La bretxa salarial, una xacra crònica a Catalunya

"La bretxa salarial continua sent inacceptable". Clar i català, el conseller de Treball, Chakir El Homrani, es mostrava "insatisfet" durant la presentació de l'estudi Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya, un informe que treu a la llum que les dones cobren de mitjana un 23% menys que els homes el 2017. És el percentatge més baix de la sèrie històrica, però només es redueix un 0,4% en relació a l'any anterior, una xifra que no agrada al conseller perquè considera que "decreix a un ritme que no és l’adequat ni el lògic". El problema continua sent el mateix de sempre. La parcialitat i l'ocupació en sectors en què els salaris són molt més baixos respecte a d'altres que estan més masculinitzats. "Tenim un problema molt greu quan el 51% de la població està en situació de desigualtat en el món laboral".

Més info: La bretxa salarial, una herència del sistema patriarcal

Si bé és cert que la bretxa de gènere en els diferents indicadors laborals i socials evoluciona favorablement per a les dones en pràcticament tots els indicadors -tret de la taxa d'activitat i de la taxa d'atur-, també ho és que les dones tenen un avantatge comparatiu amb els homes en la taxa de salarització i en el percentatge de població activa i de població ocupada amb estudis superiors. Lamentablement, també superen els homes en taxa de risc de pobresa. De fet, segons apunta l'informe, són "les pitjors condicions laborals de les dones" el factor més influent en l'increment d'aquesta taxa.

La bretxa salarial del 2017 és la més baixa de tota la sèrie històrica i es redueix per tercer any consecutiu gràcies a un major increment mitjà del guany salarial de les dones respecte dels homes. Ara bé, per exemple, només hi ha una diferència d'1,4% respecte al 2008 i només un 0,8% en relació al 2010. El pitjor any per les diferències de sou entre gèneres va ser el 2014 amb un 26% de bretxa, seguit del 2011 amb un 25,8% i del 2013 amb un 25,1%.

Xifres en mà, el conseller de Treball advertia, juntament amb a directora general d’igualtat, Mireia Mata, i de la responsable de l’Observatori del Treball i Model Productiu, Manuela Redondo, que "a aquest ritme de disminució de bretxa salarial trigarem uns 40 anys per arribar a la discriminació zero", al mateix temps que aprofitava per denunicar "un problema molt clar en les condicions de treball" de les dones amb taxes d’atur, i parcialitat i temporalitat més altes.

I no només això. El Homrani lamentava que "la realitat és que el sistema discrimina les dones als sectors productius que treballen, molt feminitzats, amb salaris més baixos i per categories professionals". Poques dones a la construcció -només un 10,1%-, a la indústria -amb un 28,2% i moltes al sector serveis -amb més d'un 55%-.

Sectors feminitzats: salaris baixos i poc marge a escalar

Per si fos poc, les dones que treballen en els dos primers sectors, guanyen més que els homes en una mateixa categoria professional. Tot i que, per exemple, la bretxa en la indústria es redueix en dos punts percentuals respecte el 2016 i se situa en el 19%, els homes guanyen una mitjana de 6.070,9 euros anuals més que les dones. Mentrestant, en el sector serveis la bretxa recupera posicions i creix fins el 22,3% -un 0,3% més que el 2016-.

El Homrani: "Tenim un problema molt greu quan el 51% de la població està en situació de desigualtat en el món laboral"

Segons assenyala l'informe, aquestes diferències il·lustren el fenomen de la segregació horitzontal, consistent en què homes i dones es concentren en diferents sectors productius, i són els homes els que s’ocupen en sectors millor remunerats (com la indústria) i les dones, en canvi, es concentren en sectors menys valorats i remunerats. 

I això amb els anys no canvia, al contrari, es fan més àmplies al llarg de la vida laboral. En tots els rangs d'edat, les dones cobren menys que els homes i, mentre que elles assoleixen el seu màxim salarial a la franja d’edat de 35 a 44 anys, els homes augmenten el seu salari fins al final de la seva vida laboral. De mitjana, el que més arribarà a cobrar una dona són 23.129 euros bruts anuals, mentre que un home arribarà fins als 32.077,6 euros.

Tot plegat variarà segons la categoria professional, on les dones només superen els homes en grau d'ocupació pel que fa a treballadors dels serveis de restauració, personals i venedors; tècnics i professionals científics i intel·lectuals; empleats d'oficina, comptables i administratius; i ocupacions elementals. 

I les perspectives professionals?

A tot això s'hi ha de sumar el fet que, com recorda El Homrani, "la maternitat per a una dona treballadora acaba sent motiu de pèrdua de perspectives professionals i, en canvi, no és així la paternitat". Per tot això, el conseller apel·la agents socials i econòmics per a treballar amb el Departament de cara a “reforçar les aliances i lluitar contra les desigualtats salarials”. I és que, a més, el 83,7% de les dones es concentren en només quatre dels nou tipus d’ocupació, mentre que els homes es distribueixen més proporcionalment entre les ocupacions i la representació femenina en ocupacions directives és menor.

El grup d’ocupacions elementals i dels treballadors dels serveis de restauració, personals i venedors és el que compta amb uns salaris més baixos i una bretxa més elevada. A l’altre extrem, el grup d’operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors obté la bretxa més baixa -amb un 15,7%-, seguit del grup de tècnics i professionals científics i intel·lectuals -amb un 16,4%-. 

Davant la problemàtica, el conseller de Treball aprofitava l'ocasió per donar a conèixer un nou model de Registre Salarial a les empreses, que permet donar compliment a la normativa laboral del reial decret llei de l'1 de març del 2019 de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en l'àmbit laboral, que estableix que totes les empreses estan obligades a portar un Registre Salarial.

Registre salarial

Article 28. 3: Quan en una empresa amb al menys cinquanta treballadors, la mitjana de les retribucions als treballadors d'un sexe sigui superior als de l'altre en un vint-i-cinc per cent o més, prenent el conjunt de la massa salarial o la mitjana de les percepcions satisfetes, l'empresari haurà d'incloure en el Registre Salarial una justificació de què aquesta diferència respon a motius no relacionats amb el sexe de les persones treballadores.

El nou model de la Generalitat ofereix l’eina de registre salarial gratuïta, amb l'objectiu de prendre consciència de les desigualtats salarials a les empreses i facilitar transparència sobre les causes que les generen. "Volem avançar amb mecanismes de lluita contra la bretxa salarial", insistia una i altra vegada El Homrani convençut que "amb un 23% tenim un problema de discriminació directa i sistèmica sobre els àmbits on treballen les dones i les categories professionals que tenen".

Un problema amb què cal acabar perquè les xifres demostren que "les dones tenen, en general, tenen una situació menys favorable que els homes en el mercat de treball". I és que, com diu El Homrani, "per molt que es rebaixi la bretxa salarial, si existeix, tenim un problema".