'Polarització' en espanyol; 'autèntic', 'al·lucinar' i 'carisma' en anglès; 'mode crisi' en alemany; 'codinflació' en neerlandès i 'cibergarrapata' en gallec són algunes de les paraules de l'any que han seleccionat diverses institucions del món de la llengua, mentre que a Catalunya ha guanyat el terme 'viralitzar'. Unes dinàmiques socials, culturals, tecnològiques i econòmiques que han marcat els últims mesos, mentre evidencien les preocupacions, tendències i fenòmens emergents. Enguany, qui també planteja reptes importants pel 2024 en l’àmbit econòmic és la carpeta dels pressupostos, el model de finançament català i el traspàs de Rodalies, amb alguna incògnita impredictible. A continuació, un resum detallat de cada àmbit que afectarà a més de 8 milions de catalans.
Els pressupostos, l'assignatura pendent de cada any
Després d'un 2023 en què el Govern va pactar els pressupostos amb el PSC i els comuns, l'executiu català manté contactes amb aquests grups i amb Junts i la CUP amb l'esperança de tirar endavant els comptes per al 2024, tot i que les negociacions encara no avancen prou i el Govern haurà d'arrencar l'any amb pròrroga pressupostària.
El Govern d'ERC ja ha anunciat diverses mesures que té previst incloure en els comptes, com una rebaixa de l'IRPF a rendes de fins a 33.000 euros o un fons per a salut de 800 milions per normalitzar la "despesa desplaçada" en sanitat. Només compta per ara amb el suport dels 33 diputats d'ERC -d'entre els 135 que formen el Parlament- per tirar endavant uns comptes que preveuen un increment efectiu de la despesa d'uns 1.800 milions.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat que els pressupostos del Govern per l'any 2024 entrin en vigor entre finals de gener i principis de febrer. Així mateix, el cap del Govern ha subratllat que per tancar un pacte caldrà que tothom faci l'esforç de "deixar de banda" les seves posicions de partit per tal de prioritzar l'interès del país.
En aquesta línia, Aragonès ha assegurat que macroprojectes com el Hard Rock, el futur de l'aeroport del Prat o la B-40 no defineixen "en cap cas" l'horitzó ni tampoc el futur del país.
Rodalies, en el punt de mira
El PSOE i ERC van tancar un acord per al traspàs del servei de Rodalies a Catalunya, dins del procés per garantir la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. L’entesa s’haurà de validar en tres fases i inclou les vies, els trens i recursos econòmics.
L'acord segellat durant el novembre preveu la creació d'una empresa mixta Estat-Generalitat batejada com a Rodalies Catalunya; el traspàs de la infraestructura de l'R1 (la que discorre pel Maresme), l'R2 Nord (Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès,-Barcelona) i l'R3 (Papiol, Baix Llobregat-l'Hospitalet, Barcelonès-Vic, Osona-Puigcerdà, Cerdanya); i el traspàs del dèficit tarifari (més de 300 milions anuals) i altres partides puntuals.
En cas de dur-se a terme el traspàs, afectaria un total de 2.500 treballadors de Renfe a Catalunya, a un mínim de 270 trens d'aquest mateix operador que avui dia circulen per la xarxa i a unes 80 estacions.
L’etern dilema del finançament
És possible un concert econòmic català similar al basc? Per què els bascos sí i els catalans no? La resposta de molts polítics i economistes és que "no s'ha d'anar tan de pressa" malgrat que és un debat recurrent per una part de la societat que busca un model fiscal semblant al basc i amb una quota pròpia, arran dels fets ocorreguts a la tardor de 2017. De fet, el concert econòmic basc celebra enguany 145 anys d'història i té la potestat d'articular el seu propi sistema tributari i poder legislar com es consideri l'IRPF o els impostos de patrimoni o societat.
Ara bé, l'acord per a la investidura de Pedro Sánchez contempla la constitució, durant el primer trimestre del 2024, d'una comissió bilateral Estat-Generalitat per parlar sobre el finançament de Catalunya, per la qual cosa aquest debat, que va quedar en un segon pla en els anys del procés, tornarà a marcar part de l'actualitat el 2024.
El Govern català ja treballa en la definició d'una proposta de finançament singular amb la qual busca guanyar autonomia financera i limitar la solidaritat -a un percentatge que podria rondar el 2 i el 4% del PIB català- amb la resta d'Espanya, mentre les comunitats governades pel PP reclamen que no hi hagi contactes bilaterals amb Catalunya per aquest assumpte.
