L'alcalde Pasqual Maragall deia a finals dels 90 que el Parc de Collserola era el Hyde Park de Barcelona, fent entendre que Barcelona no acabava a aquest parc sinó que era la frontissa entre dos espais que conformaven una realitat única. Maragall tenia una visió avançada del concepte metropolità i va fer passos importants en aquesta direcció per relligar el territori; tenia clar que més enllà de Collserola hi havia vida intel·ligent i formava part d'un tot més gran que la ciutat d'1,6 milions d'habitants. Barcelona s'havia de repensar en clau de 5 milions d'habitants. Com és que 30 anys més tard hem avançat tant poc en desenvolupar-ho? Probablement per manca d'una visió compartida per part de les entitats econòmiques i socials barcelonines, del seu Ajuntament i d'alguns municipis vallesans que els costa concretar i consensuar el nou i imprescindible model metropolità del segle XXI. Tant a prop i tant lluny alhora.
Estic convençut que els barcelonins, quan aixequen la vista , encara no han superat la barrera física dels 516 metres d'alçada de la serra de Collserola i el que és més greu, la barrera mental que han aixecat i que no els deixa entendre que formen part d'un tot territorial molt més ric i variat del que es pensen i que el no resoldre aquest disseny metropolità ens penalitza a tots, als que vivim a l'est i a l'oest del Parc.
Estic convençut que els barcelonins, quan aixequen la vista , encara no han superat la barrera física dels 516 metres d'alçada de la serra de Collserola
Què passaria si aplanéssim Collserola? Més enllà del cost econòmic i ambiental que suposaria, crec que agafaríem consciència de, com a mínim, 10 importants oportunitats que s'obririen a la ciutat de Barcelona, en primer lloc, i al conjunt de la Regió Metropolitana després:
1-Entendríem que no hem de pensar només en clau d'una Àrea Metropolitana Frankenstein mancada actualment de sentit, sinó que cal estructurar-nos també en clau de Regió Metropolitana. Encara que algun lector no s'ho cregui, encara hi ha molts representants institucionals i polítics que confonen l'Àrea amb la Regió o el que és més greu, si teniu l'oportunitat, pregunteu-los la diferència sota risc de patir algun infart.
2-Si des de Barcelona veiéssim la Mola, seria més fàcil fer-nos nostra l'escala 5 milions d'habitants i podríem pensar com vertebrar l'escala 7 milions d'habitants que ocupen el 70% del territori català. Podríem pensar com vertebrar els 7 àmbits metropolitans que té el país (definits per l'institut Cerdà) i fer-ho no en corones des de la ciutat de Barcelona sinó amb escales , relligades neuronalment entre totes elles per potenciar-les i evitar despoblaments. Un concepte més modern, just i equilibrat que generaria un win-win amb la capital.
3-De ben segur es faria evident que els suposats problemes d'habitatge de Barcelona s'esvairien, ja que veuríem les potencialitats de sol i la qualitat de vida de moltes poblacions del marge esquerre del Parc de Collserola que en 40 minuts i amb un millorable, però eficient model de mobilitat ferroviària, ens transporta al centre de la capital. Segurament menys temps que el que necessiten actualment els barcelonins per creuar la ciutat.
4- Podríem planificar l'urbanisme i la mobilitat integral a una escala més gran generant eficiències de tota mena: ambientals, socials, econòmiques i d'inversions.
Podrem prendre consciència que aquesta Regió és el pol industrial més important al sud d'Europa i que cal cuidar-lo. Que hem de planificar l'urbanisme industrial en clau metropolitana i no local
5-Barcelona descobriria que a 25Km de la Plaça de Catalunya i més enllà del Parc Agrari del Baix Llobregat, la Regió Metropolitana també té al Vallès un Parc Agroforestal més gran que el del Baix i que pot ser una gran reserva biològica i de proveïment d'aliments Km0 si la potenciem.
6-Visualitzar i entendre el territori metropolità ens ajudarà a no parlar més d'anelles verdes i parlar més de corredors verds entre els Parcs que ens envolten. No crec que els animals que conviuen amb nosaltres prefereixin donar voltes per les anelles i segurament preferiran desplaçar-se per corredors que els amplien els ecosistemes i els garanteix millor la seva supervivència.
7- Tenint Collserola com a frontissa ens modificarà el mapa turístic de Barcelona i inclourà les Esglésies Visigòtiques de Terrassa, el Museu de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, les termes de Caldes o la Porxada de Granollers. Tindrem més oferta conjunta i serem més atractius pel turisme cultural.
8-Podrem prendre consciència que aquesta Regió és el pol industrial més important al sud d'Europa i que cal cuidar-lo. Que hem de planificar l'urbanisme industrial en clau metropolitana i no local. Que no pot ser que cada municipi faci polígons, i que l'especialització industrial, la modernització de l'oferta de naus industrials i els equipaments i infraestructures de mobilitat vinculades a aquestes àrees han de tindre una coherència.
El problema no el tenim amb l'alçada física del preciós Parc de Collserola sinó amb l'alçada de la nostra barrera mental que cal enderrocar amb urgència pel bé de tots
9-Quan veiéssim l'extensió total que ocupem entre tots els 5 milions d'habitants que vivim a la Regió i la complexitat de governar un espai humà i físic tan gran ens podríem plantejar crear nous espais de governança, donant més competències a l'àrea del Maresme, del Baix Llobregat i del Vallès, com una derivada lògica per generar una millor planificació territorial i poder resoldre molts dels problemes actuals.
10-Barcelona es creuria metròpoli global i es presentaria al món amb la seva escala real de forma desacomplexada per competir amb les altres grans metròpolis del món.
Quants canvis i quina revolució suposaria aplanar Collserola i mirar el territori amb uns nous ulls. Tot es faria més evident i no seria una lluita permanent per intentar convèncer als nostres governants i a la societat en general de la necessitat de promoure aquests canvis, però, aquestes alçades de l'article, podrem convenir que el problema no el tenim amb l'alçada física del preciós Parc de Collserola, sinó amb l'alçada de la nostra barrera mental que cal enderrocar amb urgència pel bé de tots.