CaixaBank guanya 707 MEUR un any després de la fusió

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, considera aquest primer trimestre de l'exercici 2022 un "període rellevant" per l'entitat. El primer cicle complet després de la integració amb Bankia, que ha convertit el banc català en el primer de l'Estat espanyol, es completa amb satisfacció. "Tenim la base de clients més gran del mercat espanyol, i la nostra xarxa de sucursals és el doble que la del següent competidor", celebra Gortázar, que enceta un exercici en el que espera "consolidar el creixement" amb la presentació d'un nou pla estratègic marcat per les turbulències internacionals, però també per uns resultats que el directiu considera satisfactoris.

Des de la mateixa entitat, de fet, acompanyen les previsions del conseller delegat, tot apuntant que "malgrat la volatilitat dels mercats i la incertesa per la invasió d'Ucraïna, CaixaBank ha aconseguit consolidar la seva fortalesa comercial i financera" en aquest primer curs d'integració amb Bankia. Els efectes de la integració van deixar uns resultats del primer trimestre de 2021 d'uns 4.786 milions d'euros, amb la inclusió de l'aportació comptable de l'entitat absorbida de 4.300 milions d'euros pel fons negatiu de comerç. La comparació interanual, així, ha d'ajustar-se a "perímetres homogenis" quant al resultat net de CaixaBank, que en aquests primers tres mesos de 2022 arriben fins als 707 milions d'euros – un retrocés del 85,2% si es compara amb la xifra total; un augment del 21,9% si no inclouen els efectes extraordinaris de la fusió. El resultat comptable també registra, en aquests mateixos termes, una acceleració significativa, d'un 37,6% si es compara amb el mateix període de 2021. Els ingressos core mostren un lleuger descens de l'1,7%, fins als 2.761 milions d'euros.

El crèdit i l'estalvi a llarg termini complementen una disminució de despeses derivades de la fusió amb Bankia que fan augmentar els marges de CaixaBank en un 5,4%

Un dels principals motors dels bons resultats de l'entitat durant aquests primers mesos de 2022 ha estat la producció de crèdit, que avança "de manera ferma", segons Gortázar. El principal augment interanual s'ha registrat en el crèdit a petites i mitjanes empreses, amb una alça interanual del 22%, fins als 3.957 milions d'euros. Els crèdits al consum, per la seva banda, es queden en un 18% més que entre el gener i el març d'ara fa un any, uns 2.475 milions d'euros. La nova concessió d'hipoteques, per la seva banda, arriba fins als 2.122 milions d'euros en el trimestre, un 14% més que fa un any. Amb tot, la cartera de crèdit sana de l'entitat catalana – exclosos els crèdits dubtosos – s'enfila fins als 340.699 milions d'euros, uns 728 MEUR (0,2%) més que l'any passat. L'única base creditícia que, en total, mostra una lleugera reducció és la de les hipoteques, amb un 0,8% menys en cartera bruta. La producció, com explica el conseller delegat, va ser especialment lenta durant el gener i el febrer, però el març es va reactivar amb més del 1.000 MEUR en concessions, una ràtio que "permet mantenir la quota de mercat" en aquesta vertical.

Els recursos de clients gestionats pel grup es mantenen estables "malgrat la volatilitat dels mercats", apunta l'entitat, fins als 619.892 milions d'euros. Tant els dipòsits com les assegurances d'estalvi mostren augments lleugers, del 0,4 i el 0,5% respectivament. Els efectes negatius dels mercats han fet retrocedir els actius sota gestió en un 3,3% en termes interanuals – tot i que, sense l'efecte del mercat, els 152.823 milions d'euros gestionats per CaixaBank suposen un augment del 0,1%. Quant als actius de risc, tot i la inestabilitat econòmica l'entitat mostra una reducció del seu cost, des del 0,25% fins al 0,23% si es compara amb el mateix període de 221. El risc de morositat també cau en una dècima, mentre que el saldo dubtós es redueix fins als 280 MEUR. "Els indicadors de pagament són bons – anuncia el conseller delegat – des de la integració hem reduït la morositat en 716 milions d'euros".

Amb tot, l'entitat mostra un reforçament dels seus nivells de capital i liquiditat, amb una ràtio CET1 que arriba fins al 13,4%, "molt per sobre dels objectius", com apunta Gortázar. CaixaBank supera els requeriments mínims de liquiditat amb un matalàs de 511 punts bàsics, i mostra una ràtio de passius elegibles del 26,5%, una xifra que ja supera la requerida per al 2024. "Ja tenim una assignatura aprovada abans de començar el curs", afirma Gortázar.

