Les cases rurals de Lleida demanen equiparar normatives amb els pisos turístics
El sector vol evitar la "competència deslleial" en un context desfavorable: aquest estiu han reduït el nombre d'usuaris
La Federació de Cases Rurals de Lleida ha alertat de la “competència deslleial” que està patint el sector amb la irrupció dels habitatges d’ús turístic. Segons el president d’aquesta entitat, Mario Mata, s’ha produït un creixement “desmesurat” que, segons apunta, ha comportat que aquest tipus d’allotjaments copin el 30% de l’oferta de la demarcació, quan el turisme rural en representa el 6%.
Per aquest motiu, el dirigent ha demanat una equiparació de les normatives, ja que, ara per ara, els és "impossible" abaixar preus. Afegeix que, si la situació continua, es veuran abocats a “tancar definitivament”. De fet, han conclòs la temporada d’estiu amb menys usuaris, ja que el moment econòmic actual fa que es prioritzi el preu per sobre de la qualitat del servei.
Mata afirma que el turisme rural sempre ha estat un element “dinamitzador” de l’economia local, sobretot a la demarcació de Lleida, territori on, tradicionalment, aquest sector ha estat capdavanter. En aquest sentit, ha explicat que ha contribuït a fixar població, diversificar l’activitat ramadera i a empoderar les dones, a més d’ajudar a créixer altres negocis, com ara botigues, restaurants o artesans.
La transformació de 4.500 habitatges
El president de la Federació de Cases Rurals de Lleida afegeix que uns 4.500 habitatges de la demarcació han passat de ser residencials a ús turístic, situació que està tensant molt el mercat i està impedint l’arribada de nous habitants a les zones de muntanya. Respecte al turisme rural, apunta que aquest tipus de pisos no han de complir diversos requisits tècnics perquè no són considerats com una activitat econòmica i, per tant, no han d’assumir les mateixes despeses que ells.
Mata creu que amb aquesta situació hi perd tot l’entorn i per aquest motiu des del sector han impulsat un manifest on es recullen aquestes demandes
Una altra de les crítiques és que no es demana als gestors d’aquests habitatges que visquin al territori on els estan llogant, amb la qual cosa els seus beneficis no aporten res a l’economia local. En aquest sentit, Mata creu que amb aquesta situació hi perd tot l’entorn i per aquest motiu des del sector han impulsat un manifest on es recullen aquestes demandes.