• Economia
  • Els ERTO i les nacionalitats: el monstre ocult de la bretxa salarial

Els ERTO i les nacionalitats: el monstre ocult de la bretxa salarial

Una mesura progressista i de caràcter social com l'ERTO pot tenir efectes no desitjats quant a gènere

La bretxa salarial de gènere i els ERTO, una anàlisi en profunditat | iStock
La bretxa salarial de gènere i els ERTO, una anàlisi en profunditat | iStock
Gemma Fontseca, cap de redacció de VIA Empresa | VIA Empresa
Cap de redacció
Barcelona
14 de Febrer de 2023
Act. 14 de Febrer de 2023

Imagines treballar gratis més de 50 dies l'any? Seria injust, oi? Això és el que succeeix a les dones de tot el món si les comparem amb els homes. De fet, encara existeix la bretxa salarial i, malauradament, Espanya no és l'excepció. Ells cobren de mitjana 27.322 euros bruts, mentre que elles 22.601 euros. Per tant, 4.721 euros menys.

 

Aquesta és una de les conclusions principals de l'informe La bretxa salarial de gènere i els ERTO, una anàlisi en profunditat, elaborat per CCOO de Catalunya, que destaca els efectes positius en la reducció de la bretxa salarial que està tenint la reforma laboral i les pujades successives del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Tanmateix, sorprèn que un any més, Catalunya pateixi una bretxa salarial més gran que el conjunt d'Espanya. Tot i que encara no hi ha dades per al 2021, les xifres del 2020 mostren que les dones catalanes haurien de cobrar un 24,5% més que els homes de mitjana per obtenir la mateixa remuneració.

Les dones en ERTO, un 40% menys de sou

Els ERTO van fer incrementar encara més la bretxa salarial de gènere portant-la fins al 52%: el salari mitjà dels homes en ERTO durant l'any 2020 va ser de 20.395 euros i de només 13.423 euros en les dones. Aquesta gran diferència es veuria explicada per les feines menys qualificades, la mitjana d'edat inferior i la major llargada dels ERTO en el cas de les dones. "Un virus no pot ser masclista, però les seves conseqüències sí que ho poden ser. I fins i tot una mesura clarament progressista i de caràcter social com l'ERTO pot tenir efectes no desitjats quant a gènere", ha comentat l'autora de l'estudi i sociòloga, Irene Galí.

 

Les dones catalanes haurien de cobrar un 24,5% més que els homes de mitjana per obtenir la mateixa remuneració

Quins són els sectors amb més bretxa salarial?

Els sectors amb una major bretxa salarial de gènere entre les persones que van patir una situació d'ERTO són els de comerç, reparacions i transport, el d'entitats financeres i asseguradores i el de serveis a les empreses. "I també intuïm, tot i no tenir dades concretes, que en aquests casos es va cridar abans a treballar els homes en ERTO que no pas les dones", ha afirmat Galí. Sense tenir en compte els ERTO, l'informe de CCOO de Catalunya indica que la bretxa salarial va disminuint gradualment amb el pas dels anys. Segons l'INE, el 2020 va caure 1,5 punts, passant del 26% al 24,5%. Segons l'Agència Tributària, la reducció va ser de 2,5 punts, del 28,6% al 26,1%.

La diferència de la nacionalitat

En aquests moments es mantenen enormes diferències no només entre homes i dones, sinó entre treballadors de nacionalitat estrangera i treballadors de nacionalitat espanyola. "La bretxa salarial de gènere entre una dona estrangera i un home espanyol és del 95,9%. És a dir, i clar i català: un home espanyol cobra gairebé el doble que una dona estrangera", ha volgut deixar clar Galí.

Galí (sociòloga): "La bretxa salarial de gènere entre una dona estrangera i un home espanyol és del 95,9%”

Les propostes de CCOO per reduir el biaix de gènere (de quasi quatre dècimes) en els convenis col·lectius es basen en impulsar un salari mínim de 1.320 euros mensuals o exigir que totes les empreses tinguin un pla d'Igualtat. "A Catalunya existeixen al voltant de 6.600 empreses que haurien de disposar d'un pla d'Igualtat i, en l'actualitat, menys de 800 han complert amb la seva obligació", ha comentat la secretària de Dones i Polítiques LGTBI, Mentxu Gutiérrez. I també una major coresponsabilitat en les cures entre homes i dones, millors mesures de conciliació com el teletreball o la reducció de temps de feina, i continuar incrementant les pensions més baixes que perceben sobretot les dones.

Sense obligar tampoc les polítiques actives per a l’orientació professional. Cal facilitar l’accés de les dones a sectors laborals fins ara poc feminitzats i contribuir així a trencar la segregació horitzontal que també incideix en la bretxa.