Ciutats que bateguen: la nova força empresarial de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià
La desindustrialització del Barcelonès Nord ha replantejat un model econòmic pels 380.000 habitants basat en els serveis, el turisme, la construcció i la tecnologia
Si durant els últims dies Barcelona ha protagonitzat tots els titulars fruit del pont de la Mercè i l'efecte tractor que comporta el dinamisme econòmic d'una capital, ara és el torn dels 380.000 habitants que conformen el Barcelonès Nord. És a dir, tres ciutats que ho abracen: Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Una economia al voltant del Besòs que enyora el seu passat industrial, viu amb certa dependència de Barcelona -sovint com a "ciutat dormitori"- i conviu amb certa desigualtat socioeconòmica. Això sí, amb diverses iniciatives de regeneració urbana que prometen una revolució econòmica amb impacte social com ara la millora de l'Hospital Germans Trias i Pujol o l'ambiciós projecte audiovisual de les Tres Xemeneies. I la mirada, també, focalitzada en empreses líders en facturació, com ara Audax Renovables, Laboratoris Menarini, la sempre "polèmica" Tersa o Grup Giró.
El teixit empresarial del Barcelonès Nord: 8.013 empreses, poc atur, gran protagonisme del sector serveis i de treballadors estrangers
Quines són les principals característiques del teixit empresarial del Barcelonès Nord? En primer lloc, viuen una època de "bonança econòmica", ja que el nombre d’empreses ha augmentat un 2,4% respecte a l’any anterior, fins a les 8.013, segons l'Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball del 2n trimestre del 2024 del Barcelonès Nord de la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, les taxes d'atur registrades s’han situat en mínims històrics des de 2008 en ciutats com Badalona (10,9%), Santa Coloma de Gramenet (11,0%) i Sant Adrià del Besòs (13,3%).
En aquests moments, un 77,69% dels treballadors són assalariats, mentre que un 22,31% són autònoms. Pel que fa als diversos sectors, qui lidera l'economia és el sector serveis (73.980), seguit de la construcció (12.275), la indústria (9.210) i l'agricultura, formalitzada únicament per 15 companyies. A més, el Barcelonès Nord compta amb un 18,6% de força laboral empesa per nouvinguts d'arreu del món i de nacionalitat estrangera.
Viure entre el sector serveis i la benvinguda al "nou turisme"
Tot i que Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs poden tenir certs elements en comú, com la proximitat a Barcelona i l'enyor per un passat industrial, també compten amb diverses singularitats. Per exemple, Badalona, la més poblada amb 223.000 habitants, té una història plena de polígons en zones industrials, especialment en el tèxtil, la metal·lúrgia i la química. Durant els últims anys i, fruit del seu atractiu litoral, està fomentant el turisme com a font d'ingressos gràcies a la rehabilitació del seu port i les platges. A més, com a curiositat, durant aquest estiu des del consistori han impulsat una campanya que es diu "Roma a 20 minuts" per atraure turisme de la Sagrada Família fins al patrimoni romà de Badalona, a tan sols 11 parades del centre de la ciutat comtal, per gaudir de les visites històriques, a més de l'oferta gastronòmica i cultural.
Durant els últims anys i, fruit del seu atractiu litoral, Badalona està fomentant el turisme com a font d'ingressos gràcies a la rehabilitació del seu port i les platges
A més, la ciutat badalonina ha començat a atraure inversions en tecnologies emergents, salut i serveis professionals. En particular, la Badalona Capaç, un espai destinat a empreses d'innovació social, que és un esforç per enfortir l'economia local en sectors tecnològics. Tot i no comptar amb les seves seus socials, destaca l'impacte de les indústries càrnies El Zafrán, Fluidra, Damm (amb la seva planta d'envasament), Grifols (amb una planta de producció) o BCN Peptides, que fabrica pèptids sintètics, utilitzats en l'àmbit farmacèutic.
Actualment, Santa Coloma de Gramenet (120.000 habitants) s’ha convertit en una ciutat amb menys presència industrial que Badalona, mentre el seu teixit empresarial gira al voltant del sector serveis, el comerç al detall i l'hostaleria. Tot i això, compten amb Nexans (antiga General Cable), una de les principals fàbriques de producció de cables elèctrics i de fibra òptica a Europa; com també amb Transports Metropolitants de Barcelona (TMB) que tot i tenir la seu principal a Barcelona, tenen instal·lacions importants a la zona.
Respecte a Sant Adrià de Besòs (37.000 habitants), no es pot oblidar l'impacte del Fòrum de les Cultures del 2004, en què la ciutat ha intentat revitalitzar l'àrea i atraure nous projectes immobiliaris i comercials. Últimament, guanya protagonisme les energies renovables, ja que Sant Adrià acull projectes com la central tèrmica de Barcelona, més coneguda com les Tres Xemeneies, que ja té dibuixat el camí del seu futur. Després d'anys d'abandonament i sense una idea clara de cap on portar-la la Generalitat ha anunciat que ja s'ha licitat el pressupost que permetrà renovar-la per convertir-la en allò que s'espera que sigui: l'edifici Turbines del Catalunya Media City, un centre de formació en audiovisual punter al món.
