02
de Desembre
de
2015
Act.
03
de Desembre
de
2015
La negociació d'un acord transatlàntic de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (UE), el ja famós TTIP, ha generat una expectació poc habitual en aquest tipus de casos. Els debats sobre la qüestió són habituals arreu del territori des que es va començar a negociar. "Ha portat més polèmica i debat del que és comú, però això és bo. És un repte i ens obliga a millorar la comunicació i la transparència", assegura en una conferència al Cercle d'Economia Ignacio García Bercero. Ell és una de les persones que millor coneix els detalls d'una negociació que engloba més de 20 temes. No en va, García Bercero és cap negociador i director de la Direcció General de Comerç de la Comissió Europea, on treballa des del 1987. De fet, va coordinar el grup de treball que va recomanar el llançament de les negociacions del TTIP.
Davant les crítiques d'obscurantisme, Bercero recorda que "totes les propostes de la UE en la negociació són públiques. Tothom pot veure al web què proposa la UE en cada apartat". Tot i així, hi ha documents que no es poden fer públics, com els que mostren la posició dels Estats Units o en els que ja hi ha un acord avançat, els documents consolidats. "No són públics però estan disponibles pels estats membres i pels parlamentaris europeus. Això permet als estats i al Parlament fiscalitzar la feina de la Comissió", afegeix García Bercero. A més, recorda que el text complet de l'acord "serà públic abans de prendre una decisió sobre si s'aprova o no".
Una nova definició del comerç internacional
"És l'acord comercial i d'inversió més gran negociat mai per la UE des que es va fundar la OMC", recorda. Per tant, "el seu potencial per generar ocupació i creixement és significatiu sempre que negociem un acord ambiciós i equilibrat", assegura. Bercero exposa que milions de llocs de treball a la UE depenen del comerç internacional, on l'aliança europea manté un 15% de les exportacions mundials.
Per García Bercero "l'experiència de l'impacte dels acords comercials és globalment positiva". Recorda que l'acord de lliure canvi amb Corea del Sud també va ser controvertit en el seu dia, però treu pit assegurant que tres anys després "les nostres exportacions a Corea han crescut en més d'un 50%, i les d'automòbils s'han multiplicat per tres, assolint una quota de mercat que ha augmentat del 9 a l'11%". Per tot plegat, Bercero destaca que Europa "no ha d'anar a les negociacions amb complex de perdedors, podem negociar de forma ambiciosa per donar noves oportunitats a les empreses".
Abans d'entrar en el detall dels aspectes bàsics de la negociació, Bercero indica que el TTIP ha de ser una eina estratègica "en un moment on es redefineixen les normes del comerç internacional. S'han de modernitzar, i l'acord amb els Estats Units dóna l'oportunitat de fer un projecte comú que permeti acordar una cooperació beneficiosa per a tothom". En aquest sentit, assegura que una major coherència en les normatives d'ambdós mercats "facilitarà el comerç bilateral i que aquestes siguin les de referència al comerç mundial".
Un punt que també inclou la protecció dels drets laborals. "Ens hem de posar d'acord perquè sigui un capítol sòlid i robust i sigui un punt de referència per a discussions globals", reivindica el negociador europeu. Bercero, a més, es mostra preocupat pel fet que "els sindicats vegin com una amenaça i no una oportunitat el tema dels drets laborals. Les dues parts volem protegir-los".
La reducció aranzelària
Com en qualsevol acord de lliure comerç, Bercero reconeix que "l'objectiu és eliminar els màxims aranzels possibles". Les últimes ofertes en aquest sentit preveuen una eliminació del 97%. "Serà un desarmament aranzelari molt ambiciós. Sovint es diu que els drets de duana són baixos de mitjana als Estats Units; però hi ha sectors com el tèxtil, el calçat, la ceràmica, les conserves de peix o els làctics on són molt alts (del 10 al 30%)".
Bercero, a més, afegeix que actualment quan els aranzels són més baixos (4% en maquinària i 6% en sector químic) "segueixen sent alts comparat amb el 0% que es trobaran les empreses asiàtiques amb l'acord del Pacífic". El dirigent de la Comissió Europea, malgrat tot, assegura que "hi haurà sectors sensibles on caldrà vigilar el calendari d'eliminació de duanes, o que s'inclogui no eliminar-les del tot".
Els serveis públics no són sobre la taula
Un dels temes que més enrenou ha provocat és el dels serveis. Els moviments contraris a l'acord temen una important privatització, fet que el negociador europeu nega amb vehemència. "Els serveis públics no es tractaran en la negociació. Es diu que es liberalitzaran i s'impedirà la seva regulació, però això no entra a cap dels nostres acords", afirma.
A més, incideix en el fet que "mantenim reserves clares que garanteixen a l'administració pública poder decidir si un servei l'ha d'oferir el sector públic o el privat". Pel negociador de la Comissió Europea, l'acord que ha posat sobre la taula la UE en aquest aspecte és "similar al que tenim amb el Canadà, i els Estats Units en plantegen un de molt similar al del Pacífic".
