09
de Desembre
de
2015
Act.
09
de Desembre
de
2015
La coneguda tradició industrial catalana segueix ben vigent avui dia. De fet, el 50% de l'economia del país depèn del sector industrial segons les dades de l'estudi La nova indústria, que ha fet públiques aquest dimecres el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. L'estudi es basa en l'actualització de les taules input-output de Catalunya, que compta amb dades del 2011, actualitzant les darreres del 2005.
L'anàlisi de la indústria catalana parla d'un sector cada cop més especialista en el seu core business, que externalitza tots aquells serveis on no és prou eficient (inclosos diversos d'alt valor afegit com el disseny, l'R D o la comercialització); i amb una tendència a l'alça de buscar aquests serveis al mateix país, en detriment de l'estranger o la resta d'Espanya.
La prioritat de la indústria
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha assegurat en la presentació de l'estudi que aquestes dades demostren la necessitat de prioritzar la indústria "per tenir una ocupació de més qualitat i més retribució". Puig ha destacat "l'equilibri raonable de l'economia catalana entre indústria, turisme o logística", però ha insistit que "la indústria ha de continuar sent una prioritat per l'impacte social que genera".
A més a més, ha volgut reivindicar que tot i que sovint "quan es parla de serveis a la indústria s'associa a poc valor afegit, aquests avui cada cop més són relacionats amb l'R D, el disseny, la internacionalització, la comercialització o les TIC". Uns serveis que, a més, s'adquireixen al mateix país.
La nova indústria passa pels serveis
L'estudi fet públic aquest dimecres incideix en el concepte de nova indústria, entesa tenint en compte no només les activitats de producció, sinó també els serveis que la fan possible. En aquest sentit, Pere Torres, secretari general d'Empresa i Ocupació, ha recordat que "estimar el pes de la indústria antigament era més fàcil: producció i llocs de treball". Amb el pas del temps, però, ha canviat el funcionament de les empreses. "Les activitats que s'han externalitzat i passen a computar-se com a serveis només per la reestructuració de les empreses és el que acaba provocant la pèrdua de pes industrial", ha assegurat.
La visió de nova indústria, però, contempla molts d'aquests serveis també com a part fonamental del sector. Carme Poveda, autora de l'estudi i directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Barcelona, recorda que "els serveis sempre han tingut un paper facilitador, però ara hi ha un fenomen de més dependència per l'externalització en disseny, R D, màrqueting o enginyeria industrial".
Segons l'autora de l'estudi, "hi ha hagut una especialització productiva que es queda amb les activitats on és més eficient, i la resta d'activitats les va a buscar al mercat". Poveda insisteix en el fet que "la nova indústria té més inputs de servei d'alt valor afegit"; i explica que es defineix bàsicament per la suma de la indústria manufacturera i extractiva amb els serveis a la producció.
El valor afegit es busca a Catalunya
"L'externalització ha permès a les empreses disminuir els costos fixos, adaptar-se millor al mercat i ser més eficients", indica Poveda. Les dades mostren una tendència ascendent en l'outsourcing especialment significativa entre 2005 i 2011. "Cada cop s'adquireixen més serveis d'alt valor afegit", insisteix. En aquest sentit, aquests serveis cada cop provenen més de Catalunya. "Des del 2005 s'ha reorientat molt clarament l'elecció dels proveïdors cap a Catalunya, especialment en els inputs industrials", diu Poveda. És a dir, s'estan substituint proveïdors industrials estrangers i espanyols per d'altres de locals.
"Ha augmentat la competitivitat de la indústria local i s'hi ha relocalitzat la indústria, que està tornant a Catalunya per tenir uns mercats més pròxims i capacitat de resposta més ràpida", conclou Carme Poveda. Aquest fet serveix a l'autora de l'estudi per justificar que "no hi ha hagut una desindustrialització tan gran com es pensava". De fet, el pes industrial va caure més en l'època prèvia a la crisi que durant la recessió econòmica.
Una indústria més productiva
Un altre dels elements que destaca l'estudi és l'augment de la productivitat mitjana de la indústria catalana. "Per treballador és de 64.000 euros anuals, per davant dels 53.600 euros de la mitjana de Catalunya", assegura Poveda.
L'especialització i la demanda de serveis de valor ha provocat que es tracti d'un sector amb "més alta qualificació i remuneració dels seus treballadors". No en va, el salari mitjà del treballador industrial (30.900 euros anuals) és un 9,2% superior del salari mitjà a Catalunya.
El paper dels clústers
Si tenim una indústria més especialista i que compra els serveis on no és tan eficient al costat de casa, quines són les eines per gestionar-ho? Per Ignasi Gómez-Belinchón, clúster mànager de Railgrup, no n'hi ha una de millor que els clústers. "No n'hi ha prou amb una cadena vertical, hi ha una cadena d'aportació de valor. Aquí els clústers hi tenen molt a dir, perquè per definició són cadenes de valor", assegura a VIA Empresa.
Al seu entendre, permeten que "espavilis per veure quins valors pots aportar a la indústria quan ella no pot fer-ho per si mateixa. La definició de clúster és trobar elements de millora de competitivitat i detectar la cadena de valor necessària per assolir-los".
Gómez-Belinchón constata que "hi ha una inèrcia a la concentració cap als valors més propis per aconseguir diferenciació. Externalitzar el non-core implica que especialitzes allò on no ets especialista, i això per definició ja és competitivitat". En el seu camp, la indústria de base rail, ha provocat que s'hagi "descentrat aquesta indústria cap a l'operació ferroviària. Això ha fet millorar la productivitat i el valor afegit global del sector", conclou.
