22
de Juny
de
2016
Act.
23
de Juny
de
2016
El Regne Unit, una de les economies més importants del món i de la història, vota sobre el Brexit. El debat sobre la conveniència de romandre o marxar de la Unió Europea (UE) és complicat. "Una part de la societat britànica creu que la UE envaeix competències i, juntament amb la immigració, posen en perill el seu Estat del Benestar, quan no és cert", diu Oscar Mascarilla, doctor en Economia i professor de la Universitat de Barcelona. Per això, segons l'economista "sortir de la Unió Europea és un tema d'orgull".
La Unió Europea va néixer per reconstruir Europa després de la Segona Guerra Mundial –i per repartir-se carbó i acer-. Els britànics van entrar-hi l'any 1973 en un context econòmic desfavorable. Un cop dins, els britànics han estat una potència europea amb un peu a fora –liderant però no- de la Unió. I aquest 23 de juny voten si marxar o quedar-se. I en aquest context, les 330 empreses catalanes al Regne Unit aguanten la respiració.
El cost de ser-hi
L'autobús de campanya dels partidaris del leave (marxar) apunta que cada setmana els britànics envien a Europa 350 milions de lliures. Tots els membres de la Unió paguen una contribució de l'1% del seu PIB i reben diners de programes que van des de la política agrícola comuna a les iniciatives d'investigació de l'Horitzó 2020. I una proporció relativament petita, entorn del 6%, es destina a costos administratius del funcionament de la Unió. Precisament en alguns sectors de la política anglesa, Brussel·les és vist com un gegant burocràtic que talla les ales a les potencialitats del Regne Unit.
No obstant això, l'any 1984 Margaret Tatcher va negociar el "xec britànic" perquè el Regne Unit pagués menys –per la seva estructura econòmica eminentment industrial i no agrícola-. Segons l'Eurostat, l'aportació actual de Londres a les arques comunitàries és el 5,8% del total: uns 8.000 milions de lliures, una quantitat que no arriba al 0,5% del PIB britànic. "Al Regne Unit li surt gairebé de franc ser a la Unió Europea", sentencia Mascarilla.
A més, com el descompte sempre s'efectua a priori, el lema de l'autobús de campanya favorable al leave és, com a mínim, imprecís: en realitat enviarien 280 milions de lliures.
El cost de la sortida
Així les coses, és incerta la situació posterior a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i en cas que l'economia se'n ressentís, aquests 8.000 milions de lliures "extres" podrien esfumar-se en un tres i no res.
El director general del Barcelona Center for International Affairs (Cidob), Jordi Bacaria, va assenyalar en una trobada sobre el Brexit al Col·legi d'Economistes que el tresor britànic preveia un descens del PIB del Regne Unit que oscil·laria entre el 3% i el 9,5%, en el cas que la sortida es confirmés. En aquest sentit, L'Institute for Fiscal Studies apunta que el Regne Unit haurà de fer front a 10.000 milions de lliures de despesa pública si marxa de la Unió, volatilitzant els beneficis de marxar.
Bacaria va apuntar, així mateix, que aquesta sortida tindria un cost d'uns 5.400 euros per família i que tots els escenaris futurs són negatius en termes percentuals, segons un altre informe de la consultora Price Waterhouse Cooper (PwC).
Una balança comercial descompensada
Durant els tres primers mesos de l'any, el dèficit comercial del Regne Unit amb la Unió Europea s'ha eixamplat. Les exportacions cap a la UE han crescut fins a 2.100 milions de lliures i les importacions s'han incrementat en 2.700 milions de lliures fins a arribar a un rècord de 58.600 milions de lliures.
Les estadístiques de l'Office for National Statistics mostren que Europa s'està convertint gradualment en una destinació menys important per les companyies britàniques. L'any 2000, el 60% de les exportacions van anar a parar a altres països de la UE, però el percentatge va caure el 2005 fins al 58%, el 54% el 2010 i fins a un 47% l'any passat.
