Catalunya.eth, el país a la blockchain

La blockchain serà una de les tecnologies que, si atenem a l'acció de les institucions i les prioritats del teixit empresarial del país, marcaran el sistema productiu i les seves propostes de valor durant la pròxima dècada. La inauguració de CatVers, el metavers català, unida a l'acció durant el darrer any i mig del Centre Blockchain de Catalunya (CBCat) indica que les administracions observen aquesta tecnologia amb curiositat, i exploren com aplicar les seves possibilitats al dia a dia de la gestió del país. El debat social al voltant d'algunes de les possibilitats concretes de la blockchain, especialment sobre el mercat dels NFTs a entorns digitals – el seu valor real, la seva empremta ecològica o l'efecte que tenen sobre la producció cultural – fa bullir encara més un ecosistema que, segons el president del CBCat Quirze Salomó, s'ha "accelerat exponencialment" durant la pandèmia.

Com va apuntar el mateix Salomó durant la presentació del CatVers, Catalunya en concret té especials possibilitats de desenvolupament cultural i nacional mitjançant les possibilitats de la blockchain. El dirigent apunta a una qüestió "filosòfica" al darrere d'aquest potencial. Mentre que el món físic es va explorar "mitjançant la guerra i la violència", la "conquesta" dels nous mons virtuals – com defineix Salomó els multiversos – "es farà de la mà del talent i la creativitat, i a Catalunya la creativitat és molt alta".

Pérez Mas: "La blockchain permet l'empoderament de la gent davant dels controls jeràrquics i centralitzats"

En un entorn com la blockchain, altament marcat per les comunitats d'usuaris, Catalunya ja mostra certa precocitat. Prova d'aquesta empenta és la CatalanDAO, una Organització Autònoma Descentralitzada dedicada a la promoció de la cultura i la llengua catalana i dels Països Catalans. Amb escassos mesos de vida, CatalanDAO ja ha portat a terme una iniciativa d'èxit: un calendari d'advent amb tions NFT. Durant el mes de desembre, cada dia s'obria a la venda un token que dona dret a una obra de l'artista plàstic català Klas Ernflo i a una nadala del col·lectiu musical CaboSanRoque. Segons expliquen des de l'organització, els fons recaptats – després del pagament als artistes, que suposa el 50% del muntant total de les subhastes – serviran per finançar projectes, per "comunicar i donar exposició a artistes catalans".

A banda de les obres en si – en format digital, però també en físic – els compradors dels NFT adquireixen el dret a proposar projectes culturals a finançar, i a decidir entre totes les propostes. El component democràtic, la presa de decisions descentralitzada, és una de les claus de les organitzacions que es formen al voltant de la tecnologia blockchain. "La transparència és especialment important, cal ensenyar a què es destinen els fons", apunten des de CatalanDAO. L'organització explorarà propostes de finançament de projectes culturals catalans, que poden anar des de l'organització d'un festival d'artistes locals al doblatge al català de sèries i pel·lícules – tot plegat a proposta i discreció dels propietaris dels tokens. El format, segons preveuen des de la DAO, es podria reproduir en altres entorns culturals. "Algun museu o galeria catalana, per exemple, podria fer un projecte d'NFTs", afirmen.

Un dels compradors d'aquests tokens va ser la teleoperadora catalana Parlem. El seu CEO, Ernest Pérez Mas, considera que el projecte de la CatalanDAO "s'alinea amb els valors de l'empresa" en la seva promoció de la cultura i la llengua catalanes. El directiu, a més, observa la possibilitat de difondre aquestes propostes culturals amb un model de presa de decisions i distribució del poder alternatiu. Per Pérez Mas, la blockchain, i en concret iniciatives com les DAOs, ofereixen "l'empoderament de la gent davant dels controls jeràrquics i centralitzats" – un format que la mateixa empresa ja explora mitjançant l'obertura del seu propi domini .eth, que suposa la primera entrada d'una gran tecnològica catalana al web3. "Si a tot això hi podem donar suport mitjançant la cultura catalana sempre hi serem", apunta el conseller delegat de la teleoperadora.

Usar o especular

"No s'ha de caure en utilitzar la tecnologia per utilitzar-la", adverteixen des de CatalanDAO. L'organització considera que, tot i la utilitat potencial de les propostes blockchain, aquestes s'han d'implementar "quan tinguin una raó de ser". En aquest sentit, l'organització critica "l'aspecte especulatiu" que poden adquirir els actius digitals, quan serveixen només com a productes actuen com a productes financers. Pérez Mas comparteix aquesta perspectiva, tot alertant que "el component especulatiu comporta l'ensorrament del prestigi de la blockchain". Tant des de Parlem com des de la DAO alerten d'una "Bombolla especulativa" que, segons el CEO de la teleoperadora, "perverteix l'ús de la tecnologia".