Elevat ritme d'integració

"És remarcable pensar que hem arribat on hem arribat, amb les dificultats lògiques d'un procés com aquest però amb un bon nivell de servei als clients", celebra Gortázar. La fusió amb Bankia s'ha creuat amb la sisena onada de la pandèmia, l'augment de la inflació, la invasió d'Ucraïna i els mateixos conflictes provocats pel procediment – amb les sortides de treballadors i les oficines al capdavant. Amb tot, defensa el conseller delegat, "els clients han continuat confiant en el nostre assessorament". Segons les dades de l'entitat, tant pel que fa a les sortides de personal com a la integració de sucursals el procediment ja està complet al 90%.

Gortázar: "Volem implementar una pujada del nivell d'atenció als clients grans molt rellevant"

Així, s'ha completat ja la sortida voluntària de 5.700 dels treballadors que ho van acordar amb el procés de la integració, així com l'adhesió de nou de cada 10 oficines afectades – sempre, apunten, responent als criteris de disponibilitat de l'activitat bancària. Tot i que l'augment de la xarxa ha comportat un creixement de les despeses del 32,6% durant el trimestre, fins a uns 1.523 milions d'euros, aplicant efectes comparatius i si es considera la contribució de Bankia durant el primer trimestre del 21, la variació es queda en un 4,3% negatiu. La disminució de les despeses en aquests termes contribueix a un augment del 6% en els marges d'explotació.

Part del conflicte provocat per la integració s'ha centrat en l'atenció als clients en format presencial, principalment per als usuaris més grans amb dificultats més importants per adaptar-se a la banca digital. En aquest sentit, ha volgut subratllar Gortázar, CaixaBank s'atribueix una "rellevant funció social" com a únic serve bancari en més de 470 municipis de l'Estat. Així, la inversió en iniciatives d'acompanyament per a persones grans s'eleva fins als 50 milions d'euros, i inclou caixers amb capacitat per la lectura de llibretes d'estalvis o la integració i formació de 2.000 consultors séniors per donar suport als clients que ho necessitin. "Volem implementar una pujada del nivell d'atenció als clients grans molt rellevant", reivindica el conseller delegat.

Escenari macro

La conjuntura macroeconòmica de volatilitat per la crisi de subministraments, la inflació i el conflicte a Ucraïna són el principal escull per al bon funcionament del negoci bancari, també en el cas de CaixaBank. L'evolució dels tipus d'interès encara posa "el vent en contra" per a l'entitat catalana, que veu com els seus marges es redueixen en un 5,4% respecte del primer trimestre del 2021 – només un 0,6%, però, si es compara amb el període comprès entre l'octubre i el desembre del passat any. Les perspectives per a la pujada de tipus d'interès després de la reunió del BCE del febrer tindrà "un efecte directe rellevant" sobre el rendiment bancari, projecte Gortázar, que estima una pujada fins a marcadors superiors a l'1,5% de cara als exercicis 2023 i 2024. "L'abandonament dels tipus negatius per tipus molt baixos em sembla sa", considera, tot i que espera no haver d'entomar una pujada "per sobre del que marquen els mercats".

"Esperem que el conflicte no marqui molt les línies estratègiques, perquè això significarà que hem tingut males notícies"

La invasió d'Ucraïna ha fet replantejar les expectatives de creixement de l'economia espanyola de CaixaBank. Si bé fins fa pocs mesos l'entitat esperava una acceleració econòmica del 5,5% per al 2022, ha decidit contraure les seves estimacions fins al 4,2%, un "clar deteriorament" de la reactivació posterior a la pandèmia. Gortázar reconeix que les seves projeccions són "més conservadores que les d'altres institucions", com BCE o FMI, tot i que van en una línia semblant – així com a les últimes previsions del Govern central. En aquest context, CaixaBank ha reservat provisions per valor de 214 milions d'euros per fer front l'efecte que pot tenir el conflicte sobre l'economia a mitjà termini.

Tot i això, Gortázar no espera que l'escenari macroeconòmic tingui "cap impacte sobre el pla estratègic de l'entitat" per als pròxims tres anys, que s'ha de presentar el 17 de maig. De fet, tot i mantenir la prudència, el conseller delegat concedeix alguns indicadors del fet que l'efecte sobre l'economia no està sent tan profund com s'esperava. La despesa dels consumidors continua a l'alça, amb un creixement interanual del 10% que s'eleva al 13% si s'inclou el mes d'abril. Tot i el "component de volatilitat" que introdueix un conflicte bèl·lic proper, el seu efecte directe sobre l'economia espanyola, més enllà de la inflació, és més reduït que el d'altres socis europeus. L'acceleració de l'activitat amb la reducció de les restriccions sanitàries, a més, és un contrapès positiu a qualsevol sotragada, especialment gràcies a la reactivació del turisme, a la que el directiu atribueix "perspectives molt positives". "Esperem que el conflicte no marqui molt les línies estratègiques, perquè això significarà que hem tingut males notícies", conclou el conseller delegat.