Pel que fa a les licitacions de compra pública, Bercero destaca que són d'un "interès major per la UE, que té un mercat molt obert de compres públiques, on hi poden participar les empreses americanes". En canvi, lamenta, "als Estats Units està molt més vetat. Per participar en una licitació als Estats Units hi ha més obstacles"; per la qual cosa aquest apartat es presenta com "un dels temes difícils de la negociació".
Normes i reglaments, el punt calent
Si hi ha, però, un aspecte que ha centralitzat les crítiques al TTIP és el dels efectes que pot tenir en normatives i reglaments. Des d'Europa hi ha el temor que la protecció obtinguda en sectors com l'alimentari pateixi un retrocés fruit de l'acord amb els nord-americans. García Bercero, però, reivindica "establir una base més sòlida en la cooperació reglamentària"; i defensa que la UE no cedirà en cap cas en els seus principis de base.
"Res del que negociem en temes reglamentaris ha de provocar una rebaixa del nivell de protecció dels ciutadans europeus", deixa clar. L'objectiu, doncs, passa per "evitar una duplicació innecessària de requisits".
A més a més, Bercero indica que "qualsevol cooperació reglamentària s'ha de basar en l'interès mutu dels reguladors d'ambdues parts, amb transparència, i respectant els procediments establerts per cadascú". Aquest punt es tradueix en la negociació sobre nou sectors concrets per "reduir els costos innecessaris de la duplicació reglamentària".
Pel que fa a les normatives sobre competència, perspectiva de les pimes, comerç d'energia i matèries primeres, protecció de les indicacions geogràfiques o protecció de la inversió; Bercero explica que "havíem decidit suspendre la negociació fins que hi hagués un acord més ampli a la UE. La proposta final és una reforma molt profunda que permeti assegurar la protecció de les inversions, però tampoc qüestionar la legislació dels estats".
Respecte l'arbitratge en aquestes qüestions, destaca que "hi ha d'haver una protecció judicial. Un grup de 15 jutges nomenats per les dues parts hauria de decidir sobre les disputes amb una opció d'apel·lació".
El paper de les pimes
"Per primer cop estem negociant un capítol específic sobre les pimes", destaca Bercero. "Intentem identificar com se'n poden beneficiar i quins temes les poden afectar més", afegeix. El gran repte en aquest àmbit, però, és com "desenvolupar estratègies per aprofitar les oportunitats que obre un acord com aquest".
El negociador europeu, tanmateix, traspassa aquesta responsabilitat als estats. "Són les autoritats nacionals les que han d'establir un diàleg amb les pimes per preparar aquesta estratègia"; i recomana "començar a fer-ho sense esperar a que l'acord estigui llest".
Davant les crítiques d'obscurantisme, Bercero recorda que "totes les propostes de la UE en la negociació són públiques. Tothom pot veure al web què proposa la UE en cada apartat". Tot i així, hi ha documents que no es poden fer públics, com els que mostren la posició dels Estats Units o en els que ja hi ha un acord avançat, els documents consolidats. "No són públics però estan disponibles pels estats membres i pels parlamentaris europeus. Això permet als estats i al Parlament fiscalitzar la feina de la Comissió", afegeix García Bercero. A més, recorda que el text complet de l'acord "serà públic abans de prendre una decisió sobre si s'aprova o no".
Una nova definició del comerç internacional
"És l'acord comercial i d'inversió més gran negociat mai per la UE des que es va fundar la OMC", recorda. Per tant, "el seu potencial per generar ocupació i creixement és significatiu sempre que negociem un acord ambiciós i equilibrat", assegura. Bercero exposa que milions de llocs de treball a la UE depenen del comerç internacional, on l'aliança europea manté un 15% de les exportacions mundials.
 |
| Ignacio García Bercero (esquerre), ha repassat l'estat del TTIP al Cercle d'Economia. PGF |
Per García Bercero "l'experiència de l'impacte dels acords comercials és globalment positiva". Recorda que l'acord de lliure canvi amb Corea del Sud també va ser controvertit en el seu dia, però treu pit assegurant que tres anys després "les nostres exportacions a Corea han crescut en més d'un 50%, i les d'automòbils s'han multiplicat per tres, assolint una quota de mercat que ha augmentat del 9 a l'11%". Per tot plegat, Bercero destaca que Europa "no ha d'anar a les negociacions amb complex de perdedors, podem negociar de forma ambiciosa per donar noves oportunitats a les empreses".
Abans d'entrar en el detall dels aspectes bàsics de la negociació, Bercero indica que el TTIP ha de ser una eina estratègica "en un moment on es redefineixen les normes del comerç internacional. S'han de modernitzar, i l'acord amb els Estats Units dóna l'oportunitat de fer un projecte comú que permeti acordar una cooperació beneficiosa per a tothom". En aquest sentit, assegura que una major coherència en les normatives d'ambdós mercats "facilitarà el comerç bilateral i que aquestes siguin les de referència al comerç mundial".
