28
de Març
de
2014
Act.
30
de Març
de
2014
Un estat independent català, en un escenari d'independència pactada i dins la Unió Europea, seria financerament viable i tindria un marge d'actuació superior a l'actual. És el que sosté un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona que apunta que el nou Estat naixeria amb un dèficit del 2,4%.
L'estudi "El sector públic de Catalunya i Espanya: impacte econòmic de diferents escenaris polítics", realitzat amb dades de l'any 2010, també apunta que, a llarg termini, el sector públic registraria a Catalunya un superàvit pròxim al 8,5% del PIB català, que se situaria en el 7,2% després de descomptar les despeses corresponents a estructures d'Estat. A curt termini, Espanya tindria un dèficit públic superior a l'actual en gairebé dos punts.
El cap del gabinet d'estudis Econòmics i infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, ha explicat aquest divendres que l'estudi no fa judicis de valors polítics i es limita a donar a l'opinió pública informació que vol contribuir a "objectivar el debat" sobiranista. Rovira ha explicat que les despeses de l'hipotètic nou Estat català hauria de sumar despeses addicionals, com les de defensa o serveis centrals de l'Estat que ara no assumeix Catalunya, que se situarien al voltant a l'1,3% del PIB.
Per aquesta raó, el nou Estat naixeria amb un dèficit del 2,4% tenint en compte que el dèficit de tot el sector públic català el 2010, sense comptar les transferències estatals, va ser de l'1,1%.
El dèficit espanyol, més alt sense Catalunya
D'acord amb les dades liquidades de l'exercici 2010, Espanya -amb un dèficit públic del 9,6%- sense Catalunya l'augmentaria a curt termini fins a l'11,5%. A llarg termini, el sector públic consolidat registraria a Catalunya un superàvit fiscal estructural, que es pot aproximar al 7,2 % i disposaria de més marge d'actuació per reduir els impostos, augmentar les despeses o una combinació de les dues coses.
En aquest escenari d'una Catalunya independent, el deute públic imputable a Catalunya, per població, representaria un 83,7 % del PIB català, amb valors del 2012, i si es distribueix en funció del PIB, un 93,7 %. Si Catalunya no assumís una part proporcional del deute estatal, una Espanya sense Catalunya hauria d'assumir un increment de deute públic de 13 punts percentuals, passant del 86% al 98,9%, amb dades del 2012.
"Contribució positiva de Catalunya"
L'estudi també planteja altres escenaris en els quals es manté el dèficit de Catalunya i el més beneficiós per a aquesta comunitat seria el més similar al concert del País Basc i de Navarra. Aquest informe posa de manifest la contribució positiva de Catalunya a l'equilibri fiscal del conjunt del sector públic, però també assenyala que rep un menor impuls de la política fiscal en l'activitat econòmica al seu territori, comparat amb d'altres comunitats autònomes.
L'anàlisi del sector públic consolidat i territorialitzat en el marc polític actual apunta que la pressió fiscal representa el 37,8 % del PIB a Catalunya, més de dos punts superiors a la mitjana espanyola, però per sota de la mitjana europea, situada en 40 % de mitjana a la UE-17. La despesa del conjunt del sector públic representa un 39,5% del PIB a Catalunya, per sota del 46,2 % a Espanya i de la mitjana europea.
En l'apartat de capital públic, l'informe assenyala que l'activitat inversora del conjunt del sector públic a Catalunya ha estat sistemàticament inferior a la registrada a la resta d'Espanya i que, en l'any 2010 es va situar en el 13,7% , inferior al pes de la població catalana al conjunt d'Espanya, gairebé 16%, i del PIB, que ronda el 19%.
L'estudi "El sector públic de Catalunya i Espanya: impacte econòmic de diferents escenaris polítics", realitzat amb dades de l'any 2010, també apunta que, a llarg termini, el sector públic registraria a Catalunya un superàvit pròxim al 8,5% del PIB català, que se situaria en el 7,2% després de descomptar les despeses corresponents a estructures d'Estat. A curt termini, Espanya tindria un dèficit públic superior a l'actual en gairebé dos punts.
El cap del gabinet d'estudis Econòmics i infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, ha explicat aquest divendres que l'estudi no fa judicis de valors polítics i es limita a donar a l'opinió pública informació que vol contribuir a "objectivar el debat" sobiranista. Rovira ha explicat que les despeses de l'hipotètic nou Estat català hauria de sumar despeses addicionals, com les de defensa o serveis centrals de l'Estat que ara no assumeix Catalunya, que se situarien al voltant a l'1,3% del PIB.
Per aquesta raó, el nou Estat naixeria amb un dèficit del 2,4% tenint en compte que el dèficit de tot el sector públic català el 2010, sense comptar les transferències estatals, va ser de l'1,1%.
El dèficit espanyol, més alt sense Catalunya
D'acord amb les dades liquidades de l'exercici 2010, Espanya -amb un dèficit públic del 9,6%- sense Catalunya l'augmentaria a curt termini fins a l'11,5%. A llarg termini, el sector públic consolidat registraria a Catalunya un superàvit fiscal estructural, que es pot aproximar al 7,2 % i disposaria de més marge d'actuació per reduir els impostos, augmentar les despeses o una combinació de les dues coses.
En aquest escenari d'una Catalunya independent, el deute públic imputable a Catalunya, per població, representaria un 83,7 % del PIB català, amb valors del 2012, i si es distribueix en funció del PIB, un 93,7 %. Si Catalunya no assumís una part proporcional del deute estatal, una Espanya sense Catalunya hauria d'assumir un increment de deute públic de 13 punts percentuals, passant del 86% al 98,9%, amb dades del 2012.
"Contribució positiva de Catalunya"
L'estudi també planteja altres escenaris en els quals es manté el dèficit de Catalunya i el més beneficiós per a aquesta comunitat seria el més similar al concert del País Basc i de Navarra. Aquest informe posa de manifest la contribució positiva de Catalunya a l'equilibri fiscal del conjunt del sector públic, però també assenyala que rep un menor impuls de la política fiscal en l'activitat econòmica al seu territori, comparat amb d'altres comunitats autònomes.
L'anàlisi del sector públic consolidat i territorialitzat en el marc polític actual apunta que la pressió fiscal representa el 37,8 % del PIB a Catalunya, més de dos punts superiors a la mitjana espanyola, però per sota de la mitjana europea, situada en 40 % de mitjana a la UE-17. La despesa del conjunt del sector públic representa un 39,5% del PIB a Catalunya, per sota del 46,2 % a Espanya i de la mitjana europea.
En l'apartat de capital públic, l'informe assenyala que l'activitat inversora del conjunt del sector públic a Catalunya ha estat sistemàticament inferior a la registrada a la resta d'Espanya i que, en l'any 2010 es va situar en el 13,7% , inferior al pes de la població catalana al conjunt d'Espanya, gairebé 16%, i del PIB, que ronda el 19%.