Com hem canviat en una dècada
El sàpiens contemporani gasta relativament menys en alimentar-se, compra molta menys roba o més barata, i se li dispara l'habitatge
Els mitjans de comunicació i les xarxes socials bastaixen cada dia moltes opinions sobre la carestia de la vida; la majoria són escarafalls en torn les dificultats d'arribar a finals de mes d'un percentatge important de les famílies. Si es maneguen les mitjanes, tot sembla homogeni, evolutiu, uns períodes millor, altres pitjor, però traspuen una visió conjunta de l'economia realitat relativament harmònica. Ara bé, quan personalitzes, no té res a veure una monoparental que una nombrosa, un nòmada digital que una unitat amb segona o tercera residència, o un jubilat que un aturat de llarga durada. Família a família, la qüestió apareix ben distinta i en molts casos, substancialment més crua.
En una dècada els ingressos mitjans han crescut un 18,5%, de 27.089 euros a 32.617 euros
Ens hem intentat aproximar a la realitat pressupostària de les famílies espanyoles comparant les darreres dades que aporta l'INE (juny 2024) amb les de 2014. Una primera aproximació és que en una dècada els ingressos mitjans han crescut un 18,5%, de 27.089 euros a 32.617 euros, mentre que, malgrat tots els suports realitzats durant la pandèmia, la inflació ho ha fet del 23,1%. Això significa que s'ha esfumat el 4,5% del poder adquisitiu. Unes poques famílies no, però les de classe baixa, mitjana-baixa i mitjana han hagut de fer caps i mànigues per reubicar les seves despeses davant d'aquesta urpada. Tot i això, la sorpresa sura quan la taxa d'estalvi no ha decaigut, ans al contrari: del 9,8% de 2014 s'ha enfilat a l'11,7% el 2023, motivada per la població amb rendes més altes que hi mostra una major disponibilitat.
La casa i el menjar
La segona aproximació té a veure amb un parell de partides bàsiques. La d'alimentació i begudes no alcohòliques s'ha enlairat un 10% en aquest decenni (del 14,9% al 16,4%), però si li descomptem la inflació s'ha reduït un 13%; això ha donat una fortalesa extraordinària a les marques pròpies d'alimentació i moda ràpida quan han sigut capaces d'ajustar els preus mantenint elevats criteris de qualitat. La d'habitatge, aigua, gas i electricitat s'ha encongit passant del 32,4% a 2014 a convertir-se ara en el 31,8%; si a aquesta reducció pressupostària li afegim l'increment del cost de la vida, se situa pràcticament al 40% del global del qual es gasta la llar; no en va, la conversió de l'immobiliari en un negoci majoritàriament privat el situa com un dels cavalls de batalla polític, sobretot si tenim present que malgrat tots els discursos el dret a un habitatge digne poc ha prosperat al llarg de la dècada. Alimentació i habitatge signifiquen quasi la meitat del pressupost, exactament el 48,2%, encara que per les famílies amb fills o amb rendes més baixes superen el 60%.
La tercera aproximació se situa en aquelles partides que més o menys es mantenen. Ens referim al mobiliari i a les despeses dels habitatges (4,1%), a l'ensenyament (1,5%) i a altres béns i serveis (7,4%), demostrant que es tracta de despeses que en el seu moment es van disparar i ara no es toquen.
La roba, el lleure i el transport
La quarta aproximació recull les partides que cauen estrepitosament, com la roba i el calçat (del 5,1% al 4%) o el lleure, els espectacles i la cultura (del 5,7% al 5,1%); altres ho fan amb menor magnitud, per exemple les begudes alcohòliques (de l'1,9% a l'1,5%), el transport (de l'11,9% a l'11,6%) o les comunicacions (del 2,9% al 2,7%) Es tracta de partides estables que van tenir el seu moment i provisionalment es controlen.
I la cinquena aproximació s'apropa a les que es disparen. En concret, la dels hotels, bars i restaurants, que passa del 8,6% al 10,2%, recordant que les vacances, el viatge i sortir s'han convertit en signes contemporanis als quals ningú renúncia; i la de la salut (del 3,5% al 3,8%), que augmenta a cavall de la proliferació de la contractació de les mútues privades.
Les vacances, el viatge i sortir s'han convertit en signes contemporanis als quals ningú renúncia
La conclusió d'aquestes dades configuren una dècada en la qual el sàpiens contemporani gasta relativament menys en alimentar-se, compra molta menys roba o més barata, i se li dispara l'habitatge fins a convertir-se en el principal problema familiar, sobretot entre la població més jove. La despesa en comunicació ja no és la que era un cop s'ha arribat al súmmum de les plataformes, i, en canvi, el viatge i menjar o prendre una copa formen part del model de vida, fins i tot en temps de crisi.
La lluita diària entre els ingressos i la inflació s'assembla cada cop més a la persecució entre el gat i el gos. Unes vegades guanya un, unes altres, el contrincant, però sempre esquitxa als seus propietaris. Els salaris arriben cada final de mes a casa i els diners venen marcats: la compra, pagar el lloguer o amortitzar la hipoteca, i repartir la resta entre les partides fixes que corresponen als interessos particulars de cada família. Una dècada després, si aleshores se sortia d'una crisi ferotge, la del 2008, ara les condicions no han canviat pas massa.