Ja queden pocs dubtes de com serà la política econòmica de la primera potencia europea en els propers anys. I si queda clar com actuarà Alemanya, queda també més clar com actuaran la resta d'estats membres, com evolucionaran les doctrines europees i quines directrius rebrà casa nostra.
El triomf aquest diumenge gairebé per majoria absoluta d'Angela Merkel legitima la seva visió econòmica i empresarial. "Alemanya ha sabut, sens dubte, sortir-se'n de la crisi", ha diagnosticat The Economist. Per tant, es reforça la doctrina de l'austeritat, de la formació professional i de la flexibilitat laboral.
Merkel mantindrà en bona part la política econòmica que ha defensat en la darrera legislatura, i més encara vista la seva robusta revàlida. "L'atur ha caigut, les exportacions s'han mantingut fortes i la perspectiva econòmica per a 2014 és brillant", analitza l'influent setmanari hamburguès Der Spiegel.
Aquests són alguns dels eixos econòmics de la cancellera Merkel:
1. Seguirà confiant en l'austeritat
El programa de Merkel preveu ser fidel a l'austeritat i defensar les reformes estructurals als països més tocats d'Europa. "El que s'està fent ara a Europa està funcionant. Si vas a Espanya o a Itàlia, està començant a funcionar", valorava en un acte públic fa uns dies Martin Klingst, corresponsal internacional del setmanari Die Zeit.
2. Tindrà en compte Europa
Especialment en els darrers dies de campanya, per contrarestar la competència antieuropeïsta, Merkel ha destacat la importància de la Unió. Alemanya sap que el 60% de les seves exportacions es queden al continent i això fa necessari que els mercats europeus estiguin en condicions per consumir.
3. Però seguirà marcant diferències
"Ni eurobons ni emissions de deute conjunt", va sentenciar Merkel en el darrer acte de campanya. Està en contra de trobar una fórmula unitària per solucionar la crisi de deute d'estats com l'espanyol i de poders regionals com el català. De fet, ni vol una unió fiscal per a la zona euro ni un govern econòmic comú.
4. Apostarà per la indústria
Alemanya és conscient que no ha caigut tant com d'altres durant la crisi gràcies a la indústria. No en va, la manufactura alemanya genera el 28% de la riquesa del país, segons Global Finance. La seva indústria s'ha posicionat com un referent en producció de valor afegit i tecnologia punta.
5. Confiarà en els minijobs
L'àmplia victòria de la CDU dóna legitimitat a la fórmula laboral de l'executiu alemany. Promogut pel govern socialdemòcrata de Gerhard Schröder a principis de segle, el mercat laboral alemany es basa en la flexibilitat. Hi ha uns vuit milions de treballadors amb feines temporals o reduïdes, com els minijobs, que s'estudien importar al mercat espanyol. Malgrat els clams dels sindicats alemanys i alguns partits sobre els baixos ingressos per aquests grups socials, el cert és que l'atur nacional per sota del 7% ha tingut més força psicològica.
6. Defensarà la formació professional dual
A l'alça també a Catalunya, el govern alemany ha apostat per millorar els ponts entre l'estudi acadèmic i la formació en les pròpies empreses. La formació professional dual és, per als seus defensors, la manera d'adaptar-se millor a les necessitats empresarials i enfortir els recursos humans destinats a la indústria.
7. Promourà l'economia verda
El desastre atòmic a Fukushima ha significat un abans i un després en la política energètica de la primera economia de l'eurozona. Merkel va renunciar a prolongar la vida útil de les centrals nuclears, va sobreposar les alternatives i va primar l'energia verda: les empreses vinculades al medi ambient generen ja una desena part del PIB i ocupen dos milions de treballadors, segons dades del Govern.
8. Incentivarà les infraestructures
En aquest punt, sí que sembla que la CDU canviarà en part la seva política. La frenada en inversions i infraestructures en els darrers anys, emmarcada en les polítiques d'austeritat, sembla que es modificarà en part. Milloraria el consum intern i els salaris. Obligaria a importar més i això activaria la demanda alemanya a economies com la catalana.