L'anàlisi de la indústria catalana parla d'un sector cada cop més especialista en el seu core business, que externalitza tots aquells serveis on no és prou eficient (inclosos diversos d'alt valor afegit com el disseny, l'R D o la comercialització); i amb una tendència a l'alça de buscar aquests serveis al mateix país, en detriment de l'estranger o la resta d'Espanya.
La prioritat de la indústria
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha assegurat en la presentació de l'estudi que aquestes dades demostren la necessitat de prioritzar la indústria "per tenir una ocupació de més qualitat i més retribució". Puig ha destacat "l'equilibri raonable de l'economia catalana entre indústria, turisme o logística", però ha insistit que "la indústria ha de continuar sent una prioritat per l'impacte social que genera".
A més a més, ha volgut reivindicar que tot i que sovint "quan es parla de serveis a la indústria s'associa a poc valor afegit, aquests avui cada cop més són relacionats amb l'R D, el disseny, la internacionalització, la comercialització o les TIC". Uns serveis que, a més, s'adquireixen al mateix país.
La nova indústria passa pels serveis
L'estudi fet públic aquest dimecres incideix en el concepte de nova indústria, entesa tenint en compte no només les activitats de producció, sinó també els serveis que la fan possible. En aquest sentit, Pere Torres, secretari general d'Empresa i Ocupació, ha recordat que "estimar el pes de la indústria antigament era més fàcil: producció i llocs de treball". Amb el pas del temps, però, ha canviat el funcionament de les empreses. "Les activitats que s'han externalitzat i passen a computar-se com a serveis només per la reestructuració de les empreses és el que acaba provocant la pèrdua de pes industrial", ha assegurat.
La visió de nova indústria, però, contempla molts d'aquests serveis també com a part fonamental del sector. Carme Poveda, autora de l'estudi i directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Barcelona, recorda que "els serveis sempre han tingut un paper facilitador, però ara hi ha un fenomen de més dependència per l'externalització en disseny, R D, màrqueting o enginyeria industrial".
Segons l'autora de l'estudi, "hi ha hagut una especialització productiva que es queda amb les activitats on és més eficient, i la resta d'activitats les va a buscar al mercat". Poveda insisteix en el fet que "la nova indústria té més inputs de servei d'alt valor afegit"; i explica que es defineix bàsicament per la suma de la indústria manufacturera i extractiva amb els serveis a la producció.
El valor afegit es busca a Catalunya
"L'externalització ha permès a les empreses disminuir els costos fixos, adaptar-se millor al mercat i ser més eficients", indica Poveda. Les dades mostren una tendència ascendent en l'outsourcing especialment significativa entre 2005 i 2011. "Cada cop s'adquireixen més serveis d'alt valor afegit", insisteix. En aquest sentit, aquests serveis cada cop provenen més de Catalunya. "Des del 2005 s'ha reorientat molt clarament l'elecció dels proveïdors cap a Catalunya, especialment en els inputs industrials", diu Poveda. És a dir, s'estan substituint proveïdors industrials estrangers i espanyols per d'altres de locals.
 |
| El conseller d'Empresa i Ocupació, a la presentació de l'estudi a la seu d'Acció. Cedida |
"Ha augmentat la competitivitat de la indústria local i s'hi ha relocalitzat la indústria, que està tornant a Catalunya per tenir uns mercats més pròxims i capacitat de resposta més ràpida", conclou Carme Poveda. Aquest fet serveix a l'autora de l'estudi per justificar que "no hi ha hagut una desindustrialització tan gran com es pensava". De fet, el pes industrial va caure més en l'època prèvia a la crisi que durant la recessió econòmica.
Una indústria més productiva
Un altre dels elements que destaca l'estudi és l'augment de la productivitat mitjana de la indústria catalana. "Per treballador és de 64.000 euros anuals, per davant dels 53.600 euros de la mitjana de Catalunya", assegura Poveda.
L'especialització i la demanda de serveis de valor ha provocat que es tracti d'un sector amb "més alta qualificació i remuneració dels seus treballadors". No en va, el salari mitjà del treballador industrial (30.900 euros anuals) és un 9,2% superior del salari mitjà a Catalunya.
El paper dels clústers
Si tenim una indústria més especialista i que compra els serveis on no és tan eficient al costat de casa, quines són les eines per gestionar-ho? Per Ignasi Gómez-Belinchón, clúster mànager de Railgrup, no n'hi ha una de millor que els clústers. "No n'hi ha prou amb una cadena vertical, hi ha una cadena d'aportació de valor. Aquí els clústers hi tenen molt a dir, perquè per definició són cadenes de valor", assegura a VIA Empresa.
Al seu entendre, permeten que "espavilis per veure quins valors pots aportar a la indústria quan ella no pot fer-ho per si mateixa. La definició de clúster és trobar elements de millora de competitivitat i detectar la cadena de valor necessària per assolir-los".
Gómez-Belinchón constata que "hi ha una inèrcia a la concentració cap als valors més propis per aconseguir diferenciació. Externalitzar el non-core implica que especialitzes allò on no ets especialista, i això per definició ja és competitivitat". En el seu camp, la indústria de base rail, ha provocat que s'hagi "descentrat aquesta indústria cap a l'operació ferroviària. Això ha fet millorar la productivitat i el valor afegit global del sector", conclou.