15
de Maig
de
2017
Tres lletres són l'esperança dels comerciants: BID. Per a molts potser no vol dir res, però les associacions dels principals eixos de Barcelona ja fa temps que s'hi han familiaritzat. BID és un acrònim anglès de Business Improvement District, és a dir, districte de millora de negoci; que consisteix en l'associació entre les entitats públiques i privades per tal que els negocis aportin més diners a canvi de millores pactades que afavoreixin la reactivació de la zona en tots els sentits. Sorgit als 70 als Estats Units, és una fórmula habitual en països anglosaxons o a Alemanya, que les principals associacions de comerciants fa temps que reivindiquen també per a casa nostra.
Només a Barcelona hi ha més de 65.000 locals comercials actius, 2.000 dels quals pertanyents a cadenes i franquícies; i més de 9.000 locals buits. Intentar preservar la singularitat del comerç local és difícil en una tendència de carrers clònics a les principals ciutats del món. Per si fos poc, els botiguers també han de combatre amb una realitat: cada cop costa més fer sortir de casa els compradors.
"A Internet el nou consumidor millennial hi pot comparar, buscar i trobar millors preus. I això abans que es pugui comprar amb realitat virtual. Què em farà aixecar-me del sofà? L'experiència que pugui trobar a la zona comercial", argumenta Carlos Carrasco, researcher de l'Iese en la darrera jornada de debat sobre el futur dels eixos comercials celebrada en aquesta escola de negocis. "Només si oferim una experiència diferent a la dels altres canals seguirem atraient els compradors", adverteix.
I aquí és on entra en joc el BID, l'eina a la qual volen aferrar-se els comerciants per donar un nou impuls als seus negocis. "Un BID ben implantat suposa una millora econòmica de la zona i de la qualitat de vida de la ciutat, no només un benefici al comerç", assegura Maria Lluïsa Esteve, professora de la Universitat de Girona amb àmplia experiència en l'estudi d'aquesta eina. "Proporciona els recursos econòmics perquè persones professionals detectin els reptes i apliquin mesures eficaces", afegeix.
Una prova pilot
La realitat, però, és que "a Espanya no hi ha una legislació que permeti habilitar aquestes figures", tal com indica Helena Villarejo, professora de Dret Administratiu de la Universitat de Valladolid. "Cal una intervenció legislativa de l'Estat, però els ha d'arribar el missatge que el que ha de fer la llei estatal no és imposar un nou impost. És obrir la porta perquè en aquells ajuntaments on el sector demani tenir un BID, es pugui fer", afegeix Esteve.
Mentre no es modifiqui la llei tributària que permeti la creació d'un BID a l'ús, la regidoria de Comerç de l'Ajuntament de Barcelona vol posar en marxa una prova pilot que anomena APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana). D'aquesta manera, la idea és impulsar aquesta experiència al Born anant de la mà de Barcelona Oberta; i a Sant Andreu amb la Fundació Comerç Barcelona. Fonts de l'Ajuntament indiquen a VIA Empresa que tenen la voluntat de posar-ho en marxa al 2019.
La utilitat
"Les dues proves pilot han de sortir bé, d'elles depèn l'èxit futur", adverteix Salvador Vendrell, president de la Fundació Comerç Barcelona. "Ens ha de permetre autofinançar-nos i autogestionar-nos. Avui depenem excessivament de les subvencions de les administracions", reconeix. L'objectiu, tal com indica Carlos Carrasco, és "acabar amb la segregació d'actuacions i apostar per models híbrids". Fins ara, assenyala, "les actuacions públiques i privades s'han fet per separat, sense accions estratègiques".
Cada BID, doncs, ha de servir per millorar els espais comercials a l'aire lliure que són els carrers; facilitant-hi els accessos, dotant-los de confort i seguretat alhora que s'hi estimula la presència. Sigui com sigui, el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, recorda que "a Barcelona ja hi ha BIDs: es diuen Glòries, La Maquinista o Diagonal Mar".
