Els animadors de l'economia catalana

Els àmbits de poder a Catalunya, en gran part, es mouen a partir de les decisions de la Generalitat, entre altres administracions. Des de la plaça Sant Jaume, el president exerceix a partir dels suports recollits en el Parlament. Al maig de l’any 2021, una majoria de la cambra va atorgar l’encàrrec de dirigir el país a Pere Aragonès i Garcia. 

Un dels primers actes d’Aragonès com a president va ser la firma dels decrets per formar un govern. Consellers i conselleres que, almenys de cara a l’opinió pública, són qui marquen les línies mestres de cada departament i, a la vegada, s’encarreguen de controlar que els objectius del corresponent pla de govern es compleixin. 

En un segon nivell apareix un exèrcit d’assessors, assessores, direccions generals o altra tipologia de personal eventual. Independentment de les raons polítiques que hagin justificat l’accés a les esmentades posicions, aquesta esfera de poder controla organismes que, més enllà d’actes oficials o baralles partidistes, si tenen un impacte directe en l’economia catalana. 

La palanca internacional de l’economia catalana

L’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa és l’organisme que apadrina les empreses catalanes a l’exterior, amb una xarxa de 40 oficines que tenen un àmbit d’actuació a 100 països. Segons dades de la Generalitat, entre els anys 2015 i 2021, ACCIÓ ha mobilitzat 83,6 milions d’euros en ajuts. 

Inversions empresarials d’alt impacte, assessorament en l’àmbit de les empreses emergents, iniciatives de finançament alternatiu, clústers o xarxes d’inversors privats són algunes de les iniciatives on prenen part les firmes o entitats beneficiàries de les ajudes procedents de l’Agència. 
 
En l’ampli llistat d’ajudes concedides s’hi poden detectar des de grans institucions com la Fundació Eurecat o Fira de Barcelona fins a un taller mecànic de Navarcles, població situada a la comarca del Bages. Cal tenir en compte que, malgrat que una de les missions principals d’ACCIÓ és l’escenari internacional de l’economia catalana, l’organisme públic també prioritza les accions de millora de la competitivitat per les empreses locals. 

L’Institut Català de Finances, el banc a l’ombra

Tot i la negativa de les autoritats competents a entregar l’acreditació per tenir la condició de banc, almenys a l’ombra, l’Institut Català de Finances és considerada una entitat bancària. Com a organisme públic, la seva finalitat és facilitar finançament al teixit econòmic i empresarial com una eina complementària dels mercats privats.

Empreses emergents, pimes o treballadors i treballadores per compte propi són alguns dels principals àmbits d’actuació de l’ICF. Des de fa vuit anys, l’entitat ha mobilitzat més de 10.000 milions d’euros en préstecs i avals. A tall d’exemple, l’any 2021, l’acció directa de l’ICF va contribuir a crear o mantenir 24.176 llocs de treball. 

L’operativa de l’Institut Català de Finances es configura a partir de tres escenaris. Els dos primers són els préstecs i avals, mentre que el tercer és el capital risc. Un segment de negoci amb el qual es busca la consolidació d’empreses existents o bé la creació de projectes transformadors, especialment vinculats al món digital, els serveis, la salut i les TIC.