La setmana econòmica ha vingut per la publicació de dades de lloguer d'habitatge, indústria i serveis. L'acceleració dels lloguers comença a caure i podria ser que després de l'estiu aquesta desacceleració fos generalitzada. Les dades industrials -entrada de comandes industrials i facturació- segueixen essent positives però es comença a observar una convergència entre Catalunya i la resta de l'Estat i, en ambdós casos, la tendència va molt per sobre del creixement del PIB. La setmana política ve marcada per l'intercanvi entre el Monarca Felip VI de Borbó i el president Quim Torra que ha acabat amb l'enviament d'una misteriosa carta alhora que s'ha posat en dubte l'assistència del president a la inauguració dels Jocs del Mediterrani a la ciutat de Tarragona.
Frenada: lloguers i indústria
Habitaclia ha publicat aquesta setmana el seu informe mensual sobre els preus d'oferta a la seva web de lloguer d'immobles. Per primer cop en els darrers anys s'ha produït una marcada desacceleració dels preus del lloguer fins al punt que en alguns districtes els preus comencen a caure (Eixample i Sant Martí), en altres no es mouen (Ciutat Vella i Gràcia) i en la resta l'augment observat és menor.
L'entrada de comandes a la indústria ha experimentat un augment del 16% a Catalunya -7,2% acumulat des de principi d'any- i un 13% a Espanya -5,5% acumulat enguany-. Aquestes dades són força bones i van en línia de les de facturació, que han augmentat un 15,4% a Catalunya -6,4% cumulat durant l'any- i un 15,5% a tot l'Estat -5,7% acumulat-. Tradicionalment el diferencial entre Catalunya i Espanya en facturació industrial sol ser major a un punt percentual però aquest mes aquest ha caigut fins a 7 dècimes. L'índex de volum del sector serveis català ha caigut per sota de la mitjana espanyola durant el mes d'abril -última dada publicada- malgrat créixer un 6,6% (7,2% a tot l'Estat) i continua creixent per sobre del PIB però amb una lleugera frenada. Cal aclarir que aquestes dades són només la primera revisió i que, per tant, no impliquen necessàriament una desacceleració econòmica si bé és cert que la majoria de dades van en la mateixa direcció.
Una carta amb mentida
La política catalana d'aquesta setmana ha estat més avorrida que una festa d'aniversari del bo d'en Leonard Cohen. El principal protagonista ha estat el Rei Felip VI de Borbó malgrat estar de visita oficial als Estats Units, però tenint en compte que és descendent directe del Rei Lluís XIV de França –"L'Estat sóc jo"- tampoc és sorprenent aquesta facultat omnipresent. El protagonisme del Monarca ha estat doble, ja que Torra ha anunciat que no aniria a la inauguració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona a causa de la presència del Monarca excepte "si es donen les condicions adients".
D'altra banda, els presidents Torra, Puigdemont i Mas han enviat una carta al Monarca on se li demana reobrir el diàleg i que faci un canvi sobre el discurs del 3 d'octubre, on, utilitzant paraules textuals de Mariano Rajoy, va donar suport a l'actuació policial a Catalunya. Inexplicablement el Monarca ha contestat a la carta dels presidents... mentint. Els ho explico, l'article 64 de la Constitució diu textualment que "Los actos del Rey serán refrendados por el Presidente del Gobierno y, en su caso, por los Ministros competentes. (...) De los actos del Rey serán responsables las personas que los refrenden".
El que vol dir aquest article és que el discurs del 3 d'octubre no casa amb el fet de rebutjar rebre al president Torra o negar-se a contestar la carta amb l'excusa que el Monarca no pot fer política, ja que el fet de negar-se a rebre Torra -com fa amb tots i cadascun dels presidents autonòmics- és fer política. És a dir, el Monarca s'ha vist obligat a mentir en públic per treure's de sobre la carta dels presidents. Si, a sobre, tenim en compte que ve de fer-se una foto amb el president dels Estats Units que separa nens de la seva família sense atrevir-se a alçar la veu quan tot el món lliure està escandalitzat, és obvi que Sa Majestat ha perdut tota la credibilitat i decència. Tal i com demostra el CIS, que no s'atreveix a publicar les dades d'opinió de la Monarquia.
"Ens seria més útil una ampolla de bourbon al tron abans que el Borbó"
Personalment no em considero antimonàrquic perquè en un país on la rendició de comptes és inexistent, el fet de com se selecciona el Cap d'Estat no em sembla gens rellevant. Però un Cap d'Estat que no fa rendició de comptes i que a més a més diu mentides en públic, el fa un Monarca tòxic. Vaja, ens seria més útil una ampolla de bourbon al tron abans que el Borbó.
Des d'un punt de vista jurídic està per veure si aquesta greu errada del Monarca tindrà conseqüències però no descartin que sigui utilitzada per la defensa dels presos polítics i dels exiliats un cop s'obri la vista oral del judici aquesta tardor.
Pedecaters i junteros
El PDEcat de Barcelona va anunciar el cap de setmana passat que transcendirà el partit i es presentarà sota la marca Junts per Catalunya, cosa que va aixecar una polseguera considerable entre els independents junteros, que van acusar la formació de fer un ús interessat de la marca. En realitat, però, el que va fer el PDEcat de Barcelona és anunciar que està disposat a fer que Neus Munté no sigui la candidata de la formació juntera, obrint així el taulell de joc per a unes primàries o per a l'elecció d'un candidat independent de consens.
"El PDEcat està disposat a renunciar a Neus Munté com a candidata si va amb Junts per Catalunya"
Al meu entendre aquesta última opció és la més probable a hores d'ara, tot i que suggereixo a Elsa Artadi i Carles Puigdemont que incloguin a la llista polítics professionals amb experiència. El perquè d'aquesta afirmació ho hem comprovat en la darrera sessió de control del Govern al Parlament, ja que els junteros van cometre una errada monumental en una pregunta a la Consellera d'Empresa Àngels Chacón en incloure en la pregunta les dades que la Consellera havia de donar en la seva resposta obligant Chacón a improvisar una resposta sense poder utilitzar les dades que havia preparat. Surrealista però cert: la pregunta que més dificultats li ha generat a la Consellera ha estat la del seu propi partit.