"Si els actius digitals no estan lligats a cap servei, no tenen substància", afegeix Pérez Mas – una apreciació que comparteix la CatalanDAO, des de la que observen, però, que la bombolla acabarà explotant, i excloent de l'equació aquells projectes blockchain que no comportin una utilitat per als usuaris. El procés recorda un ambient similar a principis de segle amb la bombolla de les dotcom, quan una activitat especulativa expansiva "acaba petant i queda tot allò que té utilitat". "La bombolla especulativa dels NFT acabarà explotant – afirmen – i només quedarà allò que és útil".

CatalanDAO: "No s'ha de caure en utilitzar la tecnologia per utilitzar-la, s'ha de fer servir quan tinguin una raó de ser"

Aquesta escletxa entre actius especulatius i projectes amb una utilitat substancial, però, no significa que els espais blockchain no es puguin monetitzar – al contrari, de fet, segons Salomó. La incorporació de la web3, de fet, implica "monetitzar allò que es crea", explica el president del CBCat, que assenyala models com el play to earn – videojocs com Axie Infinity, en què els actius aconseguits són tokens que es poden transaccionar amb valors monetaris molt elevats. Les crítiques a aquest tipus de models, que sovint els qualifiquen d'especulatius, suposen, segons Salomó, la "demonització" d'alguns models econòmics, provocada per "un cert nerviosisme que genera la descentralització". "La paraula especulació és demonitzada, però tampoc és necessàriament dolenta", reflexiona. En el cas del CatVers, per exemple, la generació d'aquest valor serà la clau de la seva supervivència. "Si volem anar cap a un multivers sostenible i descentralitzat, hem de ser capaços de monetitzar el valor que s'hi generi". 

Noves democràcies

El caràcter descentralitzat de la blockchain permet, més enllà de les propostes culturals, organitzacions socials alternatives que assenyalen cap a noves maneres de governar-se en col·lectiu. Com suggereix Perez Mas, "Blockchain et permet crear un món – autònom, descentralitzat – on decidir què s'ha de fer, com i quan". Per Salomó, a més, els metaversos suposen una bona oportunitat per provar aquestes noves propostes fora de les rígides estructures legislatives que ens governen a hores d'ara. "Experimentar amb noves democràcies al món real fa molta mandra, tothom hi veu molt de perill", afirma el president del CBCat, que avisa que "veurem abans nous models de governança als metaversos que al món físic".

Salomó: "Experimentar amb noves democràcies al món real fa molta mandra, tothom hi veu  perills"

La constitució d'espais alternatius – amb formats divergents de presa de decisions i propòsits propis – esdevé molt més fàcil i pràctica en espais blockchain. Com recorden desde la CatalnDAO, "un jove pot crear una associació en quatre o cinc mesos, mentre que una DAO es pot crear en cinc minuts", i amb ella un "sistema alternatiu" – d'organització, de decisions, però també econòmic. La tecnologia basada en criptografia permet les DAOs establir sistemes d'identificació, monedes internes intercanviables amb Ethereum mitjançant els protocols informàtics comuns o desenvolupar el software que vulguin a sobre de la blockchain. Les DAOs, així, esdevenen eines essencials però també accessibles per a la governança democràtica dels entorns digitals – i en conseqüència, per a les noves formes de govern aplicables al món físic. Tant és així, afirma Salomó, que, segurament, la governança del CatVers, un cop constituïda i regulada a finals de 2022, es portarà a terme mitjançant una Organització Autònoma Descentralitzda.

Tot i els debats i els conflictes, naturals a un entorn que segueix en certa disputa, els actors del sector entenen que Catalunya pot esdevenir, pel caràcter del seu ecosistema creatiu, un dels centres de referència per a iniciatives blockchain a Europa. La creativitat i talent que Salomó detecta al país, i que poden ser motors d'una avantguarda catalana de les tecnologies descentralitzades, va acompanyada per un interès administratiu i empresarial creixent. CatalanDAO, de fet, preveu que "més projectes tradicionals entraran en aquest món a Catalunya", i pretén establir-se com una sort de think tank que serveixi de suport perquè empreses i organismes facin aquest pas. Perez Mas, però, considera que, tot i que Barcelona pot esdevenir "un hub internacional en blockchain", implementar aquesta visió requereix l'acompanyament de les administracions. Catalunya, amb un "suport real a l'emprenedoria", té potencial per establir-se com "una de les àrees principals de desenvolupament de la blockchain", conclou el CEO.