Com els futbolistes d'elit que han acabat amb èxit la temporada i fan una pausa, la ciutat de Barcelona també agafa vacances. Jugar en primera línia cada dia exigeix una excel·lent forma física i les protestes veïnals per les molèsties dels pisos turístics, la controvertida construcció de grans hotels –com el del Rec Comtal a Ciutat Vella- i la concentració de l'oferta turística en determinats barris són algunes de les petites lesions que desgasten aquest jugador.
I és que "estem jugant en una Champions League i òbviament l'estem guanyant. Barcelona està en la llista de les grans ciutats". Ho afirma Josep-Francesc Valls, catedràtic del departament de Direcció de Màrqueting d'Esade i autor d'un estudi presentat aquests dies que augura més competitivitat en l'àmbit turístic internacional. La realitat és que el futbolista en qüestió competeix amb Londres, París i Roma, entre altres, i ho ha de fer en les millors condicions: tots volen marcar més gols, guanyar més partits... Seguint la metàfora, rebre més turistes.
I en aquest context d'extenuant competició, arriben dues notícies que afecten el sector turístic de la ciutat: la primera, la continuïtat garantida del Mobile World Congress a la ciutat; i la segona, l'anunci del nou govern municipal de suspendre la concessió de llicències per a tot tipus d'allotjaments. L'ordre implica un període de reflexió que, presumiblement, veurà la llum en la primavera de 2016 en un Pla Especial de Regulació d'Allotjaments Turístics que establirà els criteris per a la gestió d'aquests allotjaments. Segons ha xifrat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre 2008 i 2013 ha augmentat un 20% la capacitat d'allotjament de la ciutat.
L'objectiu del consistori que dirigeix Colau és posar d'acord oposició i agents implicats –des dels empresaris del sector fins als moviments veïnals- per construir una nova estratègia de ciutat. "El que s'està plantejant és una resposta total, integral i coordinada. Ens preocupa l'activitat turística i ho volem fer compatible amb la convivència i la cohesió social de la nostra ciutat", ha explicat la nova regidora d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Janet Sanz.
 |
| La Sagrada Família, un dels edificis emblemàtics de la ciutat. ACN |
Tot i així, el propietari de la Torre Agbar, Emin Capital, espera que l'Ajuntament de Barcelona es replantegi la moratòria i que hi hagi excepcions en casos com la de l'hotel Hyatt que el grup vol crear a l'emblemàtic edifici, perquè no genera problemes veïnals ni està al centre de la ciutat. En declaracions recollides per EFE, el soci d'Emin Capital Àngel Soler ha explicat que espera un "reposicionament" sobre la moratòria i ha dit que no entenen "una moratòria tan generalitzada". Per altra banda, i segons ha publicat El País, el Gremi d'Hotels ha aconseguit que el consistori revisi les 28 llicències hoteleres que han quedat congelades per la moratòria, després d'una reunió de Colau amb el seu president, Jordi Clos.
Els apartaments turístics, d'acord amb la suspensió
En conjunt, l'Ajuntament reorganitzarà el model turístic que estava funcionant a Barcelona en un moment en què han sorgit més opcions d'allotjament a partir de les noves tecnologies. I és que no s'entén l'èxit recent dels pisos turístics sense plataformes com Airbnb o Homeaway -en les quals la ciutat de Barcelona és una de les més populars-, tot i que no seran els únics allotjaments que es repensaran. Totes les llicències es paralitzen i, per tant, s'anivella la 'comprensible' incomoditat que atorga no poder continuar fent negoci. És un punt i a part perquè Barcelona repensi què vol ser i cap on vol anar quan el seu èxit està més que demostrat. "Crec que és una mesura que està cercant saber exactament quin és el ritme de construcció de l'oferta turística en dos aspectes: els hotels i els apartaments turístics; i quin és el ritme de creixement de la demanda i com està afectant. Penso que aquest tipus de reflexions és bo que es facin, però com abans es resolgui, millor", assegura Valls.