El Departament de Cultura ha aprovat la renovació de la nau de 22.600 m², de manera que s'ampliïn fins als 35.000 m², en unes obres que començaran a principis del 2026. La idea és convertir l'espai en un hub audiovisual, digital i del videojoc que sigui un complex de referència a escala mundial en els àmbits de la formació, la investigació, la creació i la innovació.
A continuació, una recopilació del top 10 de les empreses amb seu al Barcelonès Nord i agrupades segons ingressos d’explotació, a partir de l'informe de la Cambra de Comerç de Barcelona.
1. Audax Renovables i el badaloní José Elías com a protagonista
El badaloní José Elías Navarro, propietari i fundador d'Audax Renovables, es va estrenar el 2021 a la llista Forbes d'Els 100 espanyols més rics i el seu dia a dia i la visió empresarial són seguits per a molts emprenedors, en gran manera gràcies a la seva presència a les xarxes socials, on acumula milers de seguidors.
Des que fa 15 anys sorgís el seu principal negoci, quan va fundar Orus Energía SL per a tres anys més tard fusionar-la amb la comercialitzadora Audax i així crear Audax Renovables, José Elías ha anat guanyant, a més de diners, moltes vivències -i històries peculiars- que el converteixen en un dels empresaris que mou l'economia de Catalunya i Espanya. El benefici d'Audax Renovables s'ha multiplicat per quatre el 2023. Així ho recullen els darrers comptes anuals de la companyia energètica, en què es mostra un resultat net de 31 milions d'euros, un 304% més que els 7,76 milions d'euros aconseguits a l'exercici fiscal 2022.
Unes xifres que tenen mèrit, ja que els ingressos de la firma catalana han caigut un 13% en aquest període, degut en bona part a la caiguda dels preus energètics als mercats en què el grup opera. En els mercats esmentats, el preu de l'electricitat ha minvat un 53%, mentre que el del gas s'ha reduït un 65% de mitjana. En aquests moments tenen 242 treballadors, segons l'informe de la Cambra de Comerç de Barcelona.
2. Laboratoris Menarini, els italians "enamorats" de Badalona
Laboratoris Menarini està presidit per Claudio Bertolaccini. El capital pertany íntegrament a la firma italiana A. Menarini Industrie Farmaceutiche Riunite, de Florència. Aquesta multinacional acull una plantilla de 17.000 persones, té 18 fàbriques i 10 centres de recerca. L'empresa ibèrica es va constituir el 1961 a Espanya. 11 anys després va acordar el trasllat de la seu a Badalona. Avui compta amb unes instal·lacions de 13.000 metres quadrats, que concentren les oficines, el centre de recerca i la planta fabril. L'organització produeix 61 milions d'unitats cada any. A més, segons l'informe, disposen de 540 treballadors i uns ingressos d'explotació de 253 milions d'euros.
3. La sempre "polèmica" Tersa
Si les dues primeres entitats del rànquing estan ubicades a Badalona, la tercera es troba a Sant Adrià del Besòs. Amb 143 treballadors i uns ingressos d'explotació de 153 milions d'euros, la companyia Tersa -propietat de l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana (AMB)-va passar gairebé inadvertida durant dècades, fins que actualment és observada amb preocupació pels veïns de Sant Adrià. De fet, des de l'Ajuntament de Sant Adrià recorden que “fa 50 anys que cremen totes les escombraries metropolitanes”, una cosa insòlita en una població de quatre quilòmetres quadrats. Per això el consistori advoca per “replantejar la gestió dels residus” de la metròpoli.
Des del consistori també demanen el futur tancament i desmantellament de Tersa. Els motius? "Un camió d'escombraries circula per la zona cada vuit minuts. Això significa més emissions nocives dels tubs d'escapament dels vehicles. Tot això sense entrar a valorar, a més, el procés judicial en què l'empresa està immers", expliquen als mitjans de comunicació catalans. Entre altres raons que esgrimen des de l'administració, destaquen el context de crisi climàtica que afecta la població actualment o la seva inserció a l'entorn urbà.
4. Giró, els catalans que van inventar la malla per la fruita i verdura
Era el 1925 quan Ezequiel Giró va fundar una empresa tèxtil a Badalona que durant les pròximes dècades es va dedicar a vendre la seva roba a escala local. Fins que als anys 50, van tenir una idea revolucionària: crear una malla per envasar fruita i verdura. Setanta anys després, productors i distribuïdors de tot el món utilitzen el sistema inventat pel Grup Giró, líder mundial del sector amb presència a una cinquantena de països i una facturació de 181 milions d'euros.
La famosa bossa de fils amb forats que guarden patates, cebes o taronges d'arreu té un origen català i envasadors i distribuïdors fan servir les màquines del Grup Giró. El 70% del seu negoci és a l'exterior. Actualment tenen 433 treballadors.
5. Sertrans, els "reis" del transport per carretera i de les "mercaderies perilloses"
Ja per acabar, conclouen el llistat empreses de la talla de Whirpool, Badalona Serveis Assistencials, Grup Cacaolat, Vicorquimia, Catgas o Euromed Pharma, entre altres.