16
de Novembre
de
2016
Act.
11
de Gener
de
2017
La taxa d'atur juvenil a Catalunya és del 38%, mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 20%. I això és un problema, sí. I això no és res de nou, també. L'atur juvenil espanyol està en la mitjana de l'OCDE, que normalment és el doble que l'atur general. A Espanya actualment l'atur és del 18,9% i el juvenil és del 54%. Per analitzar el problema i sota el títol L'atur juvenil: què podem fer? la FemCAT ha intentat qüestionar quines propostes hi ha per resoldre aquesta xacra.
Sobrequalificació, formació i polítiques
Les dades són contundents i el problema, complex. El catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, les ha analitzat i n'ha extret conclusions: l'atur juvenil és endèmic i crònic, al nivell de Grècia i Sud-àfrica. I ser universitari no resta dificultats. L'atur dels graduats és similar als que tenen una formació professional (FP): això vol dir que avui dia estan disposats a acceptar qualsevol feina. Per tant existeix, segons Montalvo un greu problema de sobrequalificació: "Si a l'OCDE és del 20%, a Espanya és del 40%. I això no és res nou. Hi ha alguna cosa a l'estructura del mercat laboral que no funciona".
Montalvo apunta algunes de les possibles causes d'aquest atur entre els joves i assenyala l'abandonament escolar i l'acumulació de reformes educatives, d'una banda, i un desajustament entre l'oferta i la demanda de competències del mercat de treball: "Mentre aquí discutim sobre si la religió ha de comptar o no, als EUA es plantegen si els nens han d'aprendre a programar als 5 o als 7 anys".
És culpa de la formació?
Segons la portaveu nacional de l'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya, Afra Blanco, ni de bon tros: "No tenim joves mal formats, a l'estranger els acullen amb els braços oberts". Del mateix parer és el vicepresident de l'Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans (AEDIPE) i Sotsdirector General d'Asepeyo, Ricard Alfaro, que coincideix amb la sindicalista quan ha afirmat que "la formació universitària compleix el seu paper, som exportadors de graduats", tot i que apunta a la manca de graduats en STEMS (science, technology, engineering and mathematics) i sobreeducació en altres carreres amb menys sortida laboral.
"Existeix un dismatching", ha constatat el conseller delegat d'Eurofragance, Santiago Sabatés, però ha avisat que qui s'ha d'ajustar a l'oferta de llocs de feina és la demanda: "Els empresaris no ens adaptarem a l'oferta". Per la seva banda, la presidenta executiva de Sellbytel, Helena Guardans ha apuntat que "a les escoles hi ha molt desconeixement sobre què es fa a les empreses".
En aquest sentit, l'economista i autor del llibre Un bon país no és un país low-cost, Miquel Puig i Raposo, ha denunciat que l'atur juvenil no és un problema causat pel sistema educatiu. Segons Puig, els resultats d'Espanya en educació són millors que els de Suècia i "aquest país té atur per casualitat". Segons l'economista, "no tenim atur per no crear llocs de treball, perquè Espanya és el campió de crear llocs de feina d'Europa en termes relatius, el problema és que els empresaris creen llocs de treball poc qualificats que no s'ajusten als joves –i no en tenim gaires, de joves", ha reblat.
"Necessitem que els hotels contractin treballadors d'FP en comptes de treballadors que només tenen l'ESO: la dona que doblega tovalloles en un hotel aquí té l'ESO, però a Suïssa té una FP", ha afirmat Puig. Així, l'economista apunta més aviat a una responsabilitat dels empresaris i del model productiu. Això perquè "el gran motor de l'ocupació, que és el turisme, està contractant gent que com a màxim compta amb l'ESO".
En aquest sentit, Alfaro ha apuntat que "l'FP està vista com una formació de segona i s'ha intentat copiar el model alemany, amb l'FP dual, però aquest model no encaixa al país per la mida de les empreses que tenim". Tant és així, que a Espanya, la xifra de joves que treballen i tenen l'ESO com a màxima educació triplica la de qualsevol país al nord dels Pirineus.
Preparats pel futur?
Canviar el model productiu sembla un dels reptes per, entre altres coses, resoldre el problema de l'atur juvenil. Així mateix Blanco ha recordat eines com la Garantia Juvenil que, tot i els defectes, funciona i ha reclamat pactes en educació, FP i mercat laboral apuntant a l'exemple danès de la flexiseguretat per millorar la situació actual. Puig ha afegit també que per millorar les taxes de joves aturats "hem de pagar un salari mínim interprofessional com a Gran Bretanya, Alemanya o Holanda".
A aquest debat no se li pot escapar que la destrucció de llocs de feina per l'automatització no trigarà a venir. "La robotització farà que les estructures de les empreses canviïn de piràmide a rellotge de sorra. Les tasques administratives i del mig quedaran automatitzades, però l'oferta de creatius i white collars creixerà", ha indicat Alfaro. Certament els xofers d'avui dia són els cavalls del s. XIX. Però aquest fet no hauria de preocupar gaire, segons Puig, tenint en compte les baixes taxes de natalitat que hi ha al país.
