03
de Març
de
2016
Act.
03
de Març
de
2016
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat aquest dimecres limitar els preus màxims dels lloguers per evitar una nova bombolla immobiliària. L'alcaldessa ha fet aquesta petició després que un estudi de l'Ajuntament constati que el preu del lloguer mitjà a Barcelona sigui de 727 euros al mes com a mitjana fins al setembre del 2015, el que representa un augment del 6,6% respecte el mateix període del 2014. En aquest sentit, ha posat l'exemple de la ciutat de Berlin, on hi ha un preu màxim fixat per a les rendes més baixes.
D'altra banda, Colau ha anunciat la incorporació de 255 pisos nous al parc d'habitatge públic, que s'afegeixen als 200 que la Sareb ja va cedir al desembre de l'any passat.
Segons l'estudi elaborat pel govern municipal de Barcelona, els preus de lloguer de l'habitatge lliure a Barcelona va augmentar un 6,6% fins al setembre del 2015 i segons unitats de superfície l'increment es va situar en un 7,4%, amb uns 10,9 euros al mes per metre quadrat. Aquests augments, a més, es deixen notar molt més a Barcelona que en d'altres ciutats de l'Estat, ja que a la capital catalana el 30,1% dels habitatges tenen règim de lloguer, dels quals només un 1,5% en lloguer assequible i la resta correspon al mercat lliure, un percentatge que en altres ciutats se situa per sota el 20%.
Així, Barcelona és on hi ha els lloguers més alts i on més han crescut en el darrer any. Per districtes, a més, no es corresponen amb el nivell de renda disponible, tot i les àmplies diferències de lloguers entre uns i altres.
Amb tot, l'alcaldessa ha fet una crida a les autoritats que tenen competència en matèria d'habitatge –govern espanyol i la Generalitat- perquè es reguli aquesta situació, tal com passa en altres capitals com Berlín, i es compti amb l'assessorament del personal de l'Ajuntament de Barcelona en aquesta qüestió.
D'altra banda, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat la incorporació de 255 pisos més al parc d'habitatges públics de la ciutat. A banda dels 200 cedits pel Sareb a finals de l'any passat –dels quals 100 estaven ocupats i els altres 100 buits-, el govern municipal ha signat un conveni amb Caixabank per a la cessió de 50 habitatges més durant vuit anys -d'aquests, 25 estan buits i 25 ocupats-, en comprarà cinc més a Bankia i un altre a un particular, i té encarrilada l'adquisició 125 més en règim de compra directa, dels quals 74 estan ocupats.
A tots aquests, cal afegir-hi la compra de 28 habitatges més a entitats financeres i grans tenidors mitjançant el dret de tempteig i de 46 més amb la previsió d'adquirir per la mateixa via. Els preus de venda se situen entre els 50.000 i els 70.000 euros, un preu que es troba molt per sota del preu de mercat i per sota del cost de construcció d'un pis públic, que és d'uns 100.000 euros.
Els pisos passaran a ser gestionats pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. D'aquests, un 43% es troben al Districte de Nou Barris, el 15% a Sant Andreu, el 14% a Sant Martí i el 12% a Horta-Guinardó.
El 20 d'octubre de l'any passat, el govern municipal va aprovar un pla extraordinari i transitori que preveu regularitzar les famílies que es troben en situació irregular en habitatges de cessió o compra de les entitats financeres o del Patronat, a partit de criteris com la vulnerabilitat social i el temps de residència en l'habitatge.
D'altra banda, Colau ha anunciat la incorporació de 255 pisos nous al parc d'habitatge públic, que s'afegeixen als 200 que la Sareb ja va cedir al desembre de l'any passat.
Segons l'estudi elaborat pel govern municipal de Barcelona, els preus de lloguer de l'habitatge lliure a Barcelona va augmentar un 6,6% fins al setembre del 2015 i segons unitats de superfície l'increment es va situar en un 7,4%, amb uns 10,9 euros al mes per metre quadrat. Aquests augments, a més, es deixen notar molt més a Barcelona que en d'altres ciutats de l'Estat, ja que a la capital catalana el 30,1% dels habitatges tenen règim de lloguer, dels quals només un 1,5% en lloguer assequible i la resta correspon al mercat lliure, un percentatge que en altres ciutats se situa per sota el 20%.
Així, Barcelona és on hi ha els lloguers més alts i on més han crescut en el darrer any. Per districtes, a més, no es corresponen amb el nivell de renda disponible, tot i les àmplies diferències de lloguers entre uns i altres.
Amb tot, l'alcaldessa ha fet una crida a les autoritats que tenen competència en matèria d'habitatge –govern espanyol i la Generalitat- perquè es reguli aquesta situació, tal com passa en altres capitals com Berlín, i es compti amb l'assessorament del personal de l'Ajuntament de Barcelona en aquesta qüestió.
D'altra banda, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat la incorporació de 255 pisos més al parc d'habitatges públics de la ciutat. A banda dels 200 cedits pel Sareb a finals de l'any passat –dels quals 100 estaven ocupats i els altres 100 buits-, el govern municipal ha signat un conveni amb Caixabank per a la cessió de 50 habitatges més durant vuit anys -d'aquests, 25 estan buits i 25 ocupats-, en comprarà cinc més a Bankia i un altre a un particular, i té encarrilada l'adquisició 125 més en règim de compra directa, dels quals 74 estan ocupats.
A tots aquests, cal afegir-hi la compra de 28 habitatges més a entitats financeres i grans tenidors mitjançant el dret de tempteig i de 46 més amb la previsió d'adquirir per la mateixa via. Els preus de venda se situen entre els 50.000 i els 70.000 euros, un preu que es troba molt per sota del preu de mercat i per sota del cost de construcció d'un pis públic, que és d'uns 100.000 euros.
Els pisos passaran a ser gestionats pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. D'aquests, un 43% es troben al Districte de Nou Barris, el 15% a Sant Andreu, el 14% a Sant Martí i el 12% a Horta-Guinardó.
El 20 d'octubre de l'any passat, el govern municipal va aprovar un pla extraordinari i transitori que preveu regularitzar les famílies que es troben en situació irregular en habitatges de cessió o compra de les entitats financeres o del Patronat, a partit de criteris com la vulnerabilitat social i el temps de residència en l'habitatge.