Cap legislador del continent té propostes clares i metes establertes pel que fa a la regulació dels criptoactius. La tokenització de la propietat, sigui aquesta física o digital, és encara ara un dels grans fronts oberts de les institucions financeres i monetàries d'occident, i Europa no se n'escapa. Anys després de les primeres activitats de les monedes digitals criptogràfiques, i després d'un boom que s'ha concretat en una política de fets consumats que ha portat a la gran davallada en valor de Terra, Luna i fins i tot Ethereum i Bitcoin, els bancs centrals i reserves encara no tenen línies mestres establertes per regularitzar l'activitat dels actius de la web3. Sovint es posen les institucions de la Unió en el mirall nord-americà, però les diferències legals en aquesta branca no són tantes. "Europa arriba tard a la regulació dels criptoactius –explica el governador del Bancd'Espanya, Pablo Hernández de Cos– tan tard, però, com qualsevol altra jurisdicció". Mal de molts.
Al febrer, la Comissió Europea va publicar un primer esborrany de la coneguda com a iniciativa MiCA –pel seu acrònim en anglès, Markets in Crypto Assets– amb diverses mesures reguladores i condicions d'ús especialment encarades cap a la transparència i le exigències de solvència dels "proveïdors de serveis de criptoactius". Segons explica Hernández de Cos, les noves iniciatives europees, amb benchmarks normatius clars i similars, si bé principalment en definició, als dels mercats financers regulars; responena les "insuficiències en els monitoratges que es proposen" fins ara per al sector. La llei europea és, segons Hernández de Cos, més ambiciosa i expansiva altres del seu entorn. "MiCA és molt gran, molt més que la norma d'altres països", i ofereix cobertura i limitacions a empreses de diversos racons de la cadena de blocs.
Hernández de Cos: "Les autoritats no han d'acceptar cap actuació en criptoactius que no hagi complert els estàndards reguladors"
Les ambicioses regulacions de la Unió Europea segueixen les recomanacions del Consell d'Estabilitat Financera –FSB, per les seves sigles en anglès– de les economies del G-20. Tal com reclama el governador del Banc d'Espanya, coincidint amb la taula, "les autoritats no han d'acceptar cap actuació en criptoactius que no hagi complert els estàndards reguladors", amb un especial focus en la governança dels entorns descentralitzats. Entre altres missions, els legisladors europeus proposen la creació d'una sort de grup d'investigació per a les operacions amb crypto; una Financial Action Taskforce que "promocioni el registre de qualsevol entitat amb actius digitals".
El que ha d'esdevenir el marc regulatori comú per als actius digitals a la blockchain està encara en fase de desenvolupament i revisió –en segona revisió, en concret–. L'estructura normativa permet a les autoritats de cadascun dels països membres jurisdicció sobre els actius digitals, que els permet vigilància d'empreses de diversos perfils, ja siguin mitjanceres, prestadores de serveis en crypto o emissores de moneda o altres actius digitals. També marca mínims de seguretat i solvència per a l'emissió d'aquests actius, especialment les monedes digitals, valors sense un sustent material fora de la mateixa cadena de blocs. De Cos no està disposat a accedir al capital digital a qualsevol preu. "Es demana que la regulació domèstica d'alguns mercats financers sigui molt laxa, però això seria clarament un error", afirma un governador del Banc d'Espanya que es mostra "completament en contra" de la desregulació del web3.
L'objectiu de les regulacions, però, no és el de tallar les ales al mercat. En un entorn financer amb milions d'euros d'inversió – fins a tres trilions de dòlars, recorda Hernández de Cos, a finals de 2021; abans, això sí, de la gran caiguda de l'abril del 22– els riscos per a empreses, usuaris i economia en general són inevitables, i el full de ruta institucional passa per "mitigar-los i aplicar millor els seus beneficis". La meta mai va ser matar l'animal, sinó apaïvagar-lo. El governador pretén "desenvolupar un mercat poderós" mentre es regula. "Hem de fer que el wild west es mogui cap al tren de la civilització, amb la resta del mercat financer", demana.