La recuperació del turisme “de qualitat”
Després d'un 2023 de clara recuperació per al turisme, amb un bon estiu i 15,8 milions de visitants internacionals fins a l'octubre, un 21,1% més que el 2022, Catalunya afronta el 2024 amb el repte de continuar fidelitzant el turista de "més valor afegit" i de donar prioritat a la qualitat del turisme sobre la quantitat. I també apostar per la descentralització de l’activitat econòmica a gran part del país. Entre ells, la benvinguda de més turistes coreans i irlandesos, un turisme familiar amb alt poder adquisitiu.
El pes del mercat immobiliari
Si aquest any ha estat marcat pel refredament del mercat immobiliari, la compravenda d'habitatges va caure un 11,5% interanual fins a l'octubre, un descens que s'explica per l'accelerament en les compravendes que va viure el 2022 davant l'amenaça de la pujada dels tipus.
De cara al 2024 s'espera que les transaccions continuïn caient i que el preu continuï moderant-se, però no així el lloguer, que es preveu que continuï a l'alça, com el 2023. Les últimes xifres són alarmants: el preu del lloguer a Barcelona es dispara i marca un nou rècord de 1.171,28 euros al mes.
L'arribada de la Copa Amèrica de Vela i més congressos
Barcelona acollirà el 2024 la celebració de la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela, el tercer esdeveniment esportiu mundial en audiència, després del Mundial de Futbol i els Jocs Olímpics. Un esdeveniment que atraurà 2,5 milions de visitants a Barcelona, que desemborsaran un total de 689 milions d'euros, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que també estima que la competició generarà un impacte econòmic de 1.239 milions d'euros i sumarà 18.876 ocupacions.
A més, la ciutat comtal va tancar l'any amb la celebració d'uns 450 congressos al llarg del 2023, en línia amb les mateixes xifres del 2022, quan es van celebrar 466 congressos i 1.173 convencions i incentius, segons dades de Turisme de Barcelona. A més, el Barcelona Convention Bureau (BCB), programa especialitzat de Turisme de Barcelona destinat a la promoció i captació de congressos i reunions, està treballant amb més de 150 candidatures de cara al futur, algunes de les quals són esdeveniments que ja s'han celebrat a Barcelona i d'altres que ho farien per primer cop.
Alguns dels congressos més destacats que acollirà la capital catalana i que en sentirem parlar el 2024 són els emblemàtics Mobile World Congress, l'Smart City Expo World Congress, l'ISE, Alimentaria, el BizBarcelona, el SIL i The District.
La intel·ligència artificial i l’aplicació en el dia a dia
El 2023 va ser l'any de la irrupció de la IA generativa; l'any de la presentació en societat de ChatGPT que, al gener, només dos mesos després del llançament, ja comptava amb 100 milions d'usuaris i, a l'agost, va arribar als 180 milions. Però, la revolució també va comportar una nova consciència dels riscos, acceleració i transformació que suposa una tecnologia que aspira a comparar-se amb la intel·ligència humana, o fins i tot a millorar-la o superar-la. Per això, el 2024 serà un any fonamental per a la regulació de la IA. Les bases ja estan a punt i només cal repassar les diferents iniciatives en marxa. La més ambiciosa és la de la Unió Europea, que està decidida a convertir-se en la primera regió del món que es dota d'una llei integral per regular la intel·ligència artificial i liderar el salt endavant que hi ha a les planes. Veurem el rol de Catalunya.
La gran incògnita: la geopolítica, sempre de reüll
El 2023 ha estat un dels anys més conflictius al món des de la fi de la Segona Guerra Mundial. En només dotze mesos, la violència política ha augmentat un 27%. Creix en intensitat i en freqüència. La guerra a Gaza ha marcat el final del 2023, amb les seves més de 20.000 víctimes mortals comptabilitzades fins ara, com apunta el CIDOB. El 2023 ha estat un any violent. De fet, s'estima que 1 de cada 6 persones al món ha estat exposada a un conflicte en els darrers dotze mesos.
De moment, més de 4.000 milions de persones estan cridades a les urnes a 76 països, gairebé el 51% de la població mundial. Mentre que la majoria de la ciutadania d'aquests països votarà en democràcies plenes o amb imperfeccions, un de cada quatre votants participarà en comicis en règims híbrids o autoritaris.