DIGIT-ALL
Com es digitalitza un mercat?
Els mercats municipals han d'atraure el públic jove i el client digital amb noves plataformes i serveis
Els hàbits de consum de la societat han canviat de manera accelerada en els últims anys, amb la compra per internet cada vegada més present i el creixement de noves plataformes de comerç online. Això ha obligat als mercats municipals a reinventar-se per adaptar-se a la nova realitat, amb l'objectiu de no perdre el client jove i captar el consumidor digital. En aquest context, desenes de paradistes i gestors de mercats s'han trobat a Sant Cugat del Vallès recentment per debatre com aquests espais de comerç de proximitat han d'avançar en la nova era digital.
"Els mercats municipals actuen com a locomotora del comerç de la zona, i és clau potenciar la formació dels paradistes en l’era digital i fomentar la seva professionalització per tal de poder fer front a les noves demandes”, ha explicat la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, que ha inaugurat la trobada, organitzada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya. La consellera també ha destacat que l'objectiu és "potenciar un model de mercat innovador, integrador i de futur i que esdevingui un agent actiu en la transformació digital de comerç”.
Pel que fa a xifres, un 52% de les parades dels mercats municipals no compten amb web pròpia, tot i que 3 de cada 4 tenen perfil a les xarxes socials i estan localitzats a Google Maps. El percentatge de parades amb botiga online operativa se situa en el 20%. Un 72% utilitza les xarxes socials per a la publicitat i difusió dels seus productes i serveix, sent Facebook i Instagram les més utilitzades.
Un 52% de les parades dels mercats municipals no compten amb web pròpia
Així, tot i que ja hi ha camí recorregut, encara queda molt marge de creixement en aquest sector, en el qual els grans supermercats i superfícies fa anys que s'hi van abocant.
La compra dels 5 sentits
"La compra presencial és de 5 sentits i és divertida", ha explicat Manel Rodríguez, de l'empresa de gestió de mercats Fica't, que ha posat com a exemple que anar als mercats et permet "olorar la fruita, tocar els productes o tenir contacte amb els paradistes". Tot i això, ha alertat que "hi ha una altra realitat", que és la que passa pel món digital. "Fer la comanda des del sofà, mentre mires Joc de Trons, és més àgil, còmode i estalvies temps", ha afegit Rodríguez.
I és que hi ha part de la societat que no disposa de temps per anar a fer la compra als mercats municipals i el representant de Fica't a enumerat algunes de les dificultats que ho fan encara més difícil, com els horaris, la manca d'ofertes, els temps d'espera... "El món presencial és molt maco, però hi ha mancances", ha sentenciat. Tot i això, les dades indiquen que la quota de compra digital en el mercat alimentari és de l'1,1%, tot i que Rodríguez ha pronosticat que van en augment. "A França és del 6%, a Anglaterra del 8% i a Corea del Sud és del 20%".
Manel Rodríguez, de Fica't: "El món presencial és molt maco, però hi ha mancances"
Durant la jornada, ha explicat la seva experiència Eva Tomàs, emprenedora que va impulsar l'APP Manzaning, que permet fer compra per internet a més d'un centenar de parades de nou mercats municipals. "Fa quatre anys treballava a 70 quilòmetres de Barcelona i havia de gastar els dissabtes per anar al mercat. Vaig buscar si hi havia solucions per botigues que m'agradaven, hi havia moltes opcions de supermercats, però poques de petit comerç i mercats". Així va néixer el seu projecte, que busca oferir la possibilitat a un perfil de client sense temps però amb interès pel producte de qualitat i de proximitat un servei de compra per internet i enviaments a domicilis.
El contacte amb els paradistes
Diferents mercats catalans han explicat també les seves experiències en el món digital i com els ha servit per guanyar clientela. Un dels casos és el Mercat d'Olot, que disposa del Placer Virtual, un xat que permet fer la comanda per internet, perquè el paradista la prepari i el client la vagi a buscar directament i sense cues.
El producte fresc i de qualitat, un dels atractius dels mercats | Artur Ribera
"El mercat ens traslladava el neguit perquè costava atreure gent jove i també gent amb poc temps", ha comentat David Gener, impulsor de la tecnologia. "Hem augmentat clients i també ve nova gent de tota la comarca", ha reconegut el president de l'associació de paradistes del Mercat d'Olot, Jordi Vilarassa, que afegia: "Hi ha un públic que vol menjar bé i de qualitat, però no té temps". Amb aquesta eina, en 10 minuts poden fer la comanda. El següent pas és poder gestionar els enviaments a domicili.
Joan Font, gerent del Mercat de la Independència: "S'ha de facilitar la compra sí o sí"
Aquest és el pas que ja va fer temps ençà el Mercat de la Independència de Terrassa, que des del 2009 disposa de la possibilitat de fer la compra online i d'enviaments a domicilis. I el 2012 van estrenar un nou servei, la compra exprés, que combina la poca disponibilitat de temps amb poder gaudir de comprar directament al mercat. Els clients van al mercat, fan la compra a cada parada i, en una hora, li poden enviar a casa tota junta. "S'ha de facilitar sí o sí la compra", ha afirmat Joan Font, gerent del mercat terrassenc. Yolanda Alfaro, presidenta de l'associació de paradistes del Mercat de la Independència, ha coincidit: "S'ha de fer tot el que sigui comoditat pel client, el que necessiti". "Hem vist cares noves", ha afegit la paradista, que apunta que moltes també arriben a través de veure promocions per xarxes socials.
Els mercats s'estan adaptant als nous hàbits de consum | Artur Ribera
El contacte amb el paradista però continua sent important pels clients dels mercats i és per això que hi ha plataformes que et permeten un contacte força directe, com és el cas del Placer Virtual d'Olot o l'APP Manzaning. "S'ha d'acostar el client digital a l'experiència real de la botiga i oferir una venta online càlida i humana", ha assegurat Eva Tomàs. Per això, en el seu cas, la comanda arriba sovint amb consells dels paradistes sobre com utilitza diferents ingredients o propostes de receptes.
Eva Tomàs, d'APP Manzaning: "S'ha d'acostar el client digital a l'experiència real de la botiga"
I tot el que pot semblar, una ajuda pels mercats és també la col·laboració amb grans supermercats. "Tenim un gran soci, Mercadona, que està situat a la planta inferior del mercat. Mai ens ha fet por i sempre hem pensat que és millor ser amics", ha reflexionat Jordi Vilarassa. Això permet als clients comprar tot el que necessiten sense grans desplaçaments. Amb tot, alguns mercats també han hagut d'evolucionar i transformar-se, com pot ser el cas del Mercat Vell de Sant Cugat del Vallès. Fundat el 1910, en aquesta dècada s'ha transformat en un espai de degustació amb el 80% de les parades dedicades a la restauració.