La batalla de Brussel·les i la batalla de Barcelona

La setmana econòmica ha vingut marcada per la publicació de dades de comerç, treball i hipoteques i, certament, les dades publicades no són gens bones i, de fet, podem donar per fet que l'economia catalana -i espanyola- han entrat, després de cinc anys, en la fase de desacceleració del cicle expansiu que vivim. En l'àmbit polític, la setmana ha vingut marcada per dues notícies importants: la conferència del president Joaquim Torra al Teatre Nacional -té un fort component d'humor anar al teatre a fer política- i l'acció política des de Bèlgica. Allà, el jutge ha fixat una altra data per a la vista del Pablo Llarena. Adrià Carrasco, fins ara en cerca i captura, ha aparegut a Bèlgica i ha comparegut davant el jutge. Per últim, les municipals comencen a agafar velocitat de creuer i un columnista de la casa podria estar considerant postular-se com alcaldable de La Crida: el Doctor Germà Bel.

La salut del PIB o l'ocupació

La Seguretat Social ha publicat aquesta setmana les dades d'afiliació corresponents al mes d'agost. En termes anuals, la creació de llocs de treball va augmentar un 3% a tot l'Estat -ajustat per efecte estacional i calendari- el que suposa una petita desacceleració. Considerant que el PIB trimestral creix al 2,6% anual ens trobem que el ritme de creació d'ocupació respecte al creixement del PIB cada vegada és més gran, així que, o bé la creació de treball desaccelera o ho farà la productivitat.

"El millor és que el creixement freni, perquè si cau la productivitat, ens trobarem amb creixement a cop de crèdit bancari"

Què és el més sa? Sens dubte, el millor és que el creixement econòmic desacceleri una mica perquè si la productivitat segueix caient, ens trobarem que tenim creixement a cop de crèdit bancari (consum i construcció essencialment) cosa que desaccelerarà les exportacions i impulsarà les importacions. Aquest fenomen ja l'estem vivint però de manera bastant suau i és aviat per saber què li passarà a l'estructura productiva espanyola. A Catalunya la desacceleració és més gran -i el forat amb la productivitat també-, ja que la taxa anual d'afiliació a la Seguretat Social ha estat del 2,5%, molt per sota del 3,1% del PIB durant el segon trimestre de 2018. Segons l'Airef, la previsió per als dos últims trimestres de l'any és que el PIB creixi a una taxa trimestral del 0,6% cosa que implica desacceleració de la taxa anual que pot acabar essent aproximadament del 3% segons l'última previsió de l'INE.

Patacada del comerç i les exportacions

Les dades de comerç majorista i al detall que ha publicat l'Idescat no deixen lloc a la interpretació. En termes majoristes la variació mensual deflactada -és a dir, descomptant la inflació- ha estat del 10,9% però en termes anuals del -8%, el que suposa una forta desacceleració respecte de 2017. Des de principi d'any el comerç majorista cau un -4,3% i reflexa bé la caiguda del consum privat que implica crear menys llocs de treball. En termes al detall, la taxa mensual (juliol) ha estat del 6,9% però un -2,1% en termes anuals i un 0,5% des de principi d'any.

"Si el crèdit bancari augmenta, les vendes interiors també ho faran i les empreses deixen d'exportar perquè vendre a casa sol ser més barat i fàcil"

El comerç amb l'exterior comença a donar senyals d'esgotament i assenyala que el superàvit comercial català ja s'està reduint. El passat mes de juny les exportacions varen augmentar un 0,9% mensual -2,9% enguany- alhora que les importacions van augmentar un 5,1% per deixar una taxa acumulada enguany del 6,3%. A curt termini les empreses no poden augmentar la seva producció i això implica que si el crèdit bancari augmenta en excés, les vendes interiors també augmenten en excés i les empreses deixen d'exportar perquè vendre a casa sol ser més barat i fàcil que fer-ho a fora.

El crèdit al consum està creixent a una taxa superior al 10% a tot l'Estat ja fa uns mesos i la balança comercial ho comença a notar impulsant les importacions, ja que, reitero, a curt termini les empreses no poden augmentar la producció. Com he explicat en nombrosos articles, Espanya té els estàndards de crèdit més baixos de tota Europa i això genera problemes en la balança comercial. En la mesura del possible, el Parlament hauria de fer canvis reguladors que reforcin els estàndards crediticis desincentivant el consum a cop de deute -què tal penalitzar els interessos de crèdits a curt termini en la declaració de la renda?-.

