02
de Desembre
de
2014
"Per què parlar del futur del capitalisme? Perquè alguna cosa va malament, i un senyal n'és el que passa amb la desigualtat, la pobresa i les oportunitats". Així obria Antón Costas, president del Cercle d'Economia, la jornada organitzada amb el Cidobaquest dimarts per analitzar les causes de la crisi de confiança en el sistema capitalista i possibles vies de reforma.
El bon capitalisme
Antón Costas ha reivindicat buscar el camí cap al "bon capitalisme, que és un sistema econòmic orientat al benestar de la gent, amb preocupació per la renda per càpita de la societat". El president del Cercle d'Economia ha aprofundit aquesta idea recordant que "la millor tradició de l'economia s'orienta a com millorar el nivell de vida i les oportunitats de la gent. Quan això es trenca, alguna cosa va malament en el sistema".
Segons Costas, "una societat i una economia poden funcionar relativament bé amb certs nivells de desigualtat, però sempre que hi hagi oportunitats si es treballa bé". Al seu entendre, tenir la certesa que amb esforç i perseverança les oportunitats arriben, "ens fa tolerants amb la desigualtat". Una situació que, al seu parer, s'ha trencat avui dia perquè "la majoria de la gent percep que no té oportunitats tot i que s'esforci".
Els problemes actuals del capitalisme
"Tornem a parlar del futur del capitalisme perquè té tres problemes bàsics", ha assegurat al seu torn Alfred Pastor, professor d'Economia de l'Iese. Aquests problemes són "la desigualtat, el futur del treball (o recuperació sense llocs de treball) i la constatació que les crisis són recurrents i les genera el propi sistema".
Pastor reflexiona que "en lloc d'intentar endevinar el futur, més val mirar un moment el passat per recordar que el capitalisme que coneixem no s'inventa, sinó que és una variant de l'economia de mercat". Segons explica l'experimentat docent de l'Iese, "gairebé tots els elements del capitalisme ja hi eren en aquesta economia: la propietat privada, els subjectes racionals, i la necessitat d'una autoritat neutral que dicti unes regles".
Canvi de prioritats
Pastor també ha fet referència al dret a la propietat privada com "l'element bàsic per preservar la llibertat de l'individu en el capitalisme que coneixem avui". Un factor que predomina, juntament amb el requeriment de productivitat o la prioritat per enriquir-se. "Hem deixat que l'enriquiment pesi massa", ha assegurat.
Pel professor de l'Iese, cal replantejar-se les prioritats del capitalisme. "El benestar de la comunitat és bàsic perquè l'individu tingui una bona situació. Per tant, la productivitat no ha de passar sempre per davant de la creació de feina". I ha afegit que aquest canvi de prioritats és l'únic que pot "convertir el capitalisme en més humà".
Finalment, Alfred Pastor ha remarcat que "vivim una forma degenerada de l'economia de mercat. Ningú discuteix que ha estat l'instrument de prosperitat material més important que ha inventat la humanitat; però si no es pensa en les prioritats no va enlloc".
Els motius de l'auge de Podemos
Belén Barreiro, directora de MyWord i expresidenta del CIS, ha assegurat que "el que ha provocat el naixement de Podemos està provocant la crisi del capitalisme". Al seu entendre, s'ha produït "una ruptura molt preocupant entre la ciutadania i les elits. Això es tradueix en un trencament del bipartidisme, una crisi del sentiment europeista, i una caiguda espectacular de confiança en totes les institucions de l'Estat".
Segons Barreiro, però, "la ciutadania en lloc de resignar-se ha decidit agafar les regnes de la situació". Una afirmació que fonamenta en els augments dels indicadors d'interès per la política o de mobilització. "Això ha fomentat la creació d'un partit ciutadà", ha conclòs.
Rebuig a les grans empreses i la banca
La directora de MyWord ha anunciat que en un estudi que es publicarà al gener, s'observen dues noves tendències: "un rebuig cap a les grans empreses que afecta el 25% de la població; i la desconfiança cap al món financer al voltant d'un 36%". Barreiro alerta que "si analitzes les dades veus que aquests sentiments no afecten només les classes baixes i els radicals d'esquerres; totes les classes maltractades per la crisi són les més crítiques amb el capitalisme".
Belén Barreiro també ha explicat que "el 54% de la gent considera que la crisi l'ha fet baixar de classe social, i tot plegat acaba traduint-se en canvis molt clars en la manera de consumir". Això explica l'auge de la recerca de solucions dins del mateix sistema, com l'economia col·laborativa. Per Barreiro, "no es jutja a les empreses o a la banca pels serveis que presta, sinó pel seu comportament amb la societat. I això no té a veure amb la RSC, sinó amb el paper que assumim en aquesta crisi que ha generat una societat molt més desigual i injusta".
