“Catalunya ha d’empènyer cap al federalisme fiscal”

El finançament torna a ser a l’agenda del Govern central. Per aquest motiu els experts de l’Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona (UB) han trobat oportú redactar l’estudi l'IEB Report L'esperada reforma del finançament autonòmic, en què sis professors de la institució analitzen el futur model de finançament autonòmic, que el Govern abordarà amb tres anys de retard.

Els experts han reclamat més autonomia financera per a les comunitats autònomes a través de l'increment del percentatge de cessió de l'IRPF, fórmules d'administració compartida sobre les principals figures tributàries i donar capacitat normativa a les comunitats sobre impostos com l'IVA o els especials.

L’estudi, que ha estat elaborat amb les aportacions de l'exconseller Antoni Castells i dels experts Pilar Sorribas, Albert Solé, Núria Bosch, José M. Durán, Alejandro Esteller i Maite Vilalta, apunta que la solució per alguns dels problemes de l’actual situació entre Catalunya i Espanya és “empènyer cap a un federalisme fiscal”.

L’experta explica en el seu paper quins són els mínims que Catalunya hauria de defensar en les negociacions cap a aquest model. Ella veu necessari reforçar l'autonomia financera de les comunitats ampliant la seva capacitat de decisió sobre els seus ingressos, ja que les comunitats obtenen una mitjana de 85.145,18 milions d'euros anuals provinents de tributs, la qual cosa suposaria el 83,9% dels recursos totals que venen del model, si bé la xifra es redueix a 13.353,37 milions o al 13,2% si solament es tenen en compte els impostos sobre els quals tenen capacitat de gestió i administració.

El nou finançament autonòmic ha de sumar recursos al sistema

Vilalta ha afegit que la pròxima reforma del finançament autonòmic, que porta tres anys de retard, ha de sumar recursos addicionals al sistema i complir amb el principi d'equitat horitzontal per evitar que uns governs tinguin més capacitat fiscal que uns altres realitzant el mateix esforç. Així mateix defensa que el nou model ha de ser “estable, que funcioni en tots els models incorporen mecanismes de seguiment” i que ha de complir principis de “coordinació i transparència, que assegurem que es compleixen els pactes en els termes pactats”.

Descentralització i concepte d’Estat

Per la seva banda, Sorribas ha apostat per la compatibilitat entre els principis d'autonomia de les comunitats, tant en despesa com en ingressos, i l'equitat: "Un augment de la descentralització fiscal augmentaria l'autonomia i totes les comunitats podrien contribuir a l'equitat".

L'exconseller Castells ha sostingut que "bona part de la problemàtica del finançament està motivada per la tensió entre el model unitari i el federal", i ha defensat la possibilitat d'aplicar un o un altre model segons la voluntat de cada comunitat.

Així, en l'informe, Castells recorda que aquest mateix problema s'ha donat al Regne Unit, Bèlgica i el Canadà i "l'aplicació de tractaments específics per als territoris descontents ha servit per mantenir l'estabilitat de la unió, rebaixar la pulsió independentista i satisfer les aspiracions de comunitats que, a més, tenen preferències sobre com ha de distribuir-se el poder polític entre el govern central i el propi".

Castells creu que la problemàtica del finançament ve motivada per la tensió entre dues visions de l’Estat: D’una banda la unitària, en què el poder polític és de l’Estat i tots els ciutadans paguen al Govern central; d’aquesta manera la discussió és sobre la quantitat d’impostos i s’elimina el debat de a qui es paguen: “S’elimina allò de los ciudadanos pagan los impuestos, no los territorios”. D’altra banda, la visió federal creu que el poder polític ha d’estar repartit entre el poder central i els governs autonòmics. Castells ha proposat que “Als territoris on hi ha preferències de model central, que s’apliqui, i on hi ha preferència federal, que s’apliqui. Això faria feliços a tots”.

L'investigador Solé ha sostingut que la solució del problema passa pel federalisme asimètric, i ha afegit que Catalunya requereix una solució fiscal específica i pactada amb l'Estat espanyol: "Requereix clarament una reforma constitucional que hauria de ser aprovada tant pels espanyols com pels catalans en referèndum. És imprescindible introduir salvaguardes per aconseguir que l'acord no quedi desdibuixat en el temps".

Hisenda pròpia

Bosch ha analitzat la construcció d'una hisenda pròpia de Catalunya tant si la comunitat continua formant part d'Espanya com si es converteix en un estat independent.

En el primer cas, "hauria de produir-se un pacte bilateral que permetés a Catalunya gestionar els impostos recaptats al seu territori i donar-li poder tributari sobre aquests, dins dels límits establerts i seguint els models dels Estats Units, Suïssa o Canadà".

Bosch:“L’autonomia fiscal millora l’accountability”

Segons ha dit, l'eliminació de la caixa única incentivaria Catalunya a crear polítiques de creixement, reduir la corrupció i les despeses ineficients i un major control dels votants sobre la despesa pública: “L’autonomia fiscal millora l’accountability”, ha afirmat.

En el cas d'una Catalunya independent, Bosch ha apostat per aprofitar aquesta oportunitat per superar els problemes de la hisenda espanyola, com l'economia submergida -que s'estima en el 22,3% del PIB català-, pel que la nova hisenda catalana hauria de passar dels 5.000 empleats públics destinats a aquesta tasca actualment a entre 7.000 i 8.000 treballadors.

Finalment, els investigadors Durán i Esteller destaquen que la majoria dels ciutadans desconeixen la destinació dels seus impostos: "El 58% dels ciutadans creu que l'IRPF es paga íntegrament al Govern central, la qual cosa denota que el procés de descentralització fiscal és clarament millorable".