Les línies de Torra

El president Torra va comparèixer al Teatre Nacional de Catalunya per desenvolupar el full de ruta del govern per als pròxims mesos. En essència el que va dir és que no acataria la sentència del Tribunal Suprem -el jutge aznarista Manuel Marchena és un hardliner i el normal és que els caigui una sentència duríssima-, i que deu la seva obediència al Parlament. A més, va insistir que ha de ser la població qui prengui la iniciativa després que els CDR fossin l'única entitat esmentada, cosa que assenyala en qui confia el president per dirigir les protestes.

"ANC i Òmnium han decidit abandonar el carrer i dedicar-se a la política, cosa que les desgastarà profundament"

Algunes fonts de diferent origen m'expliquen que els dies vinents es convocarà una taula d'entitats per dissenyar l'estratègia per al mes vinent d'octubre i durant els judicis. Però tot apunta que l'ANC i Òmnium han decidit abandonar el carrer i dedicar-se a la política, cosa que, a mitjà termini, les desgastarà profundament si no rectifiquen.

Jutges d'aquí i d'allà

Adrià Carrasco ha aparegut a Bèlgica després de desaparèixer del mapa al ser acusat de sedició pels tribunals espanyols. L'equip legal que dirigeix la seva defensa ha explicat que a Espanya no tindria un judici just. Per tant, Carrasco seguirà la mateixa estratègia que tants bons fruits li està donant a Valtonyc, qui no serà extradit per terrorisme, ja que el jutge belga ha decidit que el delicte de terrorisme no és procedent.

Paral·lelament, les denúncies des de Madrid es multipliquen contra Gonzalo Boye, a qui acusen d'haver manipulat la traducció de la demanda que els exiliats han presentat contra Llarena a Bèlgica, malgrat que Boye no forma part de l'acusació: el seu nom no apareix a la demanda. Els advocats i el dret a defensa és l'última barrera de la democràcia i el fet que no respectin ja ni als advocats assenyala que el camí d'Espanya cap a l'autoritarisme ja no té retorn.

Valls i Bel, la batalla de Barcelona

Les municipals ens han donat una notícia important i un rumor. Manuel Valls impartirà aquest trimestre classe a ESADE sobre moviments migratoris. En aquesta columna respectem la llibertat de càtedra i per tant no tinc res a dir al respecte, però políticament sí que és una notícia rellevant donat que la immigració és un dels cavalls de batalla de la formació taronja per la qual encara no ha decidit si es vol presentar. Valls sempre ha estat procliu a l'ordre i la contundència amb la immigració i el crim. I si alguna cosa ha dominat Barcelona en aquest sentit durant els darrers trenta anys ha estat el caos. Està per veure si Valls està disposat a deixar-se fotografiar amb l'extrema dreta com fan Albert Rivera i Inés Arrimadas, ja que això sí que podria castigar durament la seva imatge. El cert és que avui dia Valls encaixa molt millor dins els socialistes que no pas dins Ciudadanos, formació que pugna durament amb VOX per atraure el vot de la dreta més radical i això, a Barcelona, és quelcom que no agrada a ningú, independentment de la seva inclinació nacional.

D'altra banda, un rumor comença a circular per les xarxes socials. Es tracta de Germà Bel, que podria estar considerant l'opció de presentar-se com a candidat de La Crida per ser alcaldable per Barcelona. A favor té que és el millor especialista d'economia urbana a tot l'Estat -per algun motiu imparteix aquesta assignatura a Princeton-, està bregat en alta política -fa uns anys a la nit dels ignorants Anton Costas va explicar que havia refusat ser cap de gabinet del ministre per tornar a Barcelona a fer el doctorat- i ha estat diputat de Junts pel Sí fins al passat desembre, cosa el converteix en el més implicat de tots els candidats independentistes -de fet, Mascarell no és ni independentista- que han sonat fins ara. El Doctor Bel, però, guarda silencia. La Convenció de La Crida del pròxim 30 de setembre obrirà el joc definitivament. El president Puigdemont té una magnífica oportunitat per guanyar les municipals.