31
de Març
de
2014
L'Estat ha situat el dèficit públic provisional de Catalunya l'any 2013 en l'1,97% del PIB. La xifra està gairebé quatre dècimes per sobre de l'objectiu fixat des de Madrid (1,58%), però està dues dècimes per sota de l'objectiu del 2,17% que la Generalitat defensa com a "desitjable" per "coherència" amb el volum d'un terç de la despesa pública que assumeixen les autonomies. L'executiu català al·lega que, com ja va succeir l'any 2012, "algunes decisions del Govern de l'Estat han afegit dificultats a l'objectiu de la reducció de dèficit". El dèficit del conjunt d'administracions catalanes –que té en compte la Generalitat i els ajuntaments– ha estat de l'1,5%, gràcies al superàvit de diverses corporacions locals.
Segons ha explicat el Departament d'Economia a través d'un comunicat, el ritme de consolidació fiscal de la Generalitat permet salvaguardar els serveis públics fonamentals i no perjudicar la recuperació. Així, els anys 2011, 2012 i 2013 Catalunya va reduir el seu dèficit en un 57%, del 4,59% fins a l'1,97%. El 2013 la reducció de la despesa dels departaments i del sector públic del Govern va ser de 1.430 milions d'euros. Dins de l'impacte de les mesures de reducció de la despesa, destaca el fet que el Govern és l'únic executiu autonòmic que el 2013, per segon any consecutiu, va haver de suprimir una paga extra dels funcionaris públics.
Un camí amb entrebancs
En el comunicat, la conselleria liderada per Andreu Mas-Colell remarca que "algunes decisions del govern de l'Estat han afegit dificultats a l'objectiu de reducció del dèficit". D'aquesta manera, les transferències d'ingressos finalistes provinents de l'Estat s'han tornat a reduir. La disminució dels ingressos finalistes l'any 2013 ha estat d'111,2 milions d'euros (-18,3%). Els anys 2011, 2012 i 2013 la reducció acumulada d'ingressos finalistes va ser de 777,6 milions d'euros (-57,4%) respecte al 2010. A més, la pujada de l'IVA decretada per l'executiu espanyol l'any 2012 va suposar una despesa extra per a la tresoreria de la Generalitat de 198 milions d'euros l'any 2013, que s'afegeixen als 66 milions que ja es van haver d'afegir el 2012 per aquest concepte.
Bloqueig de mesures com l'euro per recepta
Pel que fa a la despesa, Economia destaca que una part important de les tensions pressupostàries es concreten en l'àmbit de la salut, on el marge d'actuació és "limitat". "La prioritat del Govern és garantir la prestació dels serveis bàsics de l'estat del benestar i una reducció de despesa superior a la realitzada hagués pogut suposar un deteriorament greu dels serveis públics essencials. A més, la Generalitat es veu perjudicada per la regulació estatal i el bloqueig de mesures d'ingressos com, per exemple, la taxa de l'euro per recepta", argumenta l'executiu català en el comunicat.
Dos vares de mesura
D'altra banda, el Departament d'Economia destaca que hi ha "un gran desequilibri entre l'esforç de reducció del dèficit que el govern espanyol exigeix a les comunitats autònomes i el que demana a l'administració central". Així, el ritme de consolidació fiscal imposat a les autonomies ha obligat a una reducció del dèficit liquidat d'1,7 punts entre 2010 (-3,24%) i 2013 (-1,54%), el que suposa un esforç total de reducció del 52% en tres anys, remarca l'executiu català.
Mentre que l'Estat –administració central i seguretat social– només ha reduït el dèficit en 0,31 punts entre 2010 (-5,8%) i 2013 (-5,49%), és a dir, un 5%. A més, recorda el comunicat, l'any 2013 l'administració general de l'Estat és l'única administració que ha augmentat el seu dèficit (5,49%) en comparació amb el del 2012 (5,23%).
"Desequilibri evident" entre l'Estat i les autonomies
El Departament d'Economia especifica que "el desequilibri entre l'Estat i les comunitats autònomes es fa evident si s'observa l'evolució de la distribució del dèficit entre administracions públiques fins al 2016". Així, mentre l'any 2010 l'Estat tenia el 60% del dèficit liquidat i les autonomies el 33%, l'objectiu per al 2013 és que l'Estat tingui el 93% del dèficit i les comunitats autònomes el 7%.
