El gran salt de Cellectis

La setmana passada vam assistir, bocabadats, a l’evolució borsària d’una empresa anomenada Cellectis, que es dedica a la recerca farmacèutica, perquè es va disparar a la borsa ni més ni menys que un 200% en un parell de dies; és a dir, entre el 31 d’octubre i el 2 de novembre va triplicar el seu valor. Un fet del tot extraordinari. Sempre que al mercat hi ha moviments tan fora del normal és que s’ha produït algun fet destacable. En el cas de Cellectis la raó del salt la trobem a l’interès que aquesta petita firma de biotecnologia ha despertat al gegant britànic AstraZeneca, que atrets per la recerca que estan duent a terme, ha decidit agafar una participació del 22% del seu capital.

D’entrada, el fenomen ens pot recordar al que vam explicar el passat 2 de juny, quan parlàvem que la firma Immunogen havia experimentat una pujada a borsa del 135% en només una jornada borsària. En el cas del que parlem avui, es tracta d’una firma d’origen francès amb prop de vint-i-cinc anys d’experiència que es dedica a l’edició genètica i que, en el cas de l’acord amb AstraZeneca, ho aplicaran als àmbits de l’oncologia, la immunologia i les malalties rares. La tècnica principal que fan servir és l’edició genètica amb una tecnologia pròpia que hi ha registrada sota el nom de TALEN. Sense entrar en detalls abstrusos, les sigles en anglès fan referència a la nucleasa efectora de tipus activador de la transcripció, és a dir, uns enzims que es poden fer servir com a tisores de les seqüències genètiques. És semblant a un mètode molt més conegut pel gran públic com és el CRISPR, del que s’ha parlat sovint als mitjans generalistes.

Com és habitual en aquest tipus de firmes, fins al dia d’avui, l’empresa no ha fet més que perdre diners

La firma la va fundar el 1999 el científic libanès André Choulika, que tenia formació prèvia a la Universitat Pierre et Marie Curie i al Pasteur Institute (França), així com a la Universitat de Harvard (Estats Units). Se’l considera el pioner d’aquestes tècniques d’edició i tenia només trenta-quatre anys quan va crear la firma com a una spin-off del Pasteur Institute, associat amb el científic francès David J. Sourdive, doctor en virologia molecular. Ja fa anys que Cellectis és al radar dels operadors del sector biotecnològic, de manera que l’entrada d’AstraZeneca, que hi aportarà 80 milions de dòlars, no és cap sorpresa. Addicionalment, es contempla també un pagament de 25 milions de dòlars per l’acord de col·laboració en matèria de recerca científica. La previsió és que, si es compleix el full de ruta, els britànics hi inverteixin 140 milions més el 2024, un import destinat a la compra d’accions. Com és habitual en aquest tipus de firmes, fins a dia d’avui, l’empresa no ha fet més que perdre diners, atès que encara es troben en una fase d’inversió en recerca sense resultats especialment positius.

Els dos anys anteriors van travessar una situació força delicada, quan el valor de mercat de la companyia s’havia reduït dels 1.000 milions que valia el 2020, als 90 de l’any passat, moment en què va arribar al punt més baix. La facturació també havia minvat de manera sensible, des dels 60 milions d’euros fins als 14 milions previstos per aquest 2023. De moment, tots els ingressos de comercialització de productes provenen de França. Ben bé que es tracta d’un negoci d’expectatives amb poc present tangible, però molt probablement l’entrada d’AstraZeneca permetrà accelerar les fases d’evolució de l’empresa. De moment, a l’horitzó hi ha dos fàrmacs prometedors, que porten el nom d’UCART22 i UCART20x22, que estan començant a oferir resultats positius als assajos clínics. 

Si Catalunya vol jugar a la primera divisió mundial, és un sector on cal tenir un peu posat

Pel que fa a l’estructura de propietat de l’empresa, els dos fundadors acumulen, a parts iguals, el 3,5% del capital de la companyia, que abans de l’entrada d’AstraZeneca tenia com a màxim accionista a la farmacèutica Pfizer, amb un 5% de les accions, seguit del fons d’inversió Capital Research, amb el 4,5% i de la firma financera novaiorquesa Baillie Gifford, que en té un 4%. L’accionista individual de més pes és Pierre Bastid, membre del consell de la companyia, que posseeix un 3,5%. El món de la investigació biotecnològica és dels que avui en dia estan en una fase més interessant de descobriments i de captació d’inversions, amb un futur on poden succeir coses veritablement sorprenents pel que fa a la salut humana. Si Catalunya vol jugar a la primera divisió mundial, és un sector on cal tenir un peu posat.