Hora punta d'un dia feiner qualsevol a Barcelona. Vehicles fent cua per sortir o entrar a la ciutat circulen amb la primera marxa. Ni el cotxe de davant respecta la distància de seguretat ni el de darrere s'allunya suficientment per evitar un xoc. Aquí un metre guanyat és un petit triomf personal, però el rellotge no s'atura i la feina tampoc no espera. Amb més o menys sort, per al conductor arribar puntual serà, de nou, un altre triomf. I en aquest cas, el primer d'una llarga jornada de treball.
És el dibuix d'allò que passa cada matí, de quasi cada dia feiner, a la ciutat comtal i la seva rodalia. El Servei Català de Trànsit (SCT) ja apunta, amb les seves xifres, que no és casualitat. Cada dia a Barcelona es fan més de sis milions de desplaçaments. Quatre milions són a dins de la ciutat; la resta són viatges entre la ciutat i la regió metropolitana.
Tot i que el 40% dels barcelonins es mou amb transport públic -també un 37% es desplaça habitualment a peu-, el 23% dels ciutadans de Barcelona fa servir el transport privat. I en aquest exercici diari coincideixen en l'asfalt amb els habitants de l'àrea metropolitana, que entren i surten de Barcelona, i dels quals més de la meitat, el 52%, ho fa mitjançant el cotxe. De fet, les dades bàsiques de mobilitat (referents a 2013) publicades per l'Ajuntament de Barcelona revelen que la intensitat mitjana diària als accessos de la capital és de 1.058.643 vehicles al dia.
Mig dia perdut pel trànsit
Aquest recull de dades són motius suficients per explicar que Barcelona sigui, segons ha donat a conèixer aquest dijous el Real Automòbil Club de Catalunya(RACC), la primera ciutat entre les principals localitats europees que ha experimentat un major increment de les hores perdudes per congestió del trànsit, juntament amb Dublín.
L'informe ha estat elaborat a partir de les dades extretes de l'estudi internacional de congestió Scorecard per part d'INRIX i, segons aquest, durant els sis primers mesos de 2014, la mitjana d'hores que ha perdut un conductor per aquest motiu s'ha incrementat en un 29% fins a arribar a les 12 hores. A diferència de l'augment registrat en 2014, entre el gener i el juliol de 2013 el conductor barceloní perdia 9,3 hores de mitjana, al mateix nivell que passava a ciutats com Sevilla o Saragossa i es veia superada per la congestió del trànsit de Bilbao o Madrid.
Per contra, en l'actualitat només la ciutat de Madrid supera les xifres de Barcelona: allà un conductor perd una mitjana de 13,7 hores, un 2,1% menys que en 2013. Des d'una perspectiva europea, les ciutats espanyoles encara es troben a la part baixa de la llista de principals ciutats pel que fa a hores perdudes en congestió. La congestió del trànsit a Londres, Brussel·les i Milà fa perdre als conductors una mitjana de 55, 43 i 37 hores, respectivament.
No és un problema menor. L'evident congestió del trànsit de Barcelona ha provocat més d'una vegada l'activació de mesures especials per part de les autoritats per reduir la contaminació en la ciutat. De fet, el fet més recent s'ha registrat aquest gener de 2015, quan el SCT limitava la velocitat a 90 km/h de les vies ràpides de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental. El protocol afectava un total de 40 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona que constitueixen l'àmbit d'aplicació del Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire.
Però si Barcelona vol evitar episodis similars a causa del trànsit, què pot fer? Preguntem a Carlos Carrasco (@CCFarre), membre del grup de recerca de l'IESE Cities in Motion, especialitzat en la recerca de millores a les ciutats. En la seva opinió, hi ha cinc possibles solucions per reduir la congestió del trànsit a la que Barcelona es veu sotmesa.
1. 'Congestion charge'
"Es tracta d'una estratègia per desincentivar l'ús d'algun bé públic, en aquest cas l'espai viari, mitjançant el mecanisme de preus". Carrasco recomana establir un peatge a aquells que vulguin circular per la ciutat. "La solució no té per què ser constant, pot adaptar-se a les necessitats del trànsit en temps real o segons l'horari, com augmentar el peatge en pics de demanda i disminuir-lo o eliminar-lo". Ciutats com Londres, Singapur o Estocolm són referències: "Les dades indiquen que després de la implantació de la política pública el trànsit es va reduir entre un 20 i un 25%, les emissions de CO2 van disminuir en un 40% i va afegir 40.000 usuaris al transport públic", apunta.
2. Augmentar els impostos al vehicle privat
"En lloc de desincentivar l'ús del vehicle, desincentives la tinença de vehicle. A més, pots jugar amb majors o menors impostos segons cilindrada del vehicle o l'any de matriculació", apunta Carrasco.
3. Prohibició de circulació en funció de la matrícula
És una de les mesures que ja s'apliquen a ciutats París o Pequín, on el trànsit és monstruós a quasi cada hora del dia. L'expert de l'IESE assegura que, amb aquesta mesura es prohibeix la circulació de la meitat del parc de vehicles que s'alterna segons el dia de la setmana (un dia parells, el següent imparell).
4. Vehicles autònoms
La tecnologia també ajudaria a reduir la congestió. "Aquests vehicles farien guanyar eficiència al sistema donat que, de forma centralitzada i coneixent l'origen i el destí del trajecte, el sistema calcularia la ruta òptima tenint en compte tota la resta de desplaçaments, no només el del mateix vehicle".
5. Horaris de transport per mercaderies
"No és normal que en una via principal com el carrer Aragó, en pic horari de trànsit et trobis dos camions, descarregant mercaderia, reduint l'espai de circulació", explica Carrasco en mode anecdòtic. Per això, la seva última recomanació és desplaçar el moviment de mercaderies durant la nit o matinada com una altra possible solució.