Per anys, el 2011 la distribució del dèficit liquidat va ser del 58,1% per a l'Estat i el 37,6% per a les autonomies. Aquest percentatge va augmentar fins al 76,5% el 2012 per a l'Estat i el 26,9% per a les autonomies. L'últim any liquidat, el 2013, l'Estat s'ha quedat amb el 82,9% del dèficit, mentre que les autonomies només han tingut un 23,2% del dèficit. La previsió del 2014 és que l'Estat es quedi amb el 82,8% del dèficit i el conjunt de les autonomies només tingui el 17,2%. El 2015, la distribució dels objectius de dèficit deixa l'Estat amb el 83,3% del dèficit i les comunitats autònomes amb el 16,7%.
Segons ha explicat el Departament d'Economia a través d'un comunicat, el ritme de consolidació fiscal de la Generalitat permet salvaguardar els serveis públics fonamentals i no perjudicar la recuperació. Així, els anys 2011, 2012 i 2013 Catalunya va reduir el seu dèficit en un 57%, del 4,59% fins a l'1,97%. El 2013 la reducció de la despesa dels departaments i del sector públic del Govern va ser de 1.430 milions d'euros. Dins de l'impacte de les mesures de reducció de la despesa, destaca el fet que el Govern és l'únic executiu autonòmic que el 2013, per segon any consecutiu, va haver de suprimir una paga extra dels funcionaris públics.
Un camí amb entrebancs
En el comunicat, la conselleria liderada per Andreu Mas-Colell remarca que "algunes decisions del govern de l'Estat han afegit dificultats a l'objectiu de reducció del dèficit". D'aquesta manera, les transferències d'ingressos finalistes provinents de l'Estat s'han tornat a reduir. La disminució dels ingressos finalistes l'any 2013 ha estat d'111,2 milions d'euros (-18,3%). Els anys 2011, 2012 i 2013 la reducció acumulada d'ingressos finalistes va ser de 777,6 milions d'euros (-57,4%) respecte al 2010. A més, la pujada de l'IVA decretada per l'executiu espanyol l'any 2012 va suposar una despesa extra per a la tresoreria de la Generalitat de 198 milions d'euros l'any 2013, que s'afegeixen als 66 milions que ja es van haver d'afegir el 2012 per aquest concepte.
Bloqueig de mesures com l'euro per recepta
Pel que fa a la despesa, Economia destaca que una part important de les tensions pressupostàries es concreten en l'àmbit de la salut, on el marge d'actuació és "limitat". "La prioritat del Govern és garantir la prestació dels serveis bàsics de l'estat del benestar i una reducció de despesa superior a la realitzada hagués pogut suposar un deteriorament greu dels serveis públics essencials. A més, la Generalitat es veu perjudicada per la regulació estatal i el bloqueig de mesures d'ingressos com, per exemple, la taxa de l'euro per recepta", argumenta l'executiu català en el comunicat.
Dos vares de mesura
D'altra banda, el Departament d'Economia destaca que hi ha "un gran desequilibri entre l'esforç de reducció del dèficit que el govern espanyol exigeix a les comunitats autònomes i el que demana a l'administració central". Així, el ritme de consolidació fiscal imposat a les autonomies ha obligat a una reducció del dèficit liquidat d'1,7 punts entre 2010 (-3,24%) i 2013 (-1,54%), el que suposa un esforç total de reducció del 52% en tres anys, remarca l'executiu català.
Mentre que l'Estat –administració central i seguretat social– només ha reduït el dèficit en 0,31 punts entre 2010 (-5,8%) i 2013 (-5,49%), és a dir, un 5%. A més, recorda el comunicat, l'any 2013 l'administració general de l'Estat és l'única administració que ha augmentat el seu dèficit (5,49%) en comparació amb el del 2012 (5,23%).
"Desequilibri evident" entre l'Estat i les autonomies
El Departament d'Economia especifica que "el desequilibri entre l'Estat i les comunitats autònomes es fa evident si s'observa l'evolució de la distribució del dèficit entre administracions públiques fins al 2016". Així, mentre l'any 2010 l'Estat tenia el 60% del dèficit liquidat i les autonomies el 33%, l'objectiu per al 2013 és que l'Estat tingui el 93% del dèficit i les comunitats autònomes el 7%.
Per anys, el 2011 la distribució del dèficit liquidat va ser del 58,1% per a l'Estat i el 37,6% per a les autonomies. Aquest percentatge va augmentar fins al 76,5% el 2012 per a l'Estat i el 26,9% per a les autonomies. L'últim any liquidat, el 2013, l'Estat s'ha quedat amb el 82,9% del dèficit, mentre que les autonomies només han tingut un 23,2% del dèficit. La previsió del 2014 és que l'Estat es quedi amb el 82,8% del dèficit i el conjunt de les autonomies només tingui el 17,2%. El 2015, la distribució dels objectius de dèficit deixa l'Estat amb el 83,3% del dèficit i les comunitats autònomes amb el 16,7%.