08
d'Abril
de
2016
Act.
13
d'Abril
de
2016
"Els diferents entorns institucionals, empresarials, de recerca i municipals han de cooperar per aconseguir atracció de valor". Ho diu Raül Romeva, Conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència en la cloenda del primer Workshop de Diplomàcia Empresarial organitzat per Diplocat i Pimec. "Volem ser reconeguts al món per una manera de fer. Ho hem de posar a l'abast del món amb la diplomàcia del Segle XXI, que és empresarial, econòmica i política. Amb la seva activitat, les empreses expliquen qui som i què fem. Fan d'ambaixadores d'una realitat cultural, social i econòmica", insisteix Romeva per tal de consolidar els valors del made in Catalonia.
Encara que aquest no sigui l'objectiu primari de les empreses quan s'internacionalitzen, el cert és que tot el que fan a l'exterior pot tenir repercussió en la marca del país. Catalunya, vehiculat a través de l'acció del Diplocat, vol aprofitar el reconeixement de Barcelona i l'augment sostingut de les exportacions per crear una marca de prestigi que segueixi aportant més i millor inversió estrangera. Haver estat assenyalada com la regió més atractiva del sud d'Europa per invertir-hi el 2016 segons el Financial Times ha de ser només un començament.
"Segur que fem molta diplomàcia com a país, però també hi ha una feina anònima que estan fent les nostres empreses treballant a l'exterior, projectant la imatge del país", constata Antoni Cañete, secretari general de Pimec. "La marca país dóna un posicionament que permet entrar als productes molt més fàcilment als mercats. Les empreses, per tant, tenen una tasca més enllà de la venda dels seus productes", afegeix.
La garantia catalana
Els darrers tres anys Pimec i Diplocat han entregat conjuntament un reconeixement a les empreses que amb la seva actuació exterior contribueixen al bon posicionament de la marca de Catalunya. Una d'elles és Aranow, dedicada a la fabricació de maquinària d'envasos i embalatge. El seu director general, Jordi Cuixart, recorda que "volíem viure l'empresa des de la catalanitat i normalitat, però fent que això sigui una palanca".
Com a fabricants, el nom Aranow no era conegut. Per tant, es van proposar aprofitar la història dels fabricants de maquinària d'envasos i embalatge a Catalunya. "El made in Catalonia ens va ajudar. No era un acte patriòtic, era l'excusa perquè molta gent s'interessés per nosaltres", diu Cuixart. Amb el 95% de les vendes fora d'Espanya, bona part més enllà de la Unió Europea, aprofitar el prestigi tradicional dels fabricants catalans del sector ha estat una estratègia d'èxit per Aranow.
Una altra companyia que ha vist reconeguda la seva funció diplomàtica és Scytl, líder mundial en software per al vot electrònic. El seu director executiu, Pere Vallès, explica que el 99% de la seva facturació ve de fora de Catalunya. "A vegades ens diuen que per què no traslladem l'empresa als Estats Units. Però en un tema com el vot, ser a Catalunya ens beneficia".
Vallès té clar que sortir al món com a empresa catalana, amb seu a Barcelona, és un valor afegit per Scytl. "Catalunya té una percepció amable al món. Això ens ajuda a gestionar eleccions crítiques a països complicats arreu del planeta". Per Vallès, "ser una empresa de tecnologia amb seu a Barcelona ja es veu amb normalitat. És una referència d'èxit i els fons de capital risc internacional veuen amb normalitat invertir en noves tecnologies a Catalunya".
L'última empresa premiada en aquest aspecte és la cervesera Moritz. Santi Manzano, director general de la companyia, relata que bona part de l'èxit en el rellançament de l'empresa s'explica per l'arrelament amb els valors del país. "Ens fa il·lusió treballar en una empresa amb valors similars als nostres". Per Manzano, "és un èxit que la gent ens casi tant amb Barcelona i Catalunya; i ho hem fet amb pocs diners i molta creativitat". De la mateixa manera que van anar a Brussel·les a defensar l'etiquetatge en català, el dirigent de Moritz assegura que "creiem molt en el país i la seva cultura, i ho seguirem defensant a tot arreu".