L'any 2015 les empreses catalanes van exportar al Regne Unit per valor de 4.084 milions d'euros i Catalunya va importar del Regne Unit per valor de quasi 2.640 milions d'euros, el que representa un 3,5% de les importacions catalanes. Una relació comercial que l'any passat va créixer en un 21% i que es va traduir en un saldo positiu de 1.444 milions d'euros.
Per la seva banda, les importacions des de la Unió s'han mantingut constants: un 54% entre el 2000 i el 2015. Per a la UE, però, el Regne Unit només representa un 8% de les seves exportacions, per la qual cosa l'efecte d'un descens de vendes seria més limitat.
El mercat britànic és la Commonwealth i el món de parla anglesa, però formar part d'un mercat de 500 milions de consumidors com és la Unió Europea no és poca cosa: "Des del punt de vista comercial no és tan important, però com bé diuen els partidaris del Brexit, segur que es trobarien fórmules per mantenir el mercat, com amb Noruega o Suïssa", diu Mascarilla. De ben segur que serà així, ja que el Regne Unit és el principal mercat exportador per Alemanya des del 2012.
Una City fora d'Europa
Però la indústria més potent del Regne Unit és, sense dubte, la financera: "Actualment la plaça financera més important d'Europa és Londres, depenent dels acords que es prenguessin, podria acabar perdent protagonisme a favor de Frankfurt", avisa Mascarilla.
Catalans sota la Union Jack
Actualment, hi ha 330 empreses catalanes al Regne Unit, la majoria dedicades al sector industrial, i 440 de britàniques operant a Catalunya. "Independentment del resultat del referèndum, caldrà obrir un període de negociacions", assegura -en declaracions a l'ACN- Núria Betriu, directora general d'Indústria del Departament d'Empresa i Coneixement i consellera delegada d'Acció. Tot i això, creu que "la mentalitat flexible" de les empreses catalanes "sabrà adaptar-se a qualsevol resultat".
Per l'exdelegat de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda, Josep Manuel Suàrez, el Brexit "tindria un impacte relatiu" per a les empreses catalanes instal·lades al Regne Unit, ja que "moltes d'elles es dirigeixen al mercat britànic" i "d'altres exporten des d'aquí a la resta del món". En aquest cas, segons Suàrez, "el més significatiu seria la devaluació de la lliura esterlina" una tendència que s'ha fet notar des que es va anunciar la data del referèndum del Brexit. Tot i això, la caiguda de la lliura podria fer disminuir el turisme i les inversions britàniques a Catalunya però per altra banda "permetria a les empreses catalanes establertes al Regne Unit exportar de forma més barata", assegura Suàrez.
Una dècada sortint de la UE
Segons Joan Costa-Font, professor d'economia a la London School of Economics (LSE), el Brexit "no seria immeditat sinó que podria allargar-se uns sis o set anys", període durant el qual "es desfarien molts contractes, hi hauria sortida de capitals i una inevitable recessió econòmica". En el mateix sentit es pronuncia Mascarilla quan diu que "les empreses catalanes, treballadors o Erasmus que es trobin al Regne Unit s'haurà de veure com queden, perquè els acords quedarien interromputs, ara bé, no serà automàtic, la sortida serà esglaonada i pot durar una dècada".
Costa-Font va fins i tot més enllà i adverteix que "podria haver-hi processos legals", ja que "algunes empreses internacionals que haurien invertit al Regne Unit pensant que formava part de la UE" podrien demandar tant al Regne Unit com a la UE "per haver garantit un marc legal que no existia". Això a banda de "voler sortir o desviar el seu capital a altres països de la UE", afegeix.
En la mateixa línia s'expressa Anand Menon, professor en aquest cas de política europea i afers exteriors al King's College de Londres. "Hi haurà un xoc immediat, els mercats entraran en pànic i cauran les inversions, almenys fins que se sàpiga ben bé com s'articularà la sortida", explica Menon, però també obre la porta a què el Brexit pugui representar una economia "més petita i més justa" per al Regne Unit. "No només s'encongiria la nostra economia sinó també el paper que les grans entitats financeres tenen sobre la nostra economia, potser perquè alguns bancs decidirien marxar del Regne Unit i instal·lar-se en altres països de l'Europa continental", explica. "Podríem trobar-nos amb un sistema econòmic més petit i centrat en les manufactures", continua Menon, que assegura que "no tot té a veure amb el PIB, sinó també amb com es distribueix", conclou.