Per tant, els polèmics pisos turístics –que ja estaven en stand-by des de la primavera de 2014- es relaxen, després de mesos de sentir-se centre de la polèmica arran les confrontacions veïnals viscudes a zones com el barri de la Barceloneta. "A nosaltres no ens agraden les moratòries, però el fet que només hi haguera pels apartaments i no per a la resta era una contradicció", afirma Enrique Alcántara- García, president de l'associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR). "No hem d'ordenar el turisme sinó que hem d'anar molt més enllà, i tractar la problemàtica dintre de la societat", afegeix l'empresari.
En la mateixa línia s'explica Joan Sureda, president de l'Associació Professional d'edificis d'habitatges d'ús turístic PROHUT. Portaveu d'una quarantena d'empreses dedicades a la gestió d'immobles dedicats en exclusiva al lloguer per vacances -gestionen un total de 1.500 d'habitatges d'ús turístic a Barcelona-, Sureda considera que aquesta moratòria "iguala a tots". Tot i que opina que una acció d'aquest tipus "mai és bona", matisa que "és correcte aturar l'activitat d'organització de llicències per ordenar el sector. Com a mesura tàctica estem d'acord, però estem expectants per veure com es farà i com es corregiran aquests problemes. És molt difícil arreglar un avió en vol", argumenta.
Cercar un turisme sostenible
"El que ens interessa és donar-li sostenibilitat i viabilitat al turisme de Barcelona i per això el que necessitem és reordenar-ho, reorganitzar-ho i que el turisme pugui aportar tants ingressos com ocupació, però es necessita que hi hagi un projecte que pervisqui al llarg del temps". És la reflexió del regidor d'Ocupació, Empresa i Turisme de Barcelona. Agustí Colom sosté que cal repensar el model turístic, "sense la pressió del mercat ni dels interessos que hi ha al voltant del turisme".
En la mateixa línia es manifesta el professor Valls, qui defensa una Barcelona allunyada del turisme més barat. "L'èxit és tenir un valor de l'experiència que faci que la gent estigui disposada a venir per gaudir a la ciutat, però hi ha tipologies de turisme, com el de caps de setmana o els comiats de solters, que ens fan més insostenibles: els que venen utilitzen els serveis de la ciutat a un preu molt baix i a una rendibilitat molt baixa que no ens interessa", argumenta.
La clau està en la despesa del turista, segons el professor d'Esade, i en ser conscients de la pressió que exerceixen les ciutats rivals. "L'escenari serà més competitiu: només cal veure la pressió de les 20 grans ciutats europees com Londres, Madrid, París.... estan treballant en estratègies de gestió de ciutats per millorar el seu producte i atreure més turismes".
La gran font de riquesa de la ciutat
Arran l'anunci municipal, el Gremi d'Hotels de Barcelona –qui ha celebrat la suspensió de llicències "per fer front de manera ferma als establiments d'allotjaments turístics il·legals- ha recordat que el turisme genera uns 120.000 llocs de treball directes a la ciutat. Ocupació i riquesa traduïda en el 14% del PIB de la ciutat, segons xifres municipals. "Sabem que el turisme és un dels principals actius de la ciutat, un dels seus principals ingressos, i volem que continuï sent-ho", ha remarcat l'alcaldessa Colau. Un atractiu nodrit de variables diverses, com l'èxit de les Olimpíades de 1992 o d'una oferta cultural inqüestionable que ha aconseguit fer del turista el principal consumidor de les seves propostes museístiques. "L'economia de Barcelona té una dependència important del sector turístic i això ens ho hem guanyat a pols", remarca Valls.
I tot i que la decisió municipal d'aturar l'oferta ha arribat en plena temporada alta, la pilota –turística- no s'atura. Amb un estiu per davant marcat per les bones previsions, la capital de Catalunya té en els vora vuit milions de visitants del 2014 un nou rècord a batre. Guanyar 'la Champions turística' és el repte.