La banca ètica va duplicar préstecs el 2023, arribant als 1.885 milions d'euros a l'Estat

Les entitats financeres ètiques de tot l’Estat van prestar durant el 2023 uns 1.885 milions d’euros a projectes socials i transformadors, més del doble que el 2013 però un 2% menys que el 2022. Els de la banca tradicional es van reduir un 3,16%. D’aquests crèdits, el 24% van anar a parar a l’habitatge, en concret, 453 milions per a 2.461 projectes. És una de les principals conclusions del Baròmetre 2023 de les Finances Ètiques, presentat a Barcelona. S’han analitzat les dades d'una trentena d'entitats financeres i asseguradores que compleixen els criteris ètics sobre funcionament intern, exclusió d'inversions contràries als drets humans i ambientals i el compromís amb l'impacte social i ambiental dels projectes finançats.

El 24% dels 9.314 préstecs concedits van ser per a habitatge, el 22% per a projectes socials de salut i benestar, inclusió sociolaboral, atenció a les persones o desenvolupament comunitari. El 20% dels préstecs van ser per a medi ambient i transició energètica, i el 17,6% va ser per a cultura. La resta va ser per a educació i agricultura. El 83% dels préstecs internacionals van ser microcrèdits, i el 62% van anar a parar a l’Amèrica Llatina.

El 20% dels préstecs van ser per a medi ambient i transició energètica, i el 17,6% va ser per a cultura

Unes 192.000 persones són usuàries de finances ètiques. Després de 4 anys de lleuger descens, el 2023 hi va haver un creixement superior al 3%. L’estalvi ètic se situa prop dels 2.400 milions d’euros, el doble que el 2013 però un 9% menys que el 2021.

Habitatge

El baròmetre d’aquest any ha posat el focus a l'habitatge, tot reivindicant el compromís de les finances ètiques amb aquest sector estratègic. Els projectes d’aquest àmbit finançats responen a una àmplia varietat de fórmules, des de cooperatives de promoció o de cessió d‟ús, iniciatives municipals, entitats d’habitatge social, arquitectura sostenible o construccions amb alta qualificació energètica, sempre incorporant aquests criteris ètico-socials i ambientals necessaris per rebre crèdit d'aquest tipus d'entitats.

L'acte de presentació ha estat protagonitzat per una taula rodona sobre habitatge i finances ètiques. A més de la participació de l'Observatori DESCA, contextualitzant la situació del dret a l'habitatge, s'ha comptat amb la participació de projectes finançats per les finances ètiques. És el cas d'Eva Ortigosa, del mateix projecte Cirerers, part de la Cooperativa d'Habitatge en Cessió d'Ús, Sostre Cívic, per a la qual “l'aposta des del primer dia de les finances ètiques per aquest model, quan encara era molt desconegut, ha estat clau per consolidar-lo i replicar-lo a més de destacar que es tracta d'una proposta propietat col·lectiva que no encaixa a les entitats financeres convencionals, en canvi, les finances ètiques entenen perfectament el model i les seves necessitats”.

El baròmetre d’aquest any ha posat el focus a l'habitatge, tot reivindicant el compromís de les finances ètiques amb aquest sector estratègic

També hi ha participat Álvaro Puertas, en nom de la veterana Cooperativa Obrera d'Habitatge del Prat, amb més de 1.000 pisos construïts. Per a aquest, “l’elecció d'aquestes entitats es va basar en criteris econòmics però també en un alineament amb els valors de la cooperativa. No es limiten a aportar el finançament, sinó que es converteixen en socis que acompanyen el projecte, oferint suport a cada etapa”. Aquest missatge es repeteix en altres exemples de projectes d'habitatge finançats que engrandeixen el portal Històries després de les dades, una web que visualitza exemples de projectes transformadors que les finances ètiques fan possibles.