La lliçó de Medellín a Barcelona

Què pot aprendre Barcelona de Medellín? Dues lliçons principals: la força de no resignar-se i posar l'agenda social per sobre de la políitca. La primera jornada de la Barcelona New Economy Week (BNEW) ha analitzat les claus de la transformació de la ciutat colombiana i què es pot aplicar d'aquest exemple a la capital catalana. L'escenari de l'Estació de França ha acollit aquesta xerrada de l'àmbit del real estate, en què han participat Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona -organitzadors de l'esdeveniment-; Xavier Güell, director de CBRE a Espanya; Federico Gutiérrez, alcalde de Medellín entre el 2016 i el 2019 i actual candidat a la presidència de Colòmbia; i Alfonso Vegara, president de la Fundación Metrópolis. 

Per què Medellín? Ha estat la primera taula rodona d'una sèrie de tres que han de servir per agafar idees per establir un model de ciutat a Barcelona. Les altres dues seran París i Tòquio. Medellín és de les ciutats més innovadores de l’Amèrica Llatina: ha passat de ser una de les més perilloses del món a un model. "Necessitem repensar la ciutat; és un projecte de canvi integral, que va més enllà d’un barri i, fins i tot, més enllà de Barcelona i abraça l’àrea metropolitana", ha introduït Navarro la sessió. 

Federico Gutiérrez (exalcalde de Medellín): "No es pot atribuir l'èxit de Medellín a l'administració, sinó que és mèrit de tota la societat de la ciutat; la base de tota transformació és la gent"

"Això no s'improvisa", ha afegit Güell, "el que fem els propers tres anys marcarà el que serem la propera dècada". El canvi de Medellín va ser més llarg, però no va superar els 20 anys. L'exalcalde de la ciutat s'ha connectat a la sessió a través de videotrucada des de la seva ciutat. Ha explicat que hi va arribar a haver 381 homicidis per a cada 100.000 habitants i que "la màfia va penetrar el sistema i va generar violència, va tergiversar tots els valors i va posar un preu a cada vida".

Més info: A la recerca del consens econòmic

Aquest canvi no va ser ni sobtat ni atzarós. Va començar amb un diagnòstic del que hi havia en aquell moment i de la definició d'un projecte de ciutat, que tots els participants han qualificat d'imprescindible. Però Gutiérrez ha avisat: "No es pot atribuir l’èxit de Medellín a l’administració, sinó que és mèrit de tota la societat de la ciutat; la base de tota transformació és la gent". De fet, el presidenciable considera que la transformació de la ciutat colombiana no ha acabat. 

Continuïtat i consens

Un dels secrets, que resumia al final de la sessió Navarro, és la continuïtat del projecte, posar l'agenda social per sobre de la política i mantenir la transformació tot i que vagin acabant les legislatures. "S’havia d’invertir a les zones on hi havia més pobresa i no en les que havíem obtingut més vots. Això va començar a passar en diferents períodes de diferents alcaldes; un model de ciutat basat en la confiança", ha assegurat Gutiérrez. I ha afegit: "La seguretat, la salut i l’educació no són ni de dretes ni d’esquerres, sinó que són un dret i s’han de garantir".

"Si ho hem d’aplicar a la ciutat de Barcelona, la planificació estratègica basada en el consens és fonamental; hem d’aprendre a tocar totes les tecles. És una gran lliçó", ha indicat Navarro. Aquest consens ha de transcendir les fronteres de la ciutat i ha d'estendre's a tota l'àrea metropolitana, com es va fer a Medellín. Allà, en formen part 10 municipis, que s'agrupen en una institució equivalent a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 

Jaume Collboni (tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona): "La ciutat es prepara per a un nou salt quantitatiu que suposarà noves inversions; ara mateix, hi ha 30 torres d'oficines i habitatges que s'estan aixecant"   

"És important tenir una institució que els agrupi per prendre decisions sobre mobilitat, articulació social... Un no pot tenir un municipi nucli que creixi bé i els altres en l’oblit", ha apuntat el polític colombià. Deixar de banda una zona concreta de la ciutat o un municipi proper "passa factura en l'àmbit social i de creixement urbà". 

La nova nova economia

La sessió sobre ciutats ha tingut lloc poc després que s'inaugurés l'esdeveniment, també a l'Estació de França. "Parlem d'una nova nova economia, basada en eixos com la sostenibilitat, la mobilitat o la transició energètica", ha indicat Matilde Villarroya, secretària d'Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat. Entre els avantatges que tenen Barcelona i Catalunya per posicionar-se com a impulsores de la reactivació econòmica, ha destacat una sòlida base industrial resilient, un teixit digital i tecnològic en expansió, infraestructures de referència -com el Barceclona Supercomputing Centre o el Sincrotró- i fires de referència.

En la mateixa línia, Jaume Collboni, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona -que ha participat en la inauguració després que l'alcaldessa, Ada Colau, no pogués assistir-hi- ha defensat el Barcelona Green Deal, el pla que té la ciutat per transformar el model econòmic i recuperar-se de la crisi provocada per la covid-19. "La ciutat es prepara per a un nou salt quantitatiu que suposarà noves inversions; ara mateix, hi ha 30 torres d’oficines i habitatges que s’estan aixecant", ha assegurat. I és que l'esdeveniment gira al voltant de Barcelona. 

Amb un clar enfocament al públic digital -un 70% davant del 30% presencial-, les jornades sobre logística, comerç electrònic, zones econòmiques i indústries digitals, entre d'altres, s'han anat succeint tant a l'Estació de França com a La Pedrera, la Casa Seat o qualsevol dels altres escenaris en què es desenvolupa fins el divendres la BNEW.