La Unió Europea va néixer per reconstruir Europa després de la Segona Guerra Mundial –i per repartir-se carbó i acer-. Els britànics van entrar-hi l'any 1973 en un context econòmic desfavorable. Un cop dins, els britànics han estat una potència europea amb un peu a fora –liderant però no- de la Unió. I aquest 23 de juny voten si marxar o quedar-se. I en aquest context, les 330 empreses catalanes al Regne Unit aguanten la respiració.
El cost de ser-hi
L'autobús de campanya dels partidaris del leave (marxar) apunta que cada setmana els britànics envien a Europa 350 milions de lliures. Tots els membres de la Unió paguen una contribució de l'1% del seu PIB i reben diners de programes que van des de la política agrícola comuna a les iniciatives d'investigació de l'Horitzó 2020. I una proporció relativament petita, entorn del 6%, es destina a costos administratius del funcionament de la Unió. Precisament en alguns sectors de la política anglesa, Brussel·les és vist com un gegant burocràtic que talla les ales a les potencialitats del Regne Unit.
 |
| Font: Comissió Europea Elaboració: Berta Tubau |
No obstant això, l'any 1984 Margaret Tatcher va negociar el "xec britànic" perquè el Regne Unit pagués menys –per la seva estructura econòmica eminentment industrial i no agrícola-. Segons l'Eurostat, l'aportació actual de Londres a les arques comunitàries és el 5,8% del total: uns 8.000 milions de lliures, una quantitat que no arriba al 0,5% del PIB britànic. "Al Regne Unit li surt gairebé de franc ser a la Unió Europea", sentencia Mascarilla.
A més, com el descompte sempre s'efectua a priori, el lema de l'autobús de campanya favorable al leave és, com a mínim, imprecís: en realitat enviarien 280 milions de lliures.
El cost de la sortida
Així les coses, és incerta la situació posterior a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i en cas que l'economia se'n ressentís, aquests 8.000 milions de lliures "extres" podrien esfumar-se en un tres i no res.
El director general del Barcelona Center for International Affairs (Cidob), Jordi Bacaria, va assenyalar en una trobada sobre el Brexit al Col·legi d'Economistes que el tresor britànic preveia un descens del PIB del Regne Unit que oscil·laria entre el 3% i el 9,5%, en el cas que la sortida es confirmés. En aquest sentit, L'Institute for Fiscal Studies apunta que el Regne Unit haurà de fer front a 10.000 milions de lliures de despesa pública si marxa de la Unió, volatilitzant els beneficis de marxar.
Bacaria va apuntar, així mateix, que aquesta sortida tindria un cost d'uns 5.400 euros per família i que tots els escenaris futurs són negatius en termes percentuals, segons un altre informe de la consultora Price Waterhouse Cooper (PwC).
Una balança comercial descompensada
Durant els tres primers mesos de l'any, el dèficit comercial del Regne Unit amb la Unió Europea s'ha eixamplat. Les exportacions cap a la UE han crescut fins a 2.100 milions de lliures i les importacions s'han incrementat en 2.700 milions de lliures fins a arribar a un rècord de 58.600 milions de lliures.
Les estadístiques de l'Office for National Statistics mostren que Europa s'està convertint gradualment en una destinació menys important per les companyies britàniques. L'any 2000, el 60% de les exportacions van anar a parar a altres països de la UE, però el percentatge va caure el 2005 fins al 58%, el 54% el 2010 i fins a un 47% l'any passat.
L'any 2015 les empreses catalanes van exportar al Regne Unit per valor de 4.084 milions d'euros i Catalunya va importar del Regne Unit per valor de quasi 2.640 milions d'euros, el que representa un 3,5% de les importacions catalanes. Una relació comercial que l'any passat va créixer en un 21% i que es va traduir en un saldo positiu de 1.444 milions d'euros.