El bon capitalisme
Antón Costas ha reivindicat buscar el camí cap al "bon capitalisme, que és un sistema econòmic orientat al benestar de la gent, amb preocupació per la renda per càpita de la societat". El president del Cercle d'Economia ha aprofundit aquesta idea recordant que "la millor tradició de l'economia s'orienta a com millorar el nivell de vida i les oportunitats de la gent. Quan això es trenca, alguna cosa va malament en el sistema".
Segons Costas, "una societat i una economia poden funcionar relativament bé amb certs nivells de desigualtat, però sempre que hi hagi oportunitats si es treballa bé". Al seu entendre, tenir la certesa que amb esforç i perseverança les oportunitats arriben, "ens fa tolerants amb la desigualtat". Una situació que, al seu parer, s'ha trencat avui dia perquè "la majoria de la gent percep que no té oportunitats tot i que s'esforci".
Els problemes actuals del capitalisme
"Tornem a parlar del futur del capitalisme perquè té tres problemes bàsics", ha assegurat al seu torn Alfred Pastor, professor d'Economia de l'Iese. Aquests problemes són "la desigualtat, el futur del treball (o recuperació sense llocs de treball) i la constatació que les crisis són recurrents i les genera el propi sistema".
Pastor reflexiona que "en lloc d'intentar endevinar el futur, més val mirar un moment el passat per recordar que el capitalisme que coneixem no s'inventa, sinó que és una variant de l'economia de mercat". Segons explica l'experimentat docent de l'Iese, "gairebé tots els elements del capitalisme ja hi eren en aquesta economia: la propietat privada, els subjectes racionals, i la necessitat d'una autoritat neutral que dicti unes regles".
Canvi de prioritats
Pastor també ha fet referència al dret a la propietat privada com "l'element bàsic per preservar la llibertat de l'individu en el capitalisme que coneixem avui". Un factor que predomina, juntament amb el requeriment de productivitat o la prioritat per enriquir-se. "Hem deixat que l'enriquiment pesi massa", ha assegurat.
Pel professor de l'Iese, cal replantejar-se les prioritats del capitalisme. "El benestar de la comunitat és bàsic perquè l'individu tingui una bona situació. Per tant, la productivitat no ha de passar sempre per davant de la creació de feina". I ha afegit que aquest canvi de prioritats és l'únic que pot "convertir el capitalisme en més humà".
Finalment, Alfred Pastor ha remarcat que "vivim una forma degenerada de l'economia de mercat. Ningú discuteix que ha estat l'instrument de prosperitat material més important que ha inventat la humanitat; però si no es pensa en les prioritats no va enlloc".
Els motius de l'auge de Podemos
Belén Barreiro, directora de MyWord i expresidenta del CIS, ha assegurat que "el que ha provocat el naixement de Podemos està provocant la crisi del capitalisme". Al seu entendre, s'ha produït "una ruptura molt preocupant entre la ciutadania i les elits. Això es tradueix en un trencament del bipartidisme, una crisi del sentiment europeista, i una caiguda espectacular de confiança en totes les institucions de l'Estat".
Segons Barreiro, però, "la ciutadania en lloc de resignar-se ha decidit agafar les regnes de la situació". Una afirmació que fonamenta en els augments dels indicadors d'interès per la política o de mobilització. "Això ha fomentat la creació d'un partit ciutadà", ha conclòs.
Rebuig a les grans empreses i la banca
La directora de MyWord ha anunciat que en un estudi que es publicarà al gener, s'observen dues noves tendències: "un rebuig cap a les grans empreses que afecta el 25% de la població; i la desconfiança cap al món financer al voltant d'un 36%". Barreiro alerta que "si analitzes les dades veus que aquests sentiments no afecten només les classes baixes i els radicals d'esquerres; totes les classes maltractades per la crisi són les més crítiques amb el capitalisme".
Belén Barreiro també ha explicat que "el 54% de la gent considera que la crisi l'ha fet baixar de classe social, i tot plegat acaba traduint-se en canvis molt clars en la manera de consumir". Això explica l'auge de la recerca de solucions dins del mateix sistema, com l'economia col·laborativa. Per Barreiro, "no es jutja a les empreses o a la banca pels serveis que presta, sinó pel seu comportament amb la societat. I això no té a veure amb la RSC, sinó amb el paper que assumim en aquesta crisi que ha generat una societat molt més desigual i injusta".