroport de forma prioritària.
Pel que fa a la xarxa ferroviària, què cal millorar?
Una de les qüestions més rellevants és que hem demanat al govern central que ens traspassi la gestió de la xarxa de Rodalies, fonamental per garantir que tots els ciutadans deixin de tenir problemes de transport en el dia a dia. Amb la gestió autonòmica i més finançament se solucionaran els problemes.