Catalunya atrapada en la burocràcia: l'enemic silenciós de la competitivitat
Països com Estònia han liderat la transformació digital de les seves administracions públiques i, a Dinamarca, les empreses poden començar a operar en qüestió de dies
La burocràcia a Catalunya s'ha convertit en un dels grans obstacles per a la competitivitat empresarial i el benestar dels ciutadans. Casos com el de la cadena de supermercats Bon Preu, esmentat per Oriol Amat fa unes setmanes, mostren aquesta realitat. Aquesta empresa va necessitar fins a 8 anys per obrir un nou establiment a causa de l'excés de tràmits. O les reivindicacions dels pagesos, centrades en la lluita contra una burocràcia asfixiant. Altres exemples, com el procés per obtenir una llicència d'obres, que pot allargar-se durant mesos o fins i tot anys, afecten tan particulars com a empreses. Tots aquests casos il·lustren com l'excés de càrregues administratives frena el creixement econòmic i la innovació.
Catalunya té una de les pitjors qualificacions en qualitat de govern dins d’Espanya, i aquesta realitat també afecta negativament la captació d'inversions internacionals
Aquestes demores no només endarrereixen els projectes, sinó que també imposen costos addicionals i generen una gran incertesa jurídica. Les petites i mitjanes empreses, que són el motor de l'economia catalana, sovint es troben desbordades per aquesta lentitud, la qual cosa limita la seva capacitat d'adaptació i creixement. Segons l’European Quality of Government Index, Catalunya té una de les pitjors qualificacions en qualitat de govern dins d’Espanya, i aquesta realitat també afecta negativament la captació d'inversions internacionals.
És evident que necessitem solucions urgents, i l’arribada d’un nou govern pot ser una oportunitat per implementar els canvis necessaris. No partim de zero: organitzacions com Fera han emès informes sobre com es podrien dur a terme aquestes reformes. Recentment, en aquestes pàgines, Narcís Mir hi va posar l’accent.
També podem inspirar-nos en exemples internacionals. Països com Estònia han liderat la transformació digital de les seves administracions públiques, aconseguint digitalitzar pràcticament tots els serveis governamentals. Això ha permès que ciutadans i empreses accedeixin als serveis de manera més eficient, reduint la burocràcia i millorant la confiança en les institucions. A Dinamarca, per exemple, les empreses poden començar a operar en qüestió de dies, cosa que ha fet del país un dels més competitius d'Europa, especialment per a startups i emprenedors.
Més enllà dels marcs jurídics, que en el nostre cas són força restrictius, no es tracta només d’implementar transformacions digitals, tot i que això és important. Sovint, simplement cal revisar els processos, simplificar-los i canviar el focus cap a les necessitats del ciutadà o de l’empresa. Un bon exemple és la llicència d’obres: una simple declaració responsable podria convertir un tràmit de mesos en un procés gairebé immediat. Aquest canvi només requereix un canvi de perspectiva i una decisió relativament senzilla.
A Dinamarca, per exemple, les empreses poden començar a operar en qüestió de dies
L’exemple de la transformació dels bancs pot ser una bona referència. Fa anys, la majoria de tràmits es feien a la finestreta, però amb la introducció dels caixers automàtics i, posteriorment, de la banca online, els processos s’han automatitzat, facilitant la vida dels usuaris. A través del mòbil o d'una pàgina web, ara podem gestionar tots els nostres afers financers de manera fàcil i ràpida. Aquesta transformació ha requerit inversions en tecnologia, coneixement, usabilitat i experiència d’usuari.
Tot i que l’Administració Pública ha fet alguns esforços en aquest sentit, com amb les Oficines d’Atenció Ciutadana, els telèfons o les webs d’atenció i la signatura electrònica, encara queda molta feina per fer. Sovint, sembla que simplement hem afegit nous canals telemàtics a processos que continuen sent feixucs, sense revisar ni automatitzar els procediments.
Un bon exemple és la llicència d’obres: una simple declaració responsable podria convertir un tràmit de mesos en un procés gairebé immediat
Imagineu l’impacte que podria tenir la implementació de la robòtica i la intel·ligència artificial (IA) en un entorn com el de l’Administració Pública, basat majoritàriament en regles i normes. Aquestes tecnologies podrien aplicar-se de manera relativament fàcil per millorar la gestió i reduir la càrrega burocràtica.
En definitiva, tenim una gran oportunitat per millorar la situació actual. Reduir la burocràcia no només és una necessitat econòmica i de competitivitat, sinó també una qüestió de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i dinamitzar el país. Però, per fer-ho, cal una aposta decidida, una visió clara, una inversió significativa i una reorganització profunda de les nostres institucions. Acompanyar els professionals de l’Administració en aquesta transformació serà clau, ja que hauran d’adaptar-se a nous rols.
Ens hi juguem la competitivitat del país, el benestar dels nostres ciutadans i, en definitiva, el futur de tots plegats.