Des que el dictador Francisco Franco va prendre la decisió de canviar el fus horari a GMT+1 el 1940 per sincronitzar-se amb l’Alemanya nazi per motius bèl·lics, els espanyols van una hora per davant l’horari solar a l'hivern i dues hores per davant durant l'estiu, vivint amb l'hora desajustada respecte al fus horari del meridià de Greenwich (GMT+0), que és el que correspon geogràficament a la Península Ibèrica. A més, el canvi d'hora a l'estiu i l'hivern ens fa fer un doble viatge en el temps.
La matinada d'aquest diumenge 25 de març comença l'horari d'estiu, els rellotges s'avançaran una hora (per estalviar energia, suposadament) i seguirem amb el meridià de Berlin. Per tornar al meridià de Castelló caldria no tocar el rellotge i, a l’octubre, endarrerir-lo una hora. Però mentrestant aquest fet es tradueix en jornades laborals llargues, endarreriments en els àpats i menys hores de son durant més de 75 anys.
La controvèrsia està servida i repartida entre els partidaris de reubicar els horaris (Espanya li toca estar a l’hora amb el Regne Unit, Portugal i Canàries) i els que, a més, proposen deixar d'avançar i endarrerir el rellotge dos cops a l'any.
Comparatives
Més enllà dels Pirineus es dina a les 13h i com a molt tard se sopa a les 20h indistintament del clima: d’Itàlia a Nova Zelanda, passant per Portugal i Alemanya. Spain is diferent. És una bola de neu: comencem amb mal peu i tard, esmorzant ràpid i malament. A mig matí hem d’aturar per esmorzar, quan a Europa ja dinen. Per tant, nosaltres dinem tard i hem perdut un temps preciós que podria escurçar la jornada laboral pel final.
Si bé els nostres àpats es regeixen pel rellotge solar. És a dir, mentre el sol és al punt més alt del cel, a les 12 del migdia, els nostres rellotges marquen les 13.30h. Mengem entre les 13h i les 14h segons l’astre rei i sopem cap a les 20.30h sense diferir gaire dels nostres veïns europeus. Per acabar-ho d’adobar, la tradició de pluriocupació –els anys de pobresa de la postguerra- que va tallar per la meitat les jornades laborals empeny l’hora de sopar.
I tot s’endarrereix: el temps d’oci i el prime time televisiu. Cosa que implica que som dels països europeus que més tard es fica al llit i, per tant, menys temps dedica a dormir i descansar.
Un prime time boig
Segons un estudi del catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universidad Rey Juan Carlos José Miguel Contreras, Espanya té l’hora de màxima audiència més tardana del món. El prime time espanyol s’allarga fins més enllà de la mitjanit. I s’ha endarrerit 72 minuts en 25 anys. Una bola que van iniciar la pugna entre els telediaris de la cadena pública TVE i els informatius d’Antena 3.
TVE emetia el seu Telediario a les 20.30h fins a l’aparició de les privades, A3 i Telecinco. La màxima audiència se situava a les 21.22h. Durant els primers anys de competència, TVE decideix endarrerir el seu informatiu fins a les 21h l’any 1992. Un any més tard la va seguir A3. El prime time ja se situava a les 21.30 en aquells anys.
Amb l’entrada al Govern central de José María Aznar, els telediaris s’allarguen fins a tres quarts d’hora. Mentre TVE i A3 es barallaven pel prime time, Telecinco innova i s’inventa l’access prime time mitjançant la tècnica de programació del bridging, els seus continguts després del telediari s’allargaven per enganxar l’audiència quan els altres canals acabaven els seus informatius. En els anys 98 i 99 la màxima audiència ja era a les 22h.
José Luis Rodríguez Zapatero esdevé president el 2004 i un any més tard apareixen Cuatro i La Sexta. TVE elimina la publicitat i la falta d’anuncis l’obliga a allargar el telediari. Els continguts de prime time s’instal·len durant els anys 2011 i 2012 cap a les 22:31h. Actualment l’horari de màxima audiència comença a les 22.40h, un despropòsit si ho comparem amb Europa.
A França el pic d’audiència es concentra entre les 19 i les 23h, a Alemanya s’avança cap a les 18.30 i fins a les 23.15h; Itàlia es troba entre les 19h i les 23.45h, mentre que al Regne Unit és entre les 17.30h i les 23h. Als Estats Units també és semblant, entre les 17.45 i les 23.30h.
El Govern actual de Mariano Rajoy va proposar avançar el final del prime time espanyol a les 23h. La resposta del conseller delegat de Mediaset Espanya, Paolo Vasile, va ser que estava en contra del “decisionismo de tipo soviético” que pretén dir a la gent a l’hora que ha de sopar o anar al llit.
L’origen d’aquests temps
Franco va decidir avançar 60 minuts el rellotge l’any 1942 per sincronitzar-se amb els territoris ocupats pels nazis. Fins a aquell moment es vivia amb Greenwich i ens va fer viatjar en el temps. Després de la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, Charles De Gaulle va mantenir l’actual horari central europeu i Espanya es va mantenir alineada amb França. No es va rectificar. El garbuix fins i tot s’agreuja a la Galícia natal del dictador, que estenent-se a la part més occidental de la península, podria adherir-se al fus horari de les Canàries.
Aquesta incoherència s’accentua a l’estiu. Des d’aquest diumenge Espanya passa a estar dues hores per davant de l’horari solar –i tres en el cas gallec-. Aquesta mesura, tot i que controvertida, està basada en una directiva de la Unió Europea que pretén afavorir l’estalvi energètic.
La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació.
S'aplica com a Directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.
Aturar l’avançament?
Canviaríem els hàbits canviant el fus horari? Fins a quin punt el sol influeix en els hàbits de vida? Espanya ha d'adaptar-se a l'horari europeu?
Des de la Iniciativa per a la Reforma Horària expliquen que quan la mesura dels dos horaris es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. Però avui dia, en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits la diferència no és significativa. La Iniciativa també explica, però, que aquesta mesura no s'ha de confondre amb altres qüestions que afecten a la Reforma Horària en quant a ús del temps en relació a la resta del món.
Des de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles (ARHOE) afirmen que amb el restabliment de l'Hora Europea Occidental, es tornaria a un horari més europeu, en el qual els ciutadans se seguirien aixecant a la mateixa hora de rellotge, però en realitat una hora (solar) més tard; es menjaria i soparia en un horari més internacional, a les 13h i a les 20h; es fomentaria la jornada continuada de 9h a s18h, amb una parada d'una hora per menjar a meitat de la jornada laboral; i es dormiria una hora més.
Tot això comportaria reorganitzar la programació de les cadenes de televisió, que es veurien obligades a avançar el prime time. La transformació podria ser beneficiosa per a tothom, però clar, ho ha d’acceptar tothom. I cal el compromís de l’Administració per donar el primer pas. El Govern de Rajoy va proposar que la jornada laboral acabés a les 18h. De moment res a dir de canviar de meridià i poc s'ha sentit d'aquella proposta.
Al febrer el Parlament Europeu demanava a la Comissió Europea acabar amb el canvi d'hora. Encara hi ha temps (i esperança).