26
de Gener
de
2017
Quan els ministeris alemanys comencen a produir informes sobre com adaptar l'economia col·laborativa a l'economia tradicional és que això va de bo. I quan l'Informe Econòmic i Financer d'Esade dedica dos articles en la seva edició del gener del 2017 és que aquest tipus de plataformes ja són un tema d'estudi, si bé, com –gairebé- sempre, els Estats, la política i, per tant, la regulació, encara van molt enrere.
"Capitalisme amb esteroides"
El director de l'Informe Econòmic i Financer i professor del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade, David Vergara , apunta una de les definicions que es dóna d'aquest terme: "L'economia col·laborativa és un dels termes amb què es defineixen els intercanvis econòmics a través de plataformes digitals que donen accés a recursos infrautilitzats". I aquesta definició fascina els seus usuaris. El professor del Departament de Direcció de Màrqueting d'Esade, Gerard Costa, afirma que "la gent està fascinada per comprar d'altra gent", perquè el tracte amb altres ciutadans atrau "hi hagi ideals o grans multinacionals al darrere".
En aquest context el consumidor es creu "l'accés a recursos infrautilitzats" i que això fa un món millor, tot i "tenir 34.000 repartidors al darrere que fan el model insostenible", comenta Costa. El que està clar és que aquests tipus d'activitats van moure 15 bilions de dòlars als Estats Units l'any passat i el 51% de la població d'aquest país ja la fa servir. Sense cap mena de dubte, segons Costa, l'economia col·laborativa és "capitalisme amb esteroides".
Regulació, el quid de la qüestió
Aquest mercat creix i aporta tanta o més garantia legal que la que dóna l'Administració: "M'és igual que allà on dormi no tingui quatre estrelles, me'n refio més dels comentaris de la gent, les quatre estrelles de Tripadvisor, les multinacionals d'economia col·laborativa o plataformes sense ànim de lucre", diu Costa, cosa que fa que s'escapi de qualsevol regulació. I la gent se'n refia "més de la plataforma que de la legislació", apunta.
El professor del Departament de Ciències Socials i investigador sènior de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, David Murillo, compra la teoria de Costa sobre els consumidors feliços, però es pregunta si aquest "és el nou capitalisme simpàtic". Per a Murillo l'afirmació que l'economia col·laborativa rendibilitza els actius infrautilitzats és falsa: "El benefici d'AirBnb és per lloguer de cases, no compartir pis. Això no és col·laboratiu, això és economia digital, des de la perspectiva llibertària Silicon Valley del tot s'hi val i de saltar-nos la regulació", avisa el professor.
Murillo posa l'atenció en les conseqüències d'aquest tipus d'activitat, que considera economia digital desbocada: "Els conductors d'Uber només obtenen un terç del benefici per carrera. Quant ens costa Uber sobre el transport públic? Què passarà quan una línia de bus sigui infrautilitzada? Proveirà Uber cotxes per a discapacitats?", es pregunta el professor, que afirma que "Uber genera col·lateralitats més enllà del que digui el Sindicat de Taxis".
En aquest sentit, Murillo creu en la regulació: "És la manera de vehicular l'opinió dels ciutadans de com volem que s'articuli la societat. No podem deixar que el mercat ocupi aquesta funció". L'expert es pregunta, en comparació amb l'economia regulada, qui paga els tributs i quina protecció tenen els treballadors de l'economia col·laborativa, que trasllada els riscos de l'empresa a l'emprenedor o treballador.
Per això cal plantejar-se si l'economia col·laborativa crea economia regulada o la destrueix? Per Murillo aquesta és la pregunta i fa aflorar el gran tema: la cohesió social. "Aquestes grans empreses treballen des de paradisos fiscals i paguen menys impostos que els seus usuaris", afirma el professor. Així, en economies desenvolupades aquesta activitat erosiona l'economia regulada i malmet la cohesió social fugint de la regulació (laboral i tributària), mentre als països menys desenvolupats és una alternativa a "res" o a l'economia tradicional. En aquest sentit Vergara es pregunta "com és de deslleial l'economia col·laborativa?".
"Els unicorns digitals juguen a l'erosió –que no evasió- fiscal. Ens hem de posar les piles amb la regulació per atacar l'impacte social, laboral i fiscal de l'economia col·laborativa", sentencia Murillo. I com abordar aquesta regulació? Murillo cita Aristòtil apuntant que "la veritat es troba en el punt mitjà".