Risc i rendiment
La manca de normes que s'observa al mercat de les criptomonedes exigeix que aquest "es mogui cap a les finances tradicionals"; que s'apropi cap a la relació dels entorns empresarials i bancaris clàssics amb les institucions. El risc de no fer-ho és majúscul. "En termes agregats, les criptomonedes representen l'1% del sistema financer global; un mercat més gran que el de les subprime del 2008". A diferència dels actius financers tradicionals i digitals amb una base material –ja siguin les accions d'una empresa o la tokenització de la propietat d'un habitatge, per exemple– l'elevadíssima volatilitat dels criptoactius fan que sigui un risc encara més important operar amb ells. A més, els operadors amb aquestes monedes ho fan donant per fetes, en part, una sèrie de proteccions financeres que sí que tenen, per exemple, els compradors i venedors de títols de borsa tradicionals. "El 20% dels propietaris assumeixen que hi haurà defensa per als clients, però això no passarà", avisa Hernández de Cos.
"El pànic en aquests mercats pot amenaçar els diners mateixos i les institucions que els regulen"
El gran problema d'aquesta volatilitat, com es va observar amb les caigudes per sota dels 28.000 euros de Bitcoin o la davallada del valor d'algunes stablecoins per sota del dòlar, és que afecti a altres mercats financers fora dels cicles digitals –i, fins i tot, l'estabilitat de la inversió en diners fiat–. "El pànic en aquests mercats pot amenaçar els diners mateixos i les institucions que els defensen", com els bancs centrals. Les tensions provocades per una fallida en el mercat de criptoactius, explica el governador, "podrien saltar als sistemes de pagament" tradicionals, amb retards de l'execució.
La conservació per part dels mercats europeu i nord-americà d'aquests ecosistemes tan volàtils, raona De Cos, s'explica pel seu potencial transformador. Els criptoactius, per al governador, aporten "dimensions molt positives per a les finances i les tecnologies" tot i els perills financer que aporten. La descentralització ofereix alternatives de pagament i estalvi fora dels mercats tradicionals, així com certes oportunitats de negoci financer noves que no existien al voltant de les accions clàssiques. Fins i tot la banca se'n pot aprofitar. "La banca també pot entrar en aquest mercat", amb un upside de beneficis molt elevat, però també amb altes cotes de risc i fins i tot amenaces per la seva reputació financera. "La interconnexió d'aquesta part del mercat financer amb la resta del món està creixent", descobreix el directiu; i el repte institucional és integrar-lo en el conjunt de les finances, amb les seves tanques però també amb les seves xarxes de seguretat a sota.
L'Estat, integrat i a la cúa
Tot i que els projectes europeus de normativa en crypto destaquen per la seva vocació col·lectiva, per integrar tots els països de la Unió dins el mateix marc regulador, és cert que hi ha països, com França i Alemanya, que ja han aplicat les primeres normes sobre aquest sector per evitar que la virtual currency "caigui a fora del marc legal". En el cas de l'Estat espanyol, però, no s'ha optat per aquesta via, i la seva gestió passa per l'acceptació de la normativa europea –que, en la seva redacció, estableix la CNMV com a agent principal de l'execució de la llei al país–.
"Hem de saber exactament què esperar d'aquesta discussió; part del negoci també és mitigar els riscos"
L'Estat sí regula, però, la publicitat dels criptoactius "quan aquests es presenten amb una implicació financera". El risc que reconeixen les autoritats de consum del país explica que aquest s'hagi d'incloure en qualsevol peça de publicitat. Més enllà d'això, les capacitats espanyoles se centren més en qüestions relacionades amb la crypto però vista aquesta com a eina per a altres fins il·lícits, com el rentat de diners o el finançament d'activitats terroristes. "Les activitats tècniques per perseguir aquestes conductes hi són", comenta Hernández de Cos, tot considerant-les "un pas endavant" per a la regulació tecnològica espanyola.
La normativització dels actius digitals passa també per projectes d'establiment de Central Bank Digital Currencies, és a dir, de monedes digitals emeses i recolzades per entitats de política monetària, com podria ser la Reserva Federal als Estats Units o el Banc Central Europeu a la Unió. L'apropament de les institucions comunitàries és "actiu però precavit". La banca continental prefereix arribar tard al boom que no saber què està fent amb aquestes inversions, i es troba en un procés de "gran discussió", com relata De Cos. Els primers estudis, així, van dirigits a determinar per què seria necessària aquesta moneda i, llavors "llançar un projecte per crear un context que doni totes les capacitats tècniques necessàries per fer anar un euro digital". Les entitats monetàries hauran d'adaptar-se, però; no es pot negar que la tecnologia descentralitzada és l'aposta central de bona part del sector privat. Amb 16.000 tokens i 10 nous criptoactius al dia, la moneda digital esdevé part d'un futur de transformacions tècniques que el governador també observa. "Hem de saber exactament què esperar d'aquesta discussió; part del negoci també és la de mitigar els riscos", insisteix Hernández de Cos.