Els grans canvis transformadors de la humanitat no es realitzen en un sol dia, però hi ha un moment, un dia, en què el canvi es presenta en societat. Un dia Arquimedes va cridar Eureka, un dia Rosa Parks es va asseure als seients reservats per a blancs, un dia va caure el mur de Berlín. I altres dies han marcat l'inici de noves èpoques, nous escenaris. Aquests darrers dies hem assistit a dos fets transformadors. Així ho va entendre el New York Times en classificar de Global first la notícia de la comercialització autoritzada de la carn de pollastre de cultiu celular a Singapur. L'altre notícia disruptora n'és l'entrada del preu de l'aigua de Califòrnia als mercats de futurs. Són dues notícies molt diferents, aparentment molt allunyades, però ambdues tenen de comú denominador: els aliments. La primera notícia era esperada però no tan d'hora. El Fòrum Econòmic Mundial de Davos 2018 s'havia atrevit a predir-la per al 2023. La segona notícia és simplement una mala notícia.
L'inici de la comercialització de carn elaborada per cultiu cel·lular a Singapur ha estat contestada immediatament pel ministre d'Agricultura francès que ja s'ha afanyat a dir que ell no pensa pas acceptar aquest tipus de carn. Alhora diferents opinions des del sector ramader han començat a denunciar els suposats problemes d'aquesta carn. Són respostes defensives totalment lògiques que poden retardar la comercialització d'aquests productes carnis provinents de la biotecnologia, però és molt improbable que no acabin trobant i consolidant una quota del mercat creixent.
Sens dubte aquesta carn no prové d'un procés natural sinó de processos biotecnològics. Tanmateix hi ha una notable probabilitat en què sigui més eficient en emissions de gasos efecte hivernacle i en termes econòmics, dades que -de comprovar-se- poden representar una seriosa alternativa al món de la carn convencional. Tractar el tema com a no existent seria la pitjor estratègia del sector carni. La societat seguirà menjant carn convencional, però aquest producte alternatiu arriba amb arguments econòmics i mediambientals. De fet, la irrupció de la carn biotecnològica reforçarà la pressió dels grups animalistes.
Segons la World Commission in Enviroment and Development (WCED) el desenvolupament sostenible és aquell que "satisfà les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les properes generacions per a satisfer les seves pròpies". La barrera de la sostenibilitat no està entre el natural i l'artificial sinó en la capacitat de cobrir les necessitats, en aquest cas l'alimentació, amb la mínima afectació als equilibris mediambientals.
En lectura des de Catalunya, aquesta notícia no pot amagar la preocupació amb relació al clúster carni ramader, el primer sector manufacturer del país i tercer sector exportador. Un sector que ha jugat un paper clau en el sosteniment de la població rural. La ramaderia intensiva ha esdevingut una alternativa viable en un entorn d'elevada dificultat per a una agricultura competitiva. Convindria no avançar-se als esdeveniments, però sí que caldria estar atents a l'evolució de les alternatives siguin vegetals o biotecnològiques. El progrés vers opcions de més valor afegit i la millora en la circularitat del procés de producció han d'afavorir la resiliència del sector. La carn ecològica podria ocupar un espai interessant entre les alternatives. Tanmateix, en qualsevol cas, caldrà reforçar la producció vegetal a Catalunya. Una opció que va vinculada a l'impuls d'una agricultura més intensiva, de més valor afegit, però alhora més sostenible, és a dir, agricultura de precisió gestionada amb tècniques productives més amables amb l'entorn, utilitzant millor els recursos (aigua, sòl, energia), reciclant els residus, diversificant els conreus, aprofitant sinergies entre diferents conreus i utilitzant estratègies naturals pel control de plagues i malalties (lluita biològica, control integrat de plagues, bio fertilitzants, etc.).
La ramaderia intensiva ha esdevingut una alternativa viable en un entorn d'elevada dificultat per a una agricultura competitiva
Amb relació a l'entrada de l'aigua als mercats de futurs cal lligar la notícia al creixent procés de privatització i oligopolització dels recursos vinculats a un producte tan crític com els aliments. Un estudi de La universitat d'Oxford assenyalava el 2012 que pràcticament el 100 % de l'oferta de fertilitzants era controlada per set empreses, que el 68 % del mercat d'agroquímics estava vinculat cinc empreses, que tres empreses controlaven el 50 % del mercat de llavors, posteriorment Bayer va adquirir Monsanto, continuant el procés de concentració. El sòl agrícola és motiu de grans operacions de compra des de països desenvolupats com a reserva estratègica per a la seva alimentació. Quedava l'aigua per comprar, de la qual l'agricultura n'és la primera usuària. Ara l'aigua de Califòrnia entra als mercats de futurs.
Els mercats de futurs van néixer amb la finalitat d'estabilitzar els mercats agraris, uns mercats que són molt volàtils i alhora crítics. Tanmateix la irrupció d'operadors financers sense finalitat comercial ha propiciat la formació de bombolles especulatives de les quals en tenim una dramàtica història. La justificació dels operadors financers no poden amagar la prescindibilitat absoluta de la seva presència, ni la disrupció que provoquen en mercats essencials vinculats a un fet tan sensible com la seguretat alimentària. Sovint s'oblida que darrere dels aliments hi ha persones i hi ha sofriment i injustícia, filla de la desigualtat. Recentment, arran de la proposta de la Unió Europea Farm to Fork (del camp a la taula des de Catalunya) al si de les estratègies del Green Deal europeu, Olivier de Shutter va afirmar que "cal deixar de tractar els aliments com una mercaderia i tractar-los com un bé comú". El professor De Shutter, antic relator de l'ONU sobre el dret de l'alimentació coneix bé el drama del qual estem parlant, quelcom que avergonyeix la nostra societat pretesament avançada.
El segle XXI ens ha arribat farcit de reptes, però cal no oblidar el que és essencial. D'una banda, la sostenibilitat mediambiental amb tota la seva complexitat i implicacions. Però, de l'altra, i de manera inseparable amb l'anterior, la justícia social i econòmica. Sens dubte cal desfer el procés imparable vers la desigualtat i el control d'uns pocs sobre recursos essencials, el futur de tots en depèn.