La presentació del vertical BNEW Talent a la taula rodona 'El poder del talent femení' | BNEW

EN FEMENÍ

De l'autolimitació a l'empoderament: la dona com a motor de talent i innovació en l'empresa

Només el 9% dels CEO de les empreses tecnològiques són dones, i tan sols el 22% treballa en el sector de la intel·ligència artificial

"Som la meitat de la població, però en determinats sectors estem infrarepresentades. Només el 9% dels CEOs de les empreses tecnològiques són dones, i tan sols el 22% treballa en el sector de la intel·ligència artificial. Com podem canviar aquesta situació?" Amb aquestes paraules, Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ha iniciat la presentació del vertical BNEW Talent a la taula rodona El poder del talent femení durant la cinquena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW). En l'últim dia d'aquesta trobada internacional, que culmina a l'edifici DFactory de la Zona Franca de Barcelona, es reafirma el paper de la ciutat com a referent de la nova economia. Durant la sessió, s'ha destacat el rol de la dona com a motor de talent i innovació en l'empresa, explorant què aporta el perfil femení i com influeix en l'àmbit laboral.

Només el 9% dels CEOs de les empreses tecnològiques són dones, i tan sols el 22% treballa en el sector de la intel·ligència artificial

Eli Abad, sòcia cofundadora de Between Technology, ha destacat que tots i totes tenim biaixos inconscients de gènere, cosa que afecta la nostra objectivitat en els processos de selecció. "Contractem i promocionem els homes pel seu potencial, mentre que a les dones ho fem pel seu historial; nosaltres hem de demostrar primer", afirma Abad. 

A més d'Abad, han liderat la taula rodona El poder del talent femení Anna Ruiz, comunicadora i divulgadora científica d'AulaSPUTNIK - Fundació Princesa de Girona, Teresa Fernández, directora de Banca d'Empreses i directora general d'Ibercaja Banco, i Elena Álvarez, presidenta i cofundadora de Mujeres en Farma i directora de MCR International.

Per què les dones s'autodescarten? El repte de l'autoestima a la feina

Segons Álvarez, "el primer problema són les autolimitacions que ens imposem; hem de treballar a creure més en nosaltres mateixes". En aquesta línia, Abad ha afegit: "Els homes tendeixen a sobrevalorar-se i les dones a infravalorar-se. Nosaltres només apliquem a les ofertes si complim tots els requisits, mentre que els homes ho fan quan en compleixen només el 60%. Això fa que sovint les dones ens autodescartem", ha reconegut.

Álvarez (Mujeres en Farma): "Nosaltres només apliquem a les ofertes si complim tots els requisits, mentre que els homes ho fan quan en compleixen només el 60%"

D'aquesta manera, Abad ha subratllat la necessitat que les dones es valorin més i creguin més en elles mateixes. "Una dona, quan vol un augment de sou, treballa més i millor, esperant que tu te n'adonis, ho reconeguis i l'hi ofereixis sense que ella ho hagi de demanar. Però si no ho fas, corres el risc que aquesta dona busqui una altra feina i marxi". Segons la sòcia cofundadora de Between Technology, el problema és que la telepatia no existeix; cal demanar el que es vol, com fan els homes.

"El talent no té gènere i la diversitat enriqueix"

En la mateixa línia, la directora de Banca d'Empreses i directora general d'Ibercaja Banco ha destacat que "el talent no té gènere". "A Ibercaja, fa 50 anys que les dones van començar a entrar a treballar; la banca va començar a incorporar dones, que va ser el primer repte: l'admissió. El segon repte ha estat la promoció. Actualment, fins a càrrecs intermedis no hi ha cap problema de promoció, però sí que hem detectat un problema de lideratge", ha reconegut. Amb un 31% de dones directives el 2021, l'objectiu és arribar al 40%.

La directora de Banca d'Empreses i directora general d'Ibercaja Banco ha destacat que "el talent no té gènere"

A més, la presidenta i cofundadora de Mujeres en Farma i directora de MCR International ha afegit que "3 de cada 4 empreses que incorporen dones a la seva cúpula directiva incrementen els seus beneficis en un 20%. Si arribéssim realment a la igualtat, podríem incrementar el PIB del país en un 15,8%. Per tant, el talent no té gènere i la diversitat enriqueix", ha afirmat. Tot i això, ha assenyalat que, en analitzar els comitès de direcció, es pot veure que hi ha moltes més dones directives en posicions de suport i no directament vinculades amb el negoci. "Falten dones en àrees financeres, i això limita l'accés de les dones a posicions de direcció general", ha conclòs.

Pel que fa a la consciència de la importància de la dona en el món laboral, Fernández ha destacat que "una de les coses que treballem molt a Ibercaja és fer entendre a les dones que el networking és part de la feina". També ha remarcat una altra iniciativa que duen a terme: els esmorzars de treball femení, on es reuneixen amb dones i els pregunten què volen fer amb la seva vida, si estan satisfetes amb la seva situació actual o si tenen més expectatives de futur, i què les frena en aquest camí.

La síndrome de la impostora: un repte persistent per a les joves professionals

Continua sent necessari que les joves tinguin referents? Segons la jove comunicadora i divulgadora científica d'AulaSPUTNIK - Fundació Princesa de Girona, la síndrome de la impostora encara és present avui en dia. Per aquest motiu, estan duent a terme un programa amb una aerolínia per desmitificar les professions masculinitzades. Aquest projecte, adreçat a instituts, permet que les joves s'endinsin en el món de l'aerolínia i coneguin els diferents departaments, amb dones professionals que els expliquen el seu dia a dia per tal de servir com a referents i inspirar-les.

Ruiz (AulaSPUTNIK - Fundació Princesa de Girona): "En aquell moment, em vaig adonar que encara queda molt per fer en l'àmbit laboral"

D’altra banda, destaca que seguim tenint un problema real d'igualtat. Relata que va estudiar sistemes aeroespacials i aeronàutica, i que, fa cinc anys, quan va fer la seva primera entrevista de feina, li van preguntar si tenia parella i si volia ser mare. "Li vaig contestar, però després em vaig sentir malament per haver-ho fet. Un company de classe que va fer l'entrevista darrere meu no va rebre la mateixa pregunta". "En aquell moment, em vaig adonar que encara queda molt per fer en l'àmbit laboral", conclou Ruiz.