Un punt que també inclou la protecció dels drets laborals. "Ens hem de posar d'acord perquè sigui un capítol sòlid i robust i sigui un punt de referència per a discussions globals", reivindica el negociador europeu. Bercero, a més, es mostra preocupat pel fet que "els sindicats vegin com una amenaça i no una oportunitat el tema dels drets laborals. Les dues parts volem protegir-los".
La reducció aranzelària
Com en qualsevol acord de lliure comerç, Bercero reconeix que "l'objectiu és eliminar els màxims aranzels possibles". Les últimes ofertes en aquest sentit preveuen una eliminació del 97%. "Serà un desarmament aranzelari molt ambiciós. Sovint es diu que els drets de duana són baixos de mitjana als Estats Units; però hi ha sectors com el tèxtil, el calçat, la ceràmica, les conserves de peix o els làctics on són molt alts (del 10 al 30%)".
Bercero, a més, afegeix que actualment quan els aranzels són més baixos (4% en maquinària i 6% en sector químic) "segueixen sent alts comparat amb el 0% que es trobaran les empreses asiàtiques amb l'acord del Pacífic". El dirigent de la Comissió Europea, malgrat tot, assegura que "hi haurà sectors sensibles on caldrà vigilar el calendari d'eliminació de duanes, o que s'inclogui no eliminar-les del tot".
Els serveis públics no són sobre la taula
Un dels temes que més enrenou ha provocat és el dels serveis. Els moviments contraris a l'acord temen una important privatització, fet que el negociador europeu nega amb vehemència. "Els serveis públics no es tractaran en la negociació. Es diu que es liberalitzaran i s'impedirà la seva regulació, però això no entra a cap dels nostres acords", afirma.
 |
| Les negociacions del TTIP han generat rebuig en certs sectors. PGF |
A més, incideix en el fet que "mantenim reserves clares que garanteixen a l'administració pública poder decidir si un servei l'ha d'oferir el sector públic o el privat". Pel negociador de la Comissió Europea, l'acord que ha posat sobre la taula la UE en aquest aspecte és "similar al que tenim amb el Canadà, i els Estats Units en plantegen un de molt similar al del Pacífic".
Pel que fa a les licitacions de compra pública, Bercero destaca que són d'un "interès major per la UE, que té un mercat molt obert de compres públiques, on hi poden participar les empreses americanes". En canvi, lamenta, "als Estats Units està molt més vetat. Per participar en una licitació als Estats Units hi ha més obstacles"; per la qual cosa aquest apartat es presenta com "un dels temes difícils de la negociació".
Normes i reglaments, el punt calent
Si hi ha, però, un aspecte que ha centralitzat les crítiques al TTIP és el dels efectes que pot tenir en normatives i reglaments. Des d'Europa hi ha el temor que la protecció obtinguda en sectors com l'alimentari pateixi un retrocés fruit de l'acord amb els nord-americans. García Bercero, però, reivindica "establir una base més sòlida en la cooperació reglamentària"; i defensa que la UE no cedirà en cap cas en els seus principis de base.
"Res del que negociem en temes reglamentaris ha de provocar una rebaixa del nivell de protecció dels ciutadans europeus", deixa clar. L'objectiu, doncs, passa per "evitar una duplicació innecessària de requisits".
A més a més, Bercero indica que "qualsevol cooperació reglamentària s'ha de basar en l'interès mutu dels reguladors d'ambdues parts, amb transparència, i respectant els procediments establerts per cadascú". Aquest punt es tradueix en la negociació sobre nou sectors concrets per "reduir els costos innecessaris de la duplicació reglamentària".
Pel que fa a les normatives sobre competència, perspectiva de les pimes, comerç d'energia i matèries primeres, protecció de les indicacions geogràfiques o protecció de la inversió; Bercero explica que "havíem decidit suspendre la negociació fins que hi hagués un acord més ampli a la UE. La proposta final és una reforma molt profunda que permeti assegurar la protecció de les inversions, però tampoc qüestionar la legislació dels estats".
Respecte l'arbitratge en aquestes qüestions, destaca que "hi ha d'haver una protecció judicial. Un grup de 15 jutges nomenats per les dues parts hauria de decidir sobre les disputes amb una opció d'apel·lació".
El paper de les pimes
"Per primer cop estem negociant un capítol específic sobre les pimes", destaca Bercero. "Intentem identificar com se'n poden beneficiar i quins temes les poden afectar més", afegeix. El gran repte en aquest àmbit, però, és com "desenvolupar estratègies per aprofitar les oportunitats que obre un acord com aquest".
El negociador europeu, tanmateix, traspassa aquesta responsabilitat als estats. "Són les autoritats nacionals les que han d'establir un diàleg amb les pimes per preparar aquesta estratègia"; i recomana "començar a fer-ho sense esperar a que l'acord estigui llest".