La Generalitat no participarà en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que el Govern espanyol ha convocat per aquest dimecres, segons ha comunicat per carta el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
El Govern central ha convocat la reunió amb un únic punt en l'ordre del dia referit de nou a la proposta dels objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic per a les comunitats autònomes pel període 2019-2021, abans de tornar a presentar al Congrés la mateixa senda d'estabilitat rebutjada a finals de juliol.
La nova reunió del CPFF es produirà després que el Congrés rebutgés el 27 de juliol la proposta d'estabilitat del Govern de Pedro Sánchez, que recull els objectius de dèficit i deute públic pel 2019-2021 -del 0,3% del PIB pel 2019, el 0,1% del PIB pel 2020 i estabilitat pressupostària pel 2021-.
"Els motius que justifiquen la no participació són fonamentalment els mateixos que van justificar la nostra absència en les convocatòries anteriors i que hem tingut ocasió de comentar en diverses ocasions", afirma Aragonès en la carta.
El també conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat argumenta que el mecanisme actualment fixat per a la presa de decisions en el CPFF, la pròpia composició del ple i la majoria de vots reservada al Ministeri "dificulta que sigui un espai propici per a l'adopció de consensos efectius i debats productius".
Comissió mixta
Aragonès recorda que l'1 d'agost es va celebrar la reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat "que obre un nou espai" que, segons el parer del Govern, és més adequat, tenint en compte el context polític actual i l'especificitat dels temes que concerneixen al finançament de Catalunya.
Ha indicat que en aquesta reunió es va acordar convocar tres comissions mixtes i quatre subcomissions, entre elles la Comissió d'Assumptes Econòmics i Fiscals, i ha afegit que, en el marc d'aquesta última, li agradaria traslladar a la ministra la disconformitat del Govern amb la proposta d'objectius d'estabilitat pressupostària per al conjunt de comunitats autònomes.
La Generalitat considera que el repartiment dels objectius de dèficit entre els diferents nivells d'administració pública en el període 2019-2021 "no únicament són desproporcionats" sinó que tampoc compleixen l'establert en la llei d'estabilitat pressupostària i financera.
Aragonès argumenta que l'ajustament excessiu als pressupostos de les comunitats autònomes en favor d'un marge més gran per part de l'Administració General de l'Estat "no únicament té un evident efecte recentralitzador", sinó que també a les administracions públiques que carreguen amb la responsabilitat més gran en la prestació de serveis de l'Estat del Benestar.