Que les coses han canviat salta a la vista. Sabies que Zoom, l'aplicació que més tirada està tenint per a la celebració de webinars i videoconferències, val avui més que American Airlines, Expedia i Hilton Hotels juntes?
"Zoom val més que American Airlines, Expedia i Hilton Hotels juntes"
El teletreball s'ha convertit en una obligació i les empreses han d'utilitzar eines com a Zoom, Hangout o Teams per a mantenir al seu equip connectat o per a parlar amb els seus clients i proveïdors.
Estem tots a casa i la disminució de transport per carretera, trànsit de creuers i la cancel·lació de gairebé tots els vols ha provocat una dràstica disminució de la concentració de pol·lució en l'aire.
L'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) analitza constantment les dades de contaminació en l'aire i si comparem les dades del 30 de març del 2020 (13,2 ug/m³) amb la mateixa data del 2019 (35,9 ug/m³) observarem que a Barcelona l'indicador ha disminuït un 60%. A Palma, per exemple, el descens ha arribat al 74%.
Aquests dies també hem vist escenes espectaculars a Venècia, on l'aigua transparent dels seus canals ens ha deixat veure milers de peixos, a Segòvia on un grup de cabirols passegen davant de l'aqüeducte, a Barcelona amb desenes de senglars baixant al centre de la ciutat, a Sevilla on un grup d'oques caminen tranquil·lament per l'autovia o hem vist espectaculars cornamentes de cérvols passejant per París.
Per cert, l'escena dels dofins pels canals de Venècia no és de Venècia, es va filmar en un port de Sardenya.
Aquestes estampes són fruit de la desaparició de l'home i de la seva activitat. Els efectes positius en el canvi climàtic són obvis, encara que el seu abast global no el veurem a curt termini, potser, fins i tot, una aturada momentània ni s'arriba a notar.
Si els vaixells no solquen les mars i els canals, si els avions no s'alcen pels nostres cels i els cotxes i camions no circulen per les nostres carreteres, és evident, que la contaminació disminueix i els animals s'acosten a zones que anteriorment l'humà ocupava amb la seva presència o amb la seva activitat.
"Siguem realistes, l'activitat econòmica com la coneixíem anteriorment seguirà igual"
Però per quant temps?
Siguem realistes, l'activitat econòmica com la coneixíem anteriorment seguirà igual. I no em refereixo al fet que l'economia s'activarà immediatament, que es consumirà el mateix i que no tindrem atur -és evident que la crisi serà important-. Em refereixo al fet que no hem tingut temps per a modificar les nostres indústries, les nostres maneres de viatjar o les nostres maneres de consumir.
El que si que canviarà els pròxims mesos seran les multituds. Ja fa mesos que es van començar a prohibir les grans concentracions, es van limitar els aforaments a restaurants, museus i supermercats. I aquestes limitacions continuaran fins i tot després de l'aixecament del confinament.
Però part del nostre turisme està acostumat a la massificació. Trobem cada estiu estampes de massificació a les platges de la Costa Daurada; en museus com el Louvre; en el barri antic de Dubrovnik o Split; Fins i tot hem vist una multitud que col·lapsava la pujada a l'Everest!
Ja fa anys que parlem de la insostenibilitat del turisme de masses. Grans ciutats com Barcelona, Venècia o Amsterdam han anat intervenint.
És casualitat que els països amb més turistes siguin, de moment, els més afectats per la crisi de la covid-19? És obvi que els països amb més turistes resulten els més vulnerables a aquesta mena d'epidèmies.
Així que creiem que tant pel moment històric concret, com per la sostenibilitat de les nostres destinacions haurem de prendre mesures tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista de la sostenibilitat.
"Haurem de prendre mesures econòmiques per a ajudar a l'aproximadament 20% d'empreses i treballadors del sector turístic que no superaran aquesta crisi"
Haurem de prendre mesures econòmiques per a ajudar a l'aproximadament 20% d'empreses i treballadors del sector turístic que no superaran aquesta crisi. Moltes Pimes no són capaces de suportar dos mesos sense generar ingressos i els préstecs, per molt bones condicions que tinguin, són un pegat, no una solució.
Així que haurem de plantejar la fidelització de la clientela i el up & cross selling com a estratègies fonamentals en els nostres establiments turístics i en les nostres destinacions.
Les campanyes de marca en l’àmbit internacional que ja han llançat i que llançaran les pròximes setmanes les institucions públiques estan molt bé a mitjà termini, però l'hoteler i el restaurador no viuran els pròxims mesos del turista internacional. Viuran del turista i del visitant del nostre país, del turisme interior.
En concret, els nostres establiments turístics han de centrar-se en la creació i/o ampliació de les seves bases de dades, a donar tant valor com puguin a aquesta base de dades i a pensar estratègies que incrementin la facturació i el benefici, perquè la disminució de la despesa per persona i la disminució de clientela serà una realitat els pròxims mesos.
I haurem de prendre mesures encarades a la sostenibilitat del nostre entorn. Sense el nostre entorn, les nostres destinacions serien sols cubicles en els quals realitzar una activitat.
Haurem de millorar la higiene de tots els nostres establiments i reforçar els controls a les persones per a assegurar la salubritat dels nostres treballadors i dels nostres clients.
I caldrà accelerar la implementació d'accions mediambientals en els nostres establiments i en el nostre entorn. El sector privat i les institucions públiques hauran d'apostar per la implementació immediata dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i fer cas a les recomanacions i protocols que institucions com REDS fa anys que han posat damunt de la taula.
No podem esperar al fet que obrin les fronteres o al fet que ens permetin aixecar les persianes dels nostres establiments turístics per a començar a preparar aquestes estratègies i accions.
Cal començar ara i posar les llums llargues per a poder remuntar al més aviat possible la crisi econòmica que ens provocarà la covid-19.