La Cambra de Comerç eleva fins al 2,1% el creixement de l'economia catalana per al 2024
Segons l'ens cameral, la moderació de la inflació s'hauria de traduir aquest any en un major poder adquisitiu de les llars
La Cambra de Comerç de Barcelona ha elevat tres dècimes les previsions de creixement de l'economia catalana per al 2024, fins al 2,1%, i entre els factors que han contribuït a aquesta revisió a l'alça situa un major dinamisme del consum de les llars i la forta contribució del turisme estranger. No obstant això, ha alertat sobre riscos que podrien influir negativament com l'augment de les tensions geopolítiques, la sequera i una major persistència de la inflació subjacent, que podria fer endarrerir la baixada de tipus. A més, el president de la Cambra de Comerç Josep Santacreu, ha presentat en nom de les cambres catalanes més de 200 de mesures per als partits, entre els quals hi ha una millora del finançament i l'autosuficiència hídrica i energètica.
Fins ara, les previsions amb les quals treballava la Cambra eren les d'un creixement de l'1,8% per al 2024 i ara ha revisat aquesta taxa fins al 2,1%, una dada que és millor de l'esperada, segons el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira. Segons Rovira, serà un increment "força dinàmic i molt més equilibrat" i que es podria mantenir de cara al 2025, on s'espera un creixement del PIB del 2,2%.
Rovira ha destacat que en aquesta ocasió els factors que contribuiran al creixement de l'economia estaran "més ben repartits". En aquest sentit, ha subratllat que el consum privat tindrà un paper "més important" que en el passat, així com la inversió productiva i les exportacions.
Pel que fa més a curt termini, la Cambra estima que el creixement intertrimestral se situï en el 0,5% en els tres primers mesos de l'any i escali una dècima més, fins al 0,6%, en el segon, gràcies a un major poder adquisitiu de les llars i un major dinamisme del sector turístic, que contribuirà a un augment de l'ocupació. De fet, quant a l'ocupació, l'ens cameral espera que s'incrementi un 2% el 2024 i un 1,8% el 2025, tot i que aquest increment no vindria acompanyat d'una reducció significativa de l'atur. Segons explica Rovira, el creixement "dinàmic" de l'ocupació va acompanyat d'un increment molt ràpid de la població activa, ja que el comportament de l'economia catalana atrau més població estrangera tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat. "Si el creixement de la població activa creix a un ritme similar a l'ocupació, la taxa d'atur baixa poc o no baixa i és el que estem veient en aquest moment", argumenta el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra.
Segons l'ens cameral, la moderació de la inflació s'hauria de traduir aquest any en un major poder adquisitiu de les llars
Les previsions de la cambra es fonamenten en la moderació gradual de la inflació subjacent, que es podria reduir en una reducció dels tipus d'interès, tot i que apunta com un dels riscos que aquesta situació es demori. D'altra banda, la cambra destaca que la moderació de la inflació s'hauria de traduir aquest any en un major poder adquisitiu de les llars ja que des del març del 2023 el salari nominal ha crescut més que la inflació, juntament amb un dinamisme del mercat laboral superior.
Amb tot, la Cambra manté una previsió d'inflació anual del 3,3% a Catalunya per aquest any per l'increment del preu del petroli i la retirada de les mesures com la reducció de l'IBVA als aliments bàsics o les bonificacions dels preus de l'energia. De cara al 2025, la taxa encara superaria l'objectiu del 2% fixat pel BCE i se situaria en el 2,5%, d'acord amb les previsions de la Cambra.
"Finestra d'oportunitat" per negociar una millora del finançament
Per la seva banda, en la roda de premsa per presentar l'informe de conjuntura, el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu, ha explicat que les cambres catalanes han elaborat un document amb 247 mesures recollides en 62 objectius i 12 prioritats per presentar als partits polítics, en representació de les 700.000 empreses catalanes i autònoms, per a la seva aplicació a partir de les eleccions del 12 de maig.
Entre aquestes, destaca una millora del sistema de finançament i que respectin els criteris d'ordinalitat i equitat i s'"acceleri" el nivell d'execució pressupostària. En aquest sentit, Santacreu ha fet una crida a aprofitar el pes dels partits catalans a Madrid en el que considera una "finestra d'oportunitat" per avançar en la millora dels recursos per a Catalunya.
Un altre dels aspectes que les cambres consideren prioritaris és la necessitat que Catalunya sigui autosuficient energèticament i en el subministrament d'aigua. "És fonamental per al nostre futur", ha comentat Santacreu, que també ha incidit en la importància que l'administració sigui més "eficient, àgil i professionalitzada" i que impulsi l'activitat econòmica.
Un altre dels eixos és el de Territori i Habitatge, on les cambres aposten per descentralitzar territorialment i vertebrar Catalunya amb una política d'habitatges "efectiva" en el conjunt del territori perquè augmenti l'oferta en àrees tensionades junt amb la rehabilitació d'edificis.
Per últim, un darrer eix inclòs en el conjunt de mesures proposat per les cambres, Polítiques i futur, s'aborden mesures relatives a la Formació Professional per impulsar el talent; la igualtat de gènere i el lideratge femení; i l'augment de les inversions en R+D i en innovació.