L'art d'unir forces

La innovació està en boca de tothom. No és cap secret doncs, que empreses i administracions públiques vulguin aferrar-se a aquest concepte i fer-lo créixer. Tot i això, després d’una pandèmia global i la clara incertesa que ha viscut i viu el món després d’aquesta crisi, cada vegada més agents veuen la col·laboració entre empreses privades i públiques una idea menys forassenyada: “Units serem més forts”. Davant d’aquesta nova possibilitat d’unió publicoprivada, la Barcelona New Economy Week (BNEW), celebra una conferència dedicada especialment a parlar d’aquests projectes col·laboratius i com aquestes, podrien marcar un abans i un després en la societat catalana i espanyola.

“Hem de fer valdre la cooperació publicoprivada”, explica Félix Ortega Sanz, director general de Barcelona Activa. En aquest sentit el ponent recorda que alinear recursos entre administracions és una iniciativa clau per reorganitzar la societat i redirigir els objectius cap al mateix fi. Una ideologia que també comparteix Ramón Torrecillas San Millán, director general de la Fundació general CSIC, però reconeix que “necessitem una millor estructura” per tal d’arribar a fer possible la col·laboració entre agents de la societat. “Encara falta perspectiva per entendre que la innovació es desenvolupa en tots els actors de la societat”, també recrimina Ortega.

Torrecillas: “En desenvolupament de la innovació encara estem molt per sota la mitjana europea"

Així doncs, la col·laboració publicoprivada podria convertir-se en una realitat, però encara li queden “algunes barreres per superar”, tal com afirma Marc Pérez, president de Fenin Catalunya. En aquest cas, el ponent exposa com la comunicació és clau i que un dels principals problemes de la innovació és que no sempre és aplicable, sinó que té molta potència en àmbit científic, però la base de comercialització encara no està suficientment desenvolupada. Una opinió que també comparteix Torrecillas, que recorda que “en desenvolupament de la innovació encara estem molt per sota la mitjana europea”.

La sanitat, un exemple empíric

La crisi de la covid-19 no va deixar a cap agent de la societat indiferent. De fet, el treball cooperatiu va ser un dels pilars essencials de la resolució de la pandèmia. Pérez reafirma que tot i les barreres d’aquesta iniciativa pública i privada, la sanitat és un clar exemple del fet  que la col·laboració publicoprivada funciona, ja que tal com ell mateix comenta “gràcies al treball conjunt la crisi de la covid es va poder gestionar”. Així doncs, ens trobem davant del primer exemple aplicable de què els objectius conjunts podrien funcionar.

A més, segons el president de Fenin, ens trobem davant d’una oportunitat històrica en el món de la sanitat, ja que s’ha provat la resposta conjunta és “la millor solució”, apunta el ponent. Tot i el positivisme, Torrecillas insisteix a dir que la inversió també és un punt necessari per aconseguir tots aquests objectius; una inversió que encara no té massa similituds amb la d’altres països, però també explica que “no és només un tema de diners sinó de gestió de recursos”.

Ortega: “Tenim poca cultura del talent”

Fuga de talent

“Tenim poca cultura del talent”, sentencia Ortega. El director general de Barcelona Activa està convençut que no es dona la importància suficient al talent, i per tant, tampoc a la innovació. No és una opinió que generi controvèrsia, ja que tots els ponents reconeixen que el talent no és un dels àmbits més valorats en aquest país. “No és que no tinguem talent; el talent hi és, però l’hem de trobar i saber gestionar”, afegeix Pérez. D’aquesta manera, coincideixen que una de les bases de la innovació és el talent, i per tant, val la pena treballar de manera conjunta per transferir el talent de les universitats públiques a empreses privades.

Un altre dels grans problemes és la retenció d’aquest estimat talent. Tal com explica el director general de la Fundació general CSIC, “no podem seguir creant talent perquè marxi a altres empreses”. I és que la majoria del talent acaba sent contractat per empreses de fora, ja que valoren les idees fresques abans que l’experiència: “Moltes vegades no retenim el talent perquè la visió que en tenen les empreses és d’una despesa i no d’una inversió”, aclareix Ortega. Sigui com sigui, els ponents reafirmen que el talent és una branca molt important per a la innovació, i com a tal s’ha de cuidar, i quina millor manera que creant sinergies entre els actors de la societat per reconduir aquest talent de l’educació pública a l’ocupació privada.