"Capitalisme amb esteroides"
El director de l'Informe Econòmic i Financer i professor del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade, David Vergara , apunta una de les definicions que es dóna d'aquest terme: "L'economia col·laborativa és un dels termes amb què es defineixen els intercanvis econòmics a través de plataformes digitals que donen accés a recursos infrautilitzats". I aquesta definició fascina els seus usuaris. El professor del Departament de Direcció de Màrqueting d'Esade, Gerard Costa, afirma que "la gent està fascinada per comprar d'altra gent", perquè el tracte amb altres ciutadans atrau "hi hagi ideals o grans multinacionals al darrere".
En aquest context el consumidor es creu "l'accés a recursos infrautilitzats" i que això fa un món millor, tot i "tenir 34.000 repartidors al darrere que fan el model insostenible", comenta Costa. El que està clar és que aquests tipus d'activitats van moure 15 bilions de dòlars als Estats Units l'any passat i el 51% de la població d'aquest país ja la fa servir. Sense cap mena de dubte, segons Costa, l'economia col·laborativa és "capitalisme amb esteroides".
 |
| Imatge de l'acte de presentació de l'Informe Econòmic i Financer d'Esade Foto: Cedida |
Regulació, el quid de la qüestió
Aquest mercat creix i aporta tanta o més garantia legal que la que dóna l'Administració: "M'és igual que allà on dormi no tingui quatre estrelles, me'n refio més dels comentaris de la gent, les quatre estrelles de Tripadvisor, les multinacionals d'economia col·laborativa o plataformes sense ànim de lucre", diu Costa, cosa que fa que s'escapi de qualsevol regulació. I la gent se'n refia "més de la plataforma que de la legislació", apunta.
El professor del Departament de Ciències Socials i investigador sènior de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, David Murillo, compra la teoria de Costa sobre els consumidors feliços, però es pregunta si aquest "és el nou capitalisme simpàtic". Per a Murillo l'afirmació que l'economia col·laborativa rendibilitza els actius infrautilitzats és falsa: "El benefici d'AirBnb és per lloguer de cases, no compartir pis. Això no és col·laboratiu, això és economia digital, des de la perspectiva llibertària Silicon Valley del tot s'hi val i de saltar-nos la regulació", avisa el professor.
Murillo posa l'atenció en les conseqüències d'aquest tipus d'activitat, que considera economia digital desbocada: "Els conductors d'Uber només obtenen un terç del benefici per carrera. Quant ens costa Uber sobre el transport públic? Què passarà quan una línia de bus sigui infrautilitzada? Proveirà Uber cotxes per a discapacitats?", es pregunta el professor, que afirma que "Uber genera col·lateralitats més enllà del que digui el Sindicat de Taxis".
En aquest sentit, Murillo creu en la regulació: "És la manera de vehicular l'opinió dels ciutadans de com volem que s'articuli la societat. No podem deixar que el mercat ocupi aquesta funció". L'expert es pregunta, en comparació amb l'economia regulada, qui paga els tributs i quina protecció tenen els treballadors de l'economia col·laborativa, que trasllada els riscos de l'empresa a l'emprenedor o treballador.
Per això cal plantejar-se si l'economia col·laborativa crea economia regulada o la destrueix? Per Murillo aquesta és la pregunta i fa aflorar el gran tema: la cohesió social. "Aquestes grans empreses treballen des de paradisos fiscals i paguen menys impostos que els seus usuaris", afirma el professor. Així, en economies desenvolupades aquesta activitat erosiona l'economia regulada i malmet la cohesió social fugint de la regulació (laboral i tributària), mentre als països menys desenvolupats és una alternativa a "res" o a l'economia tradicional. En aquest sentit Vergara es pregunta "com és de deslleial l'economia col·laborativa?".
"Els unicorns digitals juguen a l'erosió –que no evasió- fiscal. Ens hem de posar les piles amb la regulació per atacar l'impacte social, laboral i fiscal de l'economia col·laborativa", sentencia Murillo. I com abordar aquesta regulació? Murillo cita Aristòtil apuntant que "la veritat es troba en el punt mitjà".