Catalunya es troba a la posició mitja-alta de competitivitat a l'Estat | iStock

Rànquing

Catalunya, quarta comunitat més competitiva del 2017

Un informe del Consell General d'Economistes alerta que en l'entorn institucional el Principat es troba en 12è lloc

L'informe anual del Consell General d'Economistes situa Catalunya com la quarta comunitat més competitiva durant el 2017, per darrera la Comunitat de Madrid, el País Basc i Navarra. De fet, Catalunya, de la qual l'informe destaca que té un nivell alt en eficiència empresarial i innovació, ocupant el segon i quart lloc respectivament, es manté en l'estrat mig-alt. Pel que fa l'entorn institucional -que analitza variables com els dèficits de les administracions públiques, els deutes per habitant i l'esforç fiscal, entre d'altres- Catalunya cau fins a la dotzena posició, en l'estrat mig-baix, així com en capità humà, categoria en la qual ocupa el setè lloc.

El diagnòstic recollit en l'informe es realitza a partir dels resultats de l'índex de Competitivitat Regional (ICREG) que ha elaborat per a les 17 comunitats a partir de 53 variables o indicadors estructurats en torn a set eixos competitius que identifiquen les fortaleses i debilitats de l'entorn econòmic, capital humà, mercat de treball, entorn institucional, infraestructures, entorn empresarial i innovació.

L'informe posa especial èmfasi en la necessitat d'actuar sobre els factors que estructuralment llastren la competitivitat de les comunitats com la baixa productivitat -ja que només el País Basc, Navarra, la Comunitat de Madrid, Catalunya superen la mitjana europea i l'Aragó l'iguala- i ho atribueix a la mida petita de les empreses, la insuficient inversió en innovació tecnològica i inadequada qualificació del capital humà i la "dispar especialització de les economies regionals en termes de capacitat comercial, tecnològica i sectorial".

Els resultats de l'informe posen de manifest que els indicadors que presenten un major deteriorament són el deute públic, la formació contínua, la taxa d'activitat, el dinamisme emprenedor la taxa de temporalitat o la concessió de patents.