Jené utilitza l'exemple dels centres comercials per evidenciar com el fet de "pagar les despeses conjuntament els permet disposar de seguretat i no tenir top manta. Això crea un desequilibri amb els espais oberts, els carrers, on hi ha una completa anarquia". Segons el també director general de La Mallorquina, "cada cop hi ha més locals dominats per les mateixes marques que tenen una capacitat voraç per ocupar els espais excel·lents en detriment de l'òptim mix comercial".
En qualsevol cas, la professora Helena Villarejo recorda que "no hi ha varetes màgiques que solucionin tots els problemes del comerç". Tot i així, coincideix que "el BID sens dubte és un instrument necessari. En un món tan competitiu, on les ciutats també competeixen entre si, si altres països l'apliquen, per què no fer-ho aquí també?"
Ara bé, insisteix que "l'èxit dependrà de si som capaços d'adaptar-lo a les nostres necessitats. Un BID no és res més que una nova forma de governança amb la implicació pública i privada, una forma més oberta i transparent".
Posar-se d'acord
Precisament la relació entre comerciants i administracions públiques sembla ser el principal escull i caldrà generar un clima de confiança mútua. "Si volem que els BIDs funcionin hem d'anar tots a una, que totes les parts cedeixin per arribar a acords i no mantenir recels mutus", reclama Maria Lluïsa Esteve.
En aquesta línia, la directora de Retail.Cat, Laura López, és la primera a fer autocrítica sobre per què encara no s'ha aconseguit disposar d'eines com els BIDs. "La culpa principal és del mateix sector, ens costa sortir de la zona de confort. El pas al BID suposa sortir d'aquest confort per a totes les parts, acostumades a treballar d'una determinada manera".
"Falta el compromís de col·laboració entre el sector públic i privat", lamenta Villarejo. "En el privat sovint només s'hi interessen alguns actors i no tots. I en el públic, si la iniciativa ve del rival polític es rebutja per presentar-la ells a la següent legislatura. Si polititzem la qüestió, no tirarà endavant. No ha de tenir colors polítics", reivindica.
Gabriel Jené, des de Barcelona Oberta, lamenta la "deriva remunicipalitzadora de l'Ajuntament de Barcelona, que va en contra dels BIDs". I recorda que "el primer èxit de la col·laboració publicoprivada van ser els Jocs Olímpics". Tot i així, reconeix que "el mateix sector ha viscut massa d'anar passant el platet amb les administracions i qui dia passa, any empeny".
Només a Barcelona hi ha més de 65.000 locals comercials actius, 2.000 dels quals pertanyents a cadenes i franquícies; i més de 9.000 locals buits. Intentar preservar la singularitat del comerç local és difícil en una tendència de carrers clònics a les principals ciutats del món. Per si fos poc, els botiguers també han de combatre amb una realitat: cada cop costa més fer sortir de casa els compradors.
"A Internet el nou consumidor millennial hi pot comparar, buscar i trobar millors preus. I això abans que es pugui comprar amb realitat virtual. Què em farà aixecar-me del sofà? L'experiència que pugui trobar a la zona comercial", argumenta Carlos Carrasco, researcher de l'Iese en la darrera jornada de debat sobre el futur dels eixos comercials celebrada en aquesta escola de negocis. "Només si oferim una experiència diferent a la dels altres canals seguirem atraient els compradors", adverteix.
I aquí és on entra en joc el BID, l'eina a la qual volen aferrar-se els comerciants per donar un nou impuls als seus negocis. "Un BID ben implantat suposa una millora econòmica de la zona i de la qualitat de vida de la ciutat, no només un benefici al comerç", assegura Maria Lluïsa Esteve, professora de la Universitat de Girona amb àmplia experiència en l'estudi d'aquesta eina. "Proporciona els recursos econòmics perquè persones professionals detectin els reptes i apliquin mesures eficaces", afegeix.
Una prova pilot
La realitat, però, és que "a Espanya no hi ha una legislació que permeti habilitar aquestes figures", tal com indica Helena Villarejo, professora de Dret Administratiu de la Universitat de Valladolid. "Cal una intervenció legislativa de l'Estat, però els ha d'arribar el missatge que el que ha de fer la llei estatal no és imposar un nou impost. És obrir la porta perquè en aquells ajuntaments on el sector demani tenir un BID, es pugui fer", afegeix Esteve.