Per la seva banda, les importacions des de la Unió s'han mantingut constants: un 54% entre el 2000 i el 2015. Per a la UE, però, el Regne Unit només representa un 8% de les seves exportacions, per la qual cosa l'efecte d'un descens de vendes seria més limitat.
El mercat britànic és la Commonwealth i el món de parla anglesa, però formar part d'un mercat de 500 milions de consumidors com és la Unió Europea no és poca cosa: "Des del punt de vista comercial no és tan important, però com bé diuen els partidaris del Brexit, segur que es trobarien fórmules per mantenir el mercat, com amb Noruega o Suïssa", diu Mascarilla. De ben segur que serà així, ja que el Regne Unit és el principal mercat exportador per Alemanya des del 2012.
Una City fora d'Europa
Però la indústria més potent del Regne Unit és, sense dubte, la financera: "Actualment la plaça financera més important d'Europa és Londres, depenent dels acords que es prenguessin, podria acabar perdent protagonisme a favor de Frankfurt", avisa Mascarilla.
Catalans sota la Union Jack
Actualment, hi ha 330 empreses catalanes al Regne Unit, la majoria dedicades al sector industrial, i 440 de britàniques operant a Catalunya. "Independentment del resultat del referèndum, caldrà obrir un període de negociacions", assegura -en declaracions a l'ACN- Núria Betriu, directora general d'Indústria del Departament d'Empresa i Coneixement i consellera delegada d'Acció. Tot i això, creu que "la mentalitat flexible" de les empreses catalanes "sabrà adaptar-se a qualsevol resultat".
Per l'exdelegat de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda, Josep Manuel Suàrez, el Brexit "tindria un impacte relatiu" per a les empreses catalanes instal·lades al Regne Unit, ja que "moltes d'elles es dirigeixen al mercat britànic" i "d'altres exporten des d'aquí a la resta del món". En aquest cas, segons Suàrez, "el més significatiu seria la devaluació de la lliura esterlina" una tendència que s'ha fet notar des que es va anunciar la data del referèndum del Brexit. Tot i això, la caiguda de la lliura podria fer disminuir el turisme i les inversions britàniques a Catalunya però per altra banda "permetria a les empreses catalanes establertes al Regne Unit exportar de forma més barata", assegura Suàrez.
Una dècada sortint de la UE
Segons Joan Costa-Font, professor d'economia a la London School of Economics (LSE), el Brexit "no seria immeditat sinó que podria allargar-se uns sis o set anys", període durant el qual "es desfarien molts contractes, hi hauria sortida de capitals i una inevitable recessió econòmica". En el mateix sentit es pronuncia Mascarilla quan diu que "les empreses catalanes, treballadors o Erasmus que es trobin al Regne Unit s'haurà de veure com queden, perquè els acords quedarien interromputs, ara bé, no serà automàtic, la sortida serà esglaonada i pot durar una dècada".
Costa-Font va fins i tot més enllà i adverteix que "podria haver-hi processos legals", ja que "algunes empreses internacionals que haurien invertit al Regne Unit pensant que formava part de la UE" podrien demandar tant al Regne Unit com a la UE "per haver garantit un marc legal que no existia". Això a banda de "voler sortir o desviar el seu capital a altres països de la UE", afegeix.
En la mateixa línia s'expressa Anand Menon, professor en aquest cas de política europea i afers exteriors al King's College de Londres. "Hi haurà un xoc immediat, els mercats entraran en pànic i cauran les inversions, almenys fins que se sàpiga ben bé com s'articularà la sortida", explica Menon, però també obre la porta a què el Brexit pugui representar una economia "més petita i més justa" per al Regne Unit. "No només s'encongiria la nostra economia sinó també el paper que les grans entitats financeres tenen sobre la nostra economia, potser perquè alguns bancs decidirien marxar del Regne Unit i instal·lar-se en altres països de l'Europa continental", explica. "Podríem trobar-nos amb un sistema econòmic més petit i centrat en les manufactures", continua Menon, que assegura que "no tot té a veure amb el PIB, sinó també amb com es distribueix", conclou.