I tot això en un acte en què els –pocs- joves que han assistit a la jornada estaven treballant al càtering.
Sobrequalificació, formació i polítiques
Les dades són contundents i el problema, complex. El catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, les ha analitzat i n'ha extret conclusions: l'atur juvenil és endèmic i crònic, al nivell de Grècia i Sud-àfrica. I ser universitari no resta dificultats. L'atur dels graduats és similar als que tenen una formació professional (FP): això vol dir que avui dia estan disposats a acceptar qualsevol feina. Per tant existeix, segons Montalvo un greu problema de sobrequalificació: "Si a l'OCDE és del 20%, a Espanya és del 40%. I això no és res nou. Hi ha alguna cosa a l'estructura del mercat laboral que no funciona".
Montalvo apunta algunes de les possibles causes d'aquest atur entre els joves i assenyala l'abandonament escolar i l'acumulació de reformes educatives, d'una banda, i un desajustament entre l'oferta i la demanda de competències del mercat de treball: "Mentre aquí discutim sobre si la religió ha de comptar o no, als EUA es plantegen si els nens han d'aprendre a programar als 5 o als 7 anys".
És culpa de la formació?
Segons la portaveu nacional de l'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya, Afra Blanco, ni de bon tros: "No tenim joves mal formats, a l'estranger els acullen amb els braços oberts". Del mateix parer és el vicepresident de l'Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans (AEDIPE) i Sotsdirector General d'Asepeyo, Ricard Alfaro, que coincideix amb la sindicalista quan ha afirmat que "la formació universitària compleix el seu paper, som exportadors de graduats", tot i que apunta a la manca de graduats en STEMS (science, technology, engineering and mathematics) i sobreeducació en altres carreres amb menys sortida laboral.
"Existeix un dismatching", ha constatat el conseller delegat d'Eurofragance, Santiago Sabatés, però ha avisat que qui s'ha d'ajustar a l'oferta de llocs de feina és la demanda: "Els empresaris no ens adaptarem a l'oferta". Per la seva banda, la presidenta executiva de Sellbytel, Helena Guardans ha apuntat que "a les escoles hi ha molt desconeixement sobre què es fa a les empreses".
En aquest sentit, l'economista i autor del llibre Un bon país no és un país low-cost, Miquel Puig i Raposo, ha denunciat que l'atur juvenil no és un problema causat pel sistema educatiu. Segons Puig, els resultats d'Espanya en educació són millors que els de Suècia i "aquest país té atur per casualitat". Segons l'economista, "no tenim atur per no crear llocs de treball, perquè Espanya és el campió de crear llocs de feina d'Europa en termes relatius, el problema és que els empresaris creen llocs de treball poc qualificats que no s'ajusten als joves –i no en tenim gaires, de joves", ha reblat.
"Necessitem que els hotels contractin treballadors d'FP en comptes de treballadors que només tenen l'ESO: la dona que doblega tovalloles en un hotel aquí té l'ESO, però a Suïssa té una FP", ha afirmat Puig. Així, l'economista apunta més aviat a una responsabilitat dels empresaris i del model productiu. Això perquè "el gran motor de l'ocupació, que és el turisme, està contractant gent que com a màxim compta amb l'ESO".
En aquest sentit, Alfaro ha apuntat que "l'FP està vista com una formació de segona i s'ha intentat copiar el model alemany, amb l'FP dual, però aquest model no encaixa al país per la mida de les empreses que tenim". Tant és així, que a Espanya, la xifra de joves que treballen i tenen l'ESO com a màxima educació triplica la de qualsevol país al nord dels Pirineus.
Preparats pel futur?
Canviar el model productiu sembla un dels reptes per, entre altres coses, resoldre el problema de l'atur juvenil. Així mateix Blanco ha recordat eines com la Garantia Juvenil que, tot i els defectes, funciona i ha reclamat pactes en educació, FP i mercat laboral apuntant a l'exemple danès de la flexiseguretat per millorar la situació actual. Puig ha afegit també que per millorar les taxes de joves aturats "hem de pagar un salari mínim interprofessional com a Gran Bretanya, Alemanya o Holanda".
A aquest debat no se li pot escapar que la destrucció de llocs de feina per l'automatització no trigarà a venir. "La robotització farà que les estructures de les empreses canviïn de piràmide a rellotge de sorra. Les tasques administratives i del mig quedaran automatitzades, però l'oferta de creatius i white collars creixerà", ha indicat Alfaro. Certament els xofers d'avui dia són els cavalls del s. XIX. Però aquest fet no hauria de preocupar gaire, segons Puig, tenint en compte les baixes taxes de natalitat que hi ha al país.
I tot això en un acte en què els –pocs- joves que han assistit a la jornada estaven treballant al càtering.