A Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) pràcticament no li fa falta carta de presentació. Al seu currículum hi figuren càrrecs com el d'exconseller de la Generalitat, fundador de la Graduate School of Economics (GSE), catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) o Creu de Sant Jordi. També, més de 100 treballs d'investigació. VIA Empresa l'entrevista a la mitja part delcongrés d'Economia i Empresa organitzat pel Col·legi d'Economistes per parlar de tot allò que permet un cafè ben carregat. Economia, política, teoria de jocs i docència. I és que "els economistes servim per a tot".
Ara, és l'exconseller que torna a fer classes de microeconomia i teoria de jocs.
Ja molt poques... Estic jubilat i sóc professor emèrit.
Per què s’ha trigat 30 anys a repetir un congrés així?
No ho sé. El congrés és iniciativa del Col·legi d’Economistes i no sé per què s’ha trigat 30 anys però el més lògic seria que el quart congrés fos dintre de 10 anys.
"Seria lògic que hi hagués economistes en tots els departaments dels governs"
Ens falta economia o economistes?
No vull ser corporatiu, però dins el sector públic és habitual que en tots els departaments dels governs hi hagi juristes o advocats. També seria lògic que hi hagués economistes com especialistes en servei transversal. La formació econòmica és molt transversal i els economistes servim per a tot.
Quins deures pendents té l’economia catalana?
La dimensió de l’empresa n’és un. Una economia tan exportadora com la catalana necessita una estructura d’empresa més gran per consolidar-se. La feblesa financera de la Generalitat també és un problema per fomentar l’economia.
Entrevista a Andreu Mas-Colell durant el congrés d'Economia i Empresa | AA
Ho ha viscut a la seva pròpia pell.
Hi he estat particularment implicat. Tant per la distribució competencial a Espanya com pel fet que el Govern central no dóna prioritat a la recerca, des de Catalunya no tenim possibilitats financeres per impulsar universitats, recerca o innovació. Són àrees de foment del creixement i de la producció que pateixen i s’haurien de cuidar i impulsar de cara a la nova economia que necessitem amb una productivitat més alta.
Fa poc va assegurar que “les relacions amb el Govern central són com jugar una partida de pòquer”. La partida pot millorar?
En aquest moment, les coses són complicades. La judicialització de la política i la pressió penal està introduint un element d’anormalitat que fa molt difícil avançar en diàleg i negociació. Convé distensió i cadascú sap què ha de fer. El Govern central ha d’anar en compte amb el tema penal i nosaltres hem de veure políticament i econòmicament que ens convé distensió.
"La feblesa financera de la Generalitat és un problema"
En un moment com l’actual, tècnics millor que polítics?
No sé si ho formularia exactament així. La força, la credibilitat i el prestigi de la Generalitat en aquest moment dependrà de la percepció sobre la seva competència, tècnica i iniciativa. Ara és l’oportunitat per fer evident dintre d’un any que al marge del gran conflicte polític hi ha una oportunitat de guanyar suport i de consolidar-se amb l'acció de govern. Això s’ha de tenir en compte i no s’ha de negligir, però això no és substitutiu de l’acció política sinó complementari.
El FLA és un problema de passat, present i futur?
Depèn. Per una banda proveeix liquiditat i l’ha proveït en moments en què no hi havia altra font i en aquest sentit dóna comunitat. Ara és un instrument que limita la possibilitat de fer l’autogestió, autogovern econòmic. És una gàbia i serà difícil sortir-ne. Quan hi ha molt vent a fora, gàbia també protegeix.
"En política no pots fer tot allò que vols"
La gàbia atrapa també l'educació, la recerca i el coneixement?
Les universitats catalanes estan fent un bon paper. Convindria una reforma a fons de les formes d’organització però això no depèn de Catalunya sinó de les lleis estatals. Seguint el cicle econòmic, correspondria una pujada dels pressupostos en universitat i recerca per sobre de la mitjana. Durant la caiguda de l’economia, va ser al revés i les seves partides van baixar més que la mitjana. Així, al llarg d’un cicle acabaríem allà on vàrem començar. A vegades, em pregunten com és que ara reclames més diners per a les universitats si fa vuit anys erets responsable de rebaixar-ne els pressupostos. És perfectament consistent, només s'ha de mirar el cicle econòmic. Quan baixen els ingressos, has de fer baixar universitats i recerca sent conscient que la despesa social també baixa. Ara cal recuperar i hauria de pujar més que la mitjana, però això a vegades no s'entén.
Diu sovint que un dels moments “emocionalment” més complicats de la teva etapa com a conseller va ser suprimir la paga extra dels treballadors públics. Si pogués fer marxa enrere, faria alguna cosa diferent?
M'ho diuen sovint i crec que ens haguéssim hagut d’estalviar la rebaixa de l’impost de successions. De fet, ho vam acabar revertint. A vegades, en política no pots fer tot allò que vols quan vols.