Mentre no es modifiqui la llei tributària que permeti la creació d'un BID a l'ús, la regidoria de Comerç de l'Ajuntament de Barcelona vol posar en marxa una prova pilot que anomena APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana). D'aquesta manera, la idea és impulsar aquesta experiència al Born anant de la mà de Barcelona Oberta; i a Sant Andreu amb la Fundació Comerç Barcelona. Fonts de l'Ajuntament indiquen a VIA Empresa que tenen la voluntat de posar-ho en marxa al 2019.
La utilitat
"Les dues proves pilot han de sortir bé, d'elles depèn l'èxit futur", adverteix Salvador Vendrell, president de la Fundació Comerç Barcelona. "Ens ha de permetre autofinançar-nos i autogestionar-nos. Avui depenem excessivament de les subvencions de les administracions", reconeix. L'objectiu, tal com indica Carlos Carrasco, és "acabar amb la segregació d'actuacions i apostar per models híbrids". Fins ara, assenyala, "les actuacions públiques i privades s'han fet per separat, sense accions estratègiques".
Cada BID, doncs, ha de servir per millorar els espais comercials a l'aire lliure que són els carrers; facilitant-hi els accessos, dotant-los de confort i seguretat alhora que s'hi estimula la presència. Sigui com sigui, el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, recorda que "a Barcelona ja hi ha BIDs: es diuen Glòries, La Maquinista o Diagonal Mar".
Jené utilitza l'exemple dels centres comercials per evidenciar com el fet de "pagar les despeses conjuntament els permet disposar de seguretat i no tenir top manta. Això crea un desequilibri amb els espais oberts, els carrers, on hi ha una completa anarquia". Segons el també director general de La Mallorquina, "cada cop hi ha més locals dominats per les mateixes marques que tenen una capacitat voraç per ocupar els espais excel·lents en detriment de l'òptim mix comercial".
En qualsevol cas, la professora Helena Villarejo recorda que "no hi ha varetes màgiques que solucionin tots els problemes del comerç". Tot i així, coincideix que "el BID sens dubte és un instrument necessari. En un món tan competitiu, on les ciutats també competeixen entre si, si altres països l'apliquen, per què no fer-ho aquí també?"
Ara bé, insisteix que "l'èxit dependrà de si som capaços d'adaptar-lo a les nostres necessitats. Un BID no és res més que una nova forma de governança amb la implicació pública i privada, una forma més oberta i transparent".
Posar-se d'acord
Precisament la relació entre comerciants i administracions públiques sembla ser el principal escull i caldrà generar un clima de confiança mútua. "Si volem que els BIDs funcionin hem d'anar tots a una, que totes les parts cedeixin per arribar a acords i no mantenir recels mutus", reclama Maria Lluïsa Esteve.
En aquesta línia, la directora de Retail.Cat, Laura López, és la primera a fer autocrítica sobre per què encara no s'ha aconseguit disposar d'eines com els BIDs. "La culpa principal és del mateix sector, ens costa sortir de la zona de confort. El pas al BID suposa sortir d'aquest confort per a totes les parts, acostumades a treballar d'una determinada manera".
"Falta el compromís de col·laboració entre el sector públic i privat", lamenta Villarejo. "En el privat sovint només s'hi interessen alguns actors i no tots. I en el públic, si la iniciativa ve del rival polític es rebutja per presentar-la ells a la següent legislatura. Si polititzem la qüestió, no tirarà endavant. No ha de tenir colors polítics", reivindica.
Gabriel Jené, des de Barcelona Oberta, lamenta la "deriva remunicipalitzadora de l'Ajuntament de Barcelona, que va en contra dels BIDs". I recorda que "el primer èxit de la col·laboració publicoprivada van ser els Jocs Olímpics". Tot i així, reconeix que "el mateix sector ha viscut massa d'anar passant el platet amb les administracions i qui dia passa, any empeny".