Tecnologia
De Black Swan a Black Mirror?
Albert Milián analitza la lluita contra el coronavirus a canvi de llibertats intangibles
És un fet més que palpable que la llibertat de moviments s'ha vist fermament coartada amb l'Estat d'Alarma decretat pel Govern espanyol. Amb les mesures que està aprovant l'executiu, no tindria sentit que després de combatre la pandèmia, la llibertat de moviments de les persones tornés amb la freqüència que fins ara havíem viscut. Almenys durant un temps.
Però, així com la restricció en la llibertat de moviments és un fet tangible, combatre el coronavirus pot comportar la pèrdua d'altres "llibertats" més intangibles.
"Combatre el coronavirus pot comportar la pèrdua d'altres "llibertats" més intangibles"
Al llarg d'aquesta pandèmia, els diferents governs mundials estan llançant diferents apps que permetran assistir-nos en cas de tenir els símptomes de covid-19. Aquestes aplicacions serviran per descongestionar línies telefòniques saturades, així com poder donar solucions als potencials infectats. Fins a aquí tot en ordre.
No obstant això, els col·laterals d'aquest desplegament d'apps no són uns altres que la geolocalització a temps real per part dels usuaris, així com altres dades que en puguin derivar. Dit d'una altra manera, depèn de l'ús que es doni a les nostres dades, les autoritats poden saber en tot moment on ens trobem i amb qui estem.
El passat 18 de novembre de 2019, l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ja va iniciar una campanya de diversos dies amb la finalitat de recol·lectar dades dels moviments que realitzem els ciutadans. Van voler conèixer (de manera anònima) on dormim, on treballem i per quins llocs ens movem durant la jornada. Aquest estudi hauria estat impossible sense la col·laboració dels principals operadors de telefonia a Espanya que van cedir totes les dades de posició dels nostres smartphones a excepció del nom de les persones portadores del dispositiu. Estudis com aquest podrien ara cobrar molt més sentit.
Covid-19, una pèrdua de la nostra privadesa/llibertats?
Pot ser, tot i això, no és el factor desencadenant. Aquesta és una bona ocasió per començar a prendre una consciència real del que està succeint al món amb les noves tecnologies i assimilar que les empreses telefòniques o tecnològiques com Facebook, Alphabet (Google), Apple o Tinder, ho saben pràcticament tot de tu. No obstant això, el Govern espanyol podria ser el següent en aquesta llista?
Després dels atemptats de l'11-S, l'administració nord-americana va iniciar amb Bush (i Obama ho va intensificar) una campanya massiva d'espionatge telefònic i telemàtic amb la finalitat de preservar la seguretat nacional i evitar successos similars a l'atemptat a les Torres Bessones i al Pentàgon. De fet, arran de les filtracions d'Eduard Snowden que van destapar el cas, el director del FBI d'aquell moment, Robert Mueller, va justificar els fets arribant a declarar que, si el programa d'espionatge hagués tingut lloc abans dels atemptats, aquests es podrien haver evitat.
Si traslladem aquest fet a la situació que se'ns planteja en l'actualitat, Podríem estar parlant que gràcies a cedir les nostres dades al Govern espanyol seria possible preveure i evitar futures pandèmies (o combatre la present)?
Gràcies a cedir les nostres dades al Govern espanyol seria possible preveure i evitar futures pandèmies (o combatre la present)?
A la societat se'ns presenta un escenari en el qual, amb la finalitat de mantenir una bona salut col·lectiva, el cost d'oportunitat podria ser la nostra privadesa.
Corea del Sud ha decidit aplicar (voluntàriament) mitjançant una app la geolocalització i monitoreig de tots els ciutadans que resultin infectats per covid-19. Aquesta app permet realitzar la prova a tots els ciutadans susceptibles d'haver estat contagiats i delimita a cada infectat la seva àrea de quarentena, advertint a l'usuari si detecta que és a punt de sortir de la seva àrea de confinament (estrictament prohibit al país sud-coreà per als infectats).
Si les dades que rebem de Corea del Sud no són falses, aquesta intromissió en la privadesa dels ciutadans (afegit a mesures de gran prevenció) podria definir-se com un èxit rotund per aplacar una corba que al 24 de febrer destacava per ser la segona amb més contagiats i que a dia 5 d'abril era la 17a amb menys de 10.500 contagiats. El missatge de Corea del Sud al món és implacable: amb mesures preventives, tecnologia invasiva i aïllament d'infectats, l'economia no s'atura.
"Pot ser que el "Black Swan" que s'ha presentat davant la societat acabi controlat -davant l'absència de vacunes- amb un "Black Mirror" en positiu"
Aquesta tecnologia invasiva utilitzada pels governs per un ben comú pot significar una solució. No obstant això, la mateixa tecnologia utilitzada pels governs per a altres finalitats comportaria la fi d'una societat de llibertats. La Stasi hagués somiat tenir una eina d'aquest calibre i Xina ja és pionera en l'ús d'aquesta tecnologia per al seu ús de "Ciber-dictadura" combinat amb altres tecnologies d'Intel·ligència Artificial. Aquest és el dilema tecnològic i aquest és el cost d'oportunitat.
Pot ser que el "Black Swan" que s'ha presentat davant la societat acabi sent controlat -davant l'absència de vacunes- amb un "Black Mirror" en positiu. A aquest virus disruptiu se'l combat amb la tecnologia disruptiva.