Producte ben fet
Amb la idea d'associar la marca Catalunya a productes de qualitat va néixer el projecte Ben Fet. El seu president, Esteve Pintó, aclareix que "no és una idea política, sinó de societat. Cal potenciar el consum intern, garantir el retorn al consumidor, i contribuir a la internacionalització de les empreses". Aquests són els tres grans objectius del projecte.
"El món ha de saber que a Catalunya la feina es fa ben feta. Per això necessitem consumidors compromesos i fidels; productors diversos i de qualitat; i una distribució implicada i prescriptora", indica Pintó. El responsable del projecte Ben Fet lamenta que "Catalunya encara no s'acaba de visualitzar al món, i cal una marca catalana que acompanyi les empreses".
L'exemple alemany
A Alemanya fa una dècada que es treballa la marca del país a través de Germany Land of Ideas, una plataforma dirigida per Ariane Derks. Impulsat a parts iguals per indústria i administració, Derks ressalta que "som independents i treballem com una empresa, amb objectius i compte de resultats".
Creada el 2005, el Mundial de futbol que va acollir el país l'any següent va ser una excusa perfecta per començar a treballar els valors positius d'Alemanya. "Vam utilitzar l'emoció del futbol per aconseguir més atenció mediàtica i més impacte", reconeix Derks.
A l'hora de sumar a la marca del país, Derks recomana "considerar els interessos i les idees dels diversos stakeholders". La dirigent germànica recorda que "el nation branding sempre és molt emocional"; i explica que "volem oferir una imatge d'Alemanya contemporània dins i fora del país, amb les seves fortaleses com a plaça per viure i fer negocis".
Política, ciència, economia i cultura són quatre pilars bàsics per Germany Land of Ideas, on Derks insisteix en la necessitat de "sumar esforços públics i privats". La responsable d'aquesta plataforma recorda que "hem de reflectir les idees de tothom, convèncer-nos a nosaltres mateixos que som bons abans de sortir a explicar-ho. Els alemanys encara no tenen una bona percepció de si mateixos a causa de la seva història".
Per fer-ho, utilitzen totes les tècniques de comunicació al seu abast, però "sempre sent honestos. No passa res per explicar fortaleses i debilitats, que també les tens", reconeix Derks. Sense un pressupost específic per a PR, la responsable del projecte indica que "apareixem als mitjans gràcies a les històries que som capaços d'explicar, sense inventar-nos res". Fins i tot, jugant amb els estereotips. Res no sobra per construir una marca prou potent com per superar crisis de reputació com la generada per l'escàndol de Volkswagen.
Encara que aquest no sigui l'objectiu primari de les empreses quan s'internacionalitzen, el cert és que tot el que fan a l'exterior pot tenir repercussió en la marca del país. Catalunya, vehiculat a través de l'acció del Diplocat, vol aprofitar el reconeixement de Barcelona i l'augment sostingut de les exportacions per crear una marca de prestigi que segueixi aportant més i millor inversió estrangera. Haver estat assenyalada com la regió més atractiva del sud d'Europa per invertir-hi el 2016 segons el Financial Times ha de ser només un començament.
"Segur que fem molta diplomàcia com a país, però també hi ha una feina anònima que estan fent les nostres empreses treballant a l'exterior, projectant la imatge del país", constata Antoni Cañete, secretari general de Pimec. "La marca país dóna un posicionament que permet entrar als productes molt més fàcilment als mercats. Les empreses, per tant, tenen una tasca més enllà de la venda dels seus productes", afegeix.
 |
| El conseller Raül Romeva durant la seva intervenció. M. Ferragut (ACN) |
La garantia catalana
Els darrers tres anys Pimec i Diplocat han entregat conjuntament un reconeixement a les empreses que amb la seva actuació exterior contribueixen al bon posicionament de la marca de Catalunya. Una d'elles és Aranow, dedicada a la fabricació de maquinària d'envasos i embalatge. El seu director general, Jordi Cuixart, recorda que "volíem viure l'empresa des de la catalanitat i normalitat, però fent que això sigui una palanca".
Com a fabricants, el nom Aranow no era conegut. Per tant, es van proposar aprofitar la història dels fabricants de maquinària d'envasos i embalatge a Catalunya. "El made in Catalonia ens va ajudar. No era un acte patriòtic, era l'excusa perquè molta gent s'interessés per nosaltres", diu Cuixart. Amb el 95% de les vendes fora d'Espanya, bona part més enllà de la Unió Europea, aprofitar el prestigi tradicional dels fabricants catalans del sector ha estat una estratègia d'èxit per Aranow.
Una altra companyia que ha vist reconeguda la seva funció diplomàtica és Scytl, líder mundial en software per al vot electrònic. El seu director executiu, Pere Vallès, explica que el 99% de la seva facturació ve de fora de Catalunya. "A vegades ens diuen que per què no traslladem l'empresa als Estats Units. Però en un tema com el vot, ser a Catalunya ens beneficia".
Vallès té clar que sortir al món com a empresa catalana, amb seu a Barcelona, és un valor afegit per Scytl. "Catalunya té una percepció amable al món. Això ens ajuda a gestionar eleccions crítiques a països complicats arreu del planeta". Per Vallès, "ser una empresa de tecnologia amb seu a Barcelona ja es veu amb normalitat. És una referència d'èxit i els fons de capital risc internacional veuen amb normalitat invertir en noves tecnologies a Catalunya".
L'última empresa premiada en aquest aspecte és la cervesera Moritz. Santi Manzano, director general de la companyia, relata que bona part de l'èxit en el rellançament de l'empresa s'explica per l'arrelament amb els valors del país. "Ens fa il·lusió treballar en una empresa amb valors similars als nostres". Per Manzano, "és un èxit que la gent ens casi tant amb Barcelona i Catalunya; i ho hem fet amb pocs diners i molta creativitat". De la mateixa manera que van anar a Brussel·les a defensar l'etiquetatge en català, el dirigent de Moritz assegura que "creiem molt en el país i la seva cultura, i ho seguirem defensant a tot arreu".
 |
| Jordi Cuixart explica com el made in Catalonia ha ajudat Aranow. M. Ferragut (ACN) |
Producte ben fet
Amb la idea d'associar la marca Catalunya a productes de qualitat va néixer el projecte Ben Fet. El seu president, Esteve Pintó, aclareix que "no és una idea política, sinó de societat. Cal potenciar el consum intern, garantir el retorn al consumidor, i contribuir a la internacionalització de les empreses". Aquests són els tres grans objectius del projecte.
"El món ha de saber que a Catalunya la feina es fa ben feta. Per això necessitem consumidors compromesos i fidels; productors diversos i de qualitat; i una distribució implicada i prescriptora", indica Pintó. El responsable del projecte Ben Fet lamenta que "Catalunya encara no s'acaba de visualitzar al món, i cal una marca catalana que acompanyi les empreses".
L'exemple alemany
A Alemanya fa una dècada que es treballa la marca del país a través de Germany Land of Ideas, una plataforma dirigida per Ariane Derks. Impulsat a parts iguals per indústria i administració, Derks ressalta que "som independents i treballem com una empresa, amb objectius i compte de resultats".
Creada el 2005, el Mundial de futbol que va acollir el país l'any següent va ser una excusa perfecta per començar a treballar els valors positius d'Alemanya. "Vam utilitzar l'emoció del futbol per aconseguir més atenció mediàtica i més impacte", reconeix Derks.
A l'hora de sumar a la marca del país, Derks recomana "considerar els interessos i les idees dels diversos stakeholders". La dirigent germànica recorda que "el nation branding sempre és molt emocional"; i explica que "volem oferir una imatge d'Alemanya contemporània dins i fora del país, amb les seves fortaleses com a plaça per viure i fer negocis".
Política, ciència, economia i cultura són quatre pilars bàsics per Germany Land of Ideas, on Derks insisteix en la necessitat de "sumar esforços públics i privats". La responsable d'aquesta plataforma recorda que "hem de reflectir les idees de tothom, convèncer-nos a nosaltres mateixos que som bons abans de sortir a explicar-ho. Els alemanys encara no tenen una bona percepció de si mateixos a causa de la seva història".
Per fer-ho, utilitzen totes les tècniques de comunicació al seu abast, però "sempre sent honestos. No passa res per explicar fortaleses i debilitats, que també les tens", reconeix Derks. Sense un pressupost específic per a PR, la responsable del projecte indica que "apareixem als mitjans gràcies a les històries que som capaços d'explicar, sense inventar-nos res". Fins i tot, jugant amb els estereotips. Res no sobra per construir una marca prou potent com per superar crisis de reputació com la generada per l'escàndol de Volkswagen.