07
de Novembre
de
2016
Act.
08
de Novembre
de
2016
El comboi de la primera potència mundial està aturat en una bifurcació. El tren dels Estats Units reposa a l'andana a l'espera de decidir aquest dimarts quin conductor agafa el comandament cap a la següent parada. Hillary Clinton crida els electors cap la via demòcrata; mentre Donald Trump reclama prendre una ruta republicana segurament més excèntrica que en eleccions anteriors.
Tot i que els ciutadans nord-americans no tenen l'obligació de registrar-se a les seves ambaixades quan resideixen a l'estranger, el consolat a Barcelona calcula que a Catalunya hi viuen uns 20.000 estatunidencs. Una xifra aproximada tenint en compte que cada any uns 6.000 estudiants d'aquesta nacionalitat passen pel nostre país. Reunits a l'Hotel Majestic, aquest dimarts a la nit seguiran amb atenció la decisió final dels seus compatriotes, on les qüestions econòmiques de ben segur que hi jugaran un paper destacat. Un àmbit, l'econòmic, amb clares diferències entre les dues candidatures, però on de moment Donald Trump ja ha aconseguit portarHillary Clintoncap a posicions més proteccionistes.
Acords comercials
Un dels aspectes econòmics més importants és el que fa referència als acords comercials entre països i regions. Si no hi ha cap sorpresa d'última hora, Barack Obama clourà el seu mandat amb l'espina de no haver signat el tractat de lliure comerç amb la Unió Europea (TTIP). Un acord molt qüestionat des d'alguns sectors de la societat europea i que si Donald Trump arriba a la Casa Blanca encara quedarà més tocat de mort.
El candidat republicà no contempla afavorir el trànsit comercial amb la UE i, de fet, aposta per eliminar el recent acord Transpacífic (TPP). A més, Trump defensa la necessitat de renegociar el Nafta amb Mèxic i Canadà i crear un impost del 20% sobre les mercaderies importades. D'altra banda, en la línia d'evitar les deslocalitzacions, proposa restringir les possibilitats de traslladar plantes i llocs de treball fora del país aprofitant els acords de lliure comerç. Alhora, vol crear un impost d'importació del 35% amb la frontera de Mèxic per evitar que més companyies s'hi traslladin.
En el cas que sigui Clinton qui arribi a la Casa Blanca, la postura dels Estats Units en referència als acords comercials no variarà en excés de la que ha seguit amb Obama. La candidata demòcrata vol mantenir els acords actuals, tot i que també qüestiona el Cafta amb l'Amèrica Central. En la línia d'acostar-se a posicions més proteccionistes, Hillary vol promoure un pla "Made in USA" amb sindicats i empreses per incentivar la producció i consum de productes nacionals.
Salari mínim
Trump i Clinton coincideixen a l'hora de parlar d'un augment en el salari mínim. Des de l'ala demòcrata volen incentivar els estats a fer créixer els sous mínims segons les seves condicions econòmiques; mentre des de la republicana parlen d'establir uns mínims a cada estat d'acord amb les seves necessitats competitives respecte la resta del país.
Sigui com sigui, Clinton posa sobre la taula seguir el model emprat a Nova York i establir un salari mínim nacional de 15 dòlars/hora. Una xifra superior a la proposada per Donald Trump, que vol situar el sou mínim federal en 10 dòlars/hora.
Impostos
Un altre dels temes que acostumen a generar debat i propostes de tota mena són els impostos. En aquesta ocasió, Trump aposta per eliminar l'impost sobre les herències o limitar a un 15% com a màxim el que paguin les empreses, tinguin la mida que tinguin. El candidat republicà també defensa reduir de set a només quatre les categories a l'hora de declarar impostos, i alliberar de gravamen els ingressos familiars que no arribin als 50.000 dòlars anuals.
Al seu torn, Hillary Clinton assegura que en el cas de ser presidenta no crearà més figures impositives a les famílies que guanyen menys de 250.000 dòlars a l'any; així com aplicar un augment d'un 30% en els impostos dels milionaris. Pel que fa a les empreses, Clinton vol crear un impost de sortida per combatre les companyies que refugien els seus beneficis a paradisos fiscals a l'estranger.
Energia
Un dels camps més polèmics i amb més diferències és el dels recursos energètics. Donald Trump considera un "mite" el canvi climàtic i per això pretén eliminar l'Agència de Protecció del Medi Ambient amb totes les seves regulacions que, al seu parer, posen traves a la tasca empresarial. El candidat republicà prefereix seguir fomentant la indústria del petroli i promoure l'energia nuclear per davant de les verdes, en les que observa un cost excessiu.
Per contra, Clinton s'ha fixat el propòsit de crear un pla d'inversions en energies netes i renovables que, a mig termini, permeti a totes les llars gaudir d'autoconsum energètic. De fet, pretén instal·lar 500 milions de panells solars abans del 2020 i aconseguir que el 33% de l'energia produïda als Estats Units l'any 2027 provingui de les renovables. Alhora, defensa la retallada dels subsidis a la indústria del petroli i reduir-ne el consum una tercera part.
Tot i que els ciutadans nord-americans no tenen l'obligació de registrar-se a les seves ambaixades quan resideixen a l'estranger, el consolat a Barcelona calcula que a Catalunya hi viuen uns 20.000 estatunidencs. Una xifra aproximada tenint en compte que cada any uns 6.000 estudiants d'aquesta nacionalitat passen pel nostre país. Reunits a l'Hotel Majestic, aquest dimarts a la nit seguiran amb atenció la decisió final dels seus compatriotes, on les qüestions econòmiques de ben segur que hi jugaran un paper destacat. Un àmbit, l'econòmic, amb clares diferències entre les dues candidatures, però on de moment Donald Trump ja ha aconseguit portarHillary Clintoncap a posicions més proteccionistes.
Acords comercials
Un dels aspectes econòmics més importants és el que fa referència als acords comercials entre països i regions. Si no hi ha cap sorpresa d'última hora, Barack Obama clourà el seu mandat amb l'espina de no haver signat el tractat de lliure comerç amb la Unió Europea (TTIP). Un acord molt qüestionat des d'alguns sectors de la societat europea i que si Donald Trump arriba a la Casa Blanca encara quedarà més tocat de mort.
El candidat republicà no contempla afavorir el trànsit comercial amb la UE i, de fet, aposta per eliminar el recent acord Transpacífic (TPP). A més, Trump defensa la necessitat de renegociar el Nafta amb Mèxic i Canadà i crear un impost del 20% sobre les mercaderies importades. D'altra banda, en la línia d'evitar les deslocalitzacions, proposa restringir les possibilitats de traslladar plantes i llocs de treball fora del país aprofitant els acords de lliure comerç. Alhora, vol crear un impost d'importació del 35% amb la frontera de Mèxic per evitar que més companyies s'hi traslladin.
En el cas que sigui Clinton qui arribi a la Casa Blanca, la postura dels Estats Units en referència als acords comercials no variarà en excés de la que ha seguit amb Obama. La candidata demòcrata vol mantenir els acords actuals, tot i que també qüestiona el Cafta amb l'Amèrica Central. En la línia d'acostar-se a posicions més proteccionistes, Hillary vol promoure un pla "Made in USA" amb sindicats i empreses per incentivar la producció i consum de productes nacionals.
Salari mínim
Trump i Clinton coincideixen a l'hora de parlar d'un augment en el salari mínim. Des de l'ala demòcrata volen incentivar els estats a fer créixer els sous mínims segons les seves condicions econòmiques; mentre des de la republicana parlen d'establir uns mínims a cada estat d'acord amb les seves necessitats competitives respecte la resta del país.
Sigui com sigui, Clinton posa sobre la taula seguir el model emprat a Nova York i establir un salari mínim nacional de 15 dòlars/hora. Una xifra superior a la proposada per Donald Trump, que vol situar el sou mínim federal en 10 dòlars/hora.
Impostos
Un altre dels temes que acostumen a generar debat i propostes de tota mena són els impostos. En aquesta ocasió, Trump aposta per eliminar l'impost sobre les herències o limitar a un 15% com a màxim el que paguin les empreses, tinguin la mida que tinguin. El candidat republicà també defensa reduir de set a només quatre les categories a l'hora de declarar impostos, i alliberar de gravamen els ingressos familiars que no arribin als 50.000 dòlars anuals.
Al seu torn, Hillary Clinton assegura que en el cas de ser presidenta no crearà més figures impositives a les famílies que guanyen menys de 250.000 dòlars a l'any; així com aplicar un augment d'un 30% en els impostos dels milionaris. Pel que fa a les empreses, Clinton vol crear un impost de sortida per combatre les companyies que refugien els seus beneficis a paradisos fiscals a l'estranger.
Energia
Un dels camps més polèmics i amb més diferències és el dels recursos energètics. Donald Trump considera un "mite" el canvi climàtic i per això pretén eliminar l'Agència de Protecció del Medi Ambient amb totes les seves regulacions que, al seu parer, posen traves a la tasca empresarial. El candidat republicà prefereix seguir fomentant la indústria del petroli i promoure l'energia nuclear per davant de les verdes, en les que observa un cost excessiu.
Per contra, Clinton s'ha fixat el propòsit de crear un pla d'inversions en energies netes i renovables que, a mig termini, permeti a totes les llars gaudir d'autoconsum energètic. De fet, pretén instal·lar 500 milions de panells solars abans del 2020 i aconseguir que el 33% de l'energia produïda als Estats Units l'any 2027 provingui de les renovables. Alhora, defensa la retallada dels subsidis a la indústria del petroli i reduir-ne el consum una tercera part.