13
de Desembre
de
2014
Sortir de l'euro per sortir de la crisi? (Viena Edicions, 2013) Amb aquest suggeridor títol, Antoni Soy (Ripoll, 1950), posa sobre la taula un debat que semblava superat: la idoneïtat de la moneda única europea.
El professor d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona reflexiona en aquest llibre sobre els motius de la gran crisi financera, i quin efecte ha tingut l'euro en els diversos països que el van adoptar. La tesi de Soy és que la moneda única ha provocat més perjudicis que beneficis als països del sud d'Europa, tal com explica en aquesta entrevista amb VIAempresa.
El seu llibre ja té un títol una mica provocador. És una opció real, la de sortir de l'euro?
Als últims 100 anys hi ha hagut més de 70 unions monetàries com l'euro que han fracassat. Per tant, no està escrit enlloc que l'euro sigui una cosa per tota la vida.
Quin efecte ha tingut per Espanya en aquesta crisi formar part de l'euro? Què hauria canviat sense la moneda única?
Hauria canviat una cosa molt important: hauríem tingut els instruments de política econòmica que ara no tenim per poder lluitar contra la crisi. Ara no tenim una moneda pròpia, ni una política monetària pròpia, tampoc una política de tipus de canvi. Amb prou feines tenim una política fiscal pròpia perquè ens la limiten amb un dèficit màxim del 3% del PIB. Amb aquestes polítiques pròpies les possibilitats de lluitar contra la crisi serien molt més grans. Només cal veure els països que no formen part de l'euro, com Suècia, que pràcticament no ha patit la crisi. O el Regne Unit, que sí que la va patir al principi i se n'ha sortit més i millor que la majoria de països de la zona euro. De fet, alguns economistes que no veuen clar sortir de l'euro, sí que reconeixen que si abans d'entrar-hi s'hagués sabut el que sabem ara, Espanya, Itàlia i els països del sud d'Europa en general no hi haurien d'haver entrat.
En el llibre parla de l'euro com una moneda que ha acabat servint només als interessos d'alguns països...
L'euro és una moneda feta a mida pels interessos alemanys. No dic que es pensés des del principi d'aquesta manera, però la realitat és que ha acabat sent així. És un país que sí que ha continuat funcionant bé des que existeix l'euro; cosa que no es pot dir d'Espanya o dels països del sud d'Europa.
De fet, diu que el model alemany no ens convé. Per què?
Perquè està basat en una baixada molt forta de salaris, que van fer a l'època del canceller Schröder, i per altra banda a fiar-ho tot a l'exportació. Això té alguns inconvenients, com que ho pot fer un país, però no tots alhora. Perquè un exporti algú altre li ha de comprar. A més, si et dediques molt a exportar, el més normal és que dediquis poc a invertir a l'interior, en maquinària per les empreses o infraestructures per l'economia. No és possible que tots els països puguin fer com Alemanya. I oblidar l'economia interna pot passar factura.
També critica les polítiques d'austeritat...
La teoria i la política econòmica que predomina a l'àmbit mundial és la que defensa que per sortir de la crisi cal fer retallades de salaris i polítiques d'austeritat. Però justament això fa disminuir el consum, redueix la inversió i fa entrar en un cercle viciós en el qual el PIB continua disminuint, el dèficit públic no es redueix, el deute públic respecte el PIB augmenta... i d'aquí no sortim. Això és el que ha passat al sud d'Europa.
La seva recepta, doncs, aniria més en la línia dels països nòrdics...
Sí, el meu model seria aquest. No dic que sigui fàcil però s'ha d'intentar. La situació actual no és bona, i si no volem seguir igual hem d'intentar canviar el model. Aquest està demostrat que funciona, i tothom ho reconeix.
Quin és, per a Catalunya, el problema de l'euro? Què hi guanyaríem sortint-hi en el cas d'independència?
Si Catalunya esdevé independent té una gran oportunitat per plantejar-se seriosament si li convé més ser dins o fora de l'euro. Cal fer una anàlisi cost-benefici, tal com van fer països com el Regne Unit, Suècia o Dinamarca i veure quins avantatges i inconvenients té.
En el cas d'aquests països, però, ells ja tenien una moneda pròpia i la decisió era si la canviaven. Un cop ja ets dins l'euro, quina moneda caldria adoptar? Se n'hauria de crear una de nova?
En tot cas caldria decidir si es vol una altra moneda o no. Si es vol, tan sols cal crear-la, donar-li un nom i fer un procés de transició. Evidentment no és una cosa que es pugui fer d'avui per demà ni que sigui fàcil; però es pot plantejar perfectament.
Quins efectes més immediats tindria aquest canvi de moneda?
Un primer efecte important és que aniria acompanyat d'una devaluació de la moneda, que tingués un valor més real del que té ara per les necessitats de l'economia. Això permetria exportar més i importar menys. Tenir unes polítiques monetàries pròpies permetria lluitar contra la crisi i créixer. I si es creix podríem tenir més recursos per poder tornar el deute, invertir en el que es considerés realment important, etc.
I quines pegues tindria aquest canvi de moneda?
Penso que, de fet, els avantatges de l'euro són molt de curt termini. No hem de canviar la moneda quan anem a uns quants països, però l'euro no té molts grans avantatges. En canvi, les conseqüències que ha tingut han sigut molt dures.
El professor d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona reflexiona en aquest llibre sobre els motius de la gran crisi financera, i quin efecte ha tingut l'euro en els diversos països que el van adoptar. La tesi de Soy és que la moneda única ha provocat més perjudicis que beneficis als països del sud d'Europa, tal com explica en aquesta entrevista amb VIAempresa.
El seu llibre ja té un títol una mica provocador. És una opció real, la de sortir de l'euro?
Als últims 100 anys hi ha hagut més de 70 unions monetàries com l'euro que han fracassat. Per tant, no està escrit enlloc que l'euro sigui una cosa per tota la vida.
Quin efecte ha tingut per Espanya en aquesta crisi formar part de l'euro? Què hauria canviat sense la moneda única?
Hauria canviat una cosa molt important: hauríem tingut els instruments de política econòmica que ara no tenim per poder lluitar contra la crisi. Ara no tenim una moneda pròpia, ni una política monetària pròpia, tampoc una política de tipus de canvi. Amb prou feines tenim una política fiscal pròpia perquè ens la limiten amb un dèficit màxim del 3% del PIB. Amb aquestes polítiques pròpies les possibilitats de lluitar contra la crisi serien molt més grans. Només cal veure els països que no formen part de l'euro, com Suècia, que pràcticament no ha patit la crisi. O el Regne Unit, que sí que la va patir al principi i se n'ha sortit més i millor que la majoria de països de la zona euro. De fet, alguns economistes que no veuen clar sortir de l'euro, sí que reconeixen que si abans d'entrar-hi s'hagués sabut el que sabem ara, Espanya, Itàlia i els països del sud d'Europa en general no hi haurien d'haver entrat.
En el llibre parla de l'euro com una moneda que ha acabat servint només als interessos d'alguns països...
L'euro és una moneda feta a mida pels interessos alemanys. No dic que es pensés des del principi d'aquesta manera, però la realitat és que ha acabat sent així. És un país que sí que ha continuat funcionant bé des que existeix l'euro; cosa que no es pot dir d'Espanya o dels països del sud d'Europa.
De fet, diu que el model alemany no ens convé. Per què?
Perquè està basat en una baixada molt forta de salaris, que van fer a l'època del canceller Schröder, i per altra banda a fiar-ho tot a l'exportació. Això té alguns inconvenients, com que ho pot fer un país, però no tots alhora. Perquè un exporti algú altre li ha de comprar. A més, si et dediques molt a exportar, el més normal és que dediquis poc a invertir a l'interior, en maquinària per les empreses o infraestructures per l'economia. No és possible que tots els països puguin fer com Alemanya. I oblidar l'economia interna pot passar factura.
També critica les polítiques d'austeritat...
La teoria i la política econòmica que predomina a l'àmbit mundial és la que defensa que per sortir de la crisi cal fer retallades de salaris i polítiques d'austeritat. Però justament això fa disminuir el consum, redueix la inversió i fa entrar en un cercle viciós en el qual el PIB continua disminuint, el dèficit públic no es redueix, el deute públic respecte el PIB augmenta... i d'aquí no sortim. Això és el que ha passat al sud d'Europa.
La seva recepta, doncs, aniria més en la línia dels països nòrdics...
Sí, el meu model seria aquest. No dic que sigui fàcil però s'ha d'intentar. La situació actual no és bona, i si no volem seguir igual hem d'intentar canviar el model. Aquest està demostrat que funciona, i tothom ho reconeix.
Quin és, per a Catalunya, el problema de l'euro? Què hi guanyaríem sortint-hi en el cas d'independència?
Si Catalunya esdevé independent té una gran oportunitat per plantejar-se seriosament si li convé més ser dins o fora de l'euro. Cal fer una anàlisi cost-benefici, tal com van fer països com el Regne Unit, Suècia o Dinamarca i veure quins avantatges i inconvenients té.
En el cas d'aquests països, però, ells ja tenien una moneda pròpia i la decisió era si la canviaven. Un cop ja ets dins l'euro, quina moneda caldria adoptar? Se n'hauria de crear una de nova?
En tot cas caldria decidir si es vol una altra moneda o no. Si es vol, tan sols cal crear-la, donar-li un nom i fer un procés de transició. Evidentment no és una cosa que es pugui fer d'avui per demà ni que sigui fàcil; però es pot plantejar perfectament.
Quins efectes més immediats tindria aquest canvi de moneda?
Un primer efecte important és que aniria acompanyat d'una devaluació de la moneda, que tingués un valor més real del que té ara per les necessitats de l'economia. Això permetria exportar més i importar menys. Tenir unes polítiques monetàries pròpies permetria lluitar contra la crisi i créixer. I si es creix podríem tenir més recursos per poder tornar el deute, invertir en el que es considerés realment important, etc.
I quines pegues tindria aquest canvi de moneda?
Penso que, de fet, els avantatges de l'euro són molt de curt termini. No hem de canviar la moneda quan anem a uns quants països, però l'euro no té molts grans avantatges. En canvi, les conseqüències que ha